← Tots els jocs

1860: Railways on the Isle of Wight

Disseny: Mike Hutton

L'illa de Wight en un 18xx pensat per a 2 jugadors, sense fallides i amb nacionalització progressiva.

1860 Railways on the Isle of Wight — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació i mapa: una illa petita i molt tancada
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA amb un mapa gran. El 1860 es desenvolupa a l'illa de Wight, un mapa molt petit i ple de "chines" (petites valls costaneres) que obliguen les vies a serpentejar. La mida reduïda força el contacte directe entre companyies des de molt aviat, i el joc és conegut com una de les millors opcions de 18xx per a només 2 jugadors, cosa que el 1830 no busca específicament.

2. Ningú es queda sense tren: insolvència en lloc de fallida
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, pot acabar en fallida i liquidar-se, i el president ha de posar la diferència del seu propi capital personal si la tresoreria no hi arriba. Al 1860 les empreses no estan mai obligades a posseir un tren: si no en tenen, simplement esdevenen "insolvents" i han de llogar un tren corresponent a la fase actual, retenint tots els seus ingressos fins que finalment en compren un de propi, sense que el president hagi de posar mai diners de la seva butxaca.

3. Es pot posseir el 100% d'una empresa
Al 1830 el límit de propietat individual d'una empresa és del 60%. Al 1860 un jugador pot arribar a posseir el 100% de les accions d'una mateixa companyia, sense el límit que sí aplica al 1830.

4. Nacionalització progressiva de les empreses amb menys ingressos
Una mecànica totalment absent al 1830: quan es compra el primer tren "9+5" i totes les empreses ja tenen almenys un tren, comença un procés de nacionalització. A partir d'aquell moment, les dues companyies amb menys ingressos deixen d'operar (es nacionalitzen) progressivament, i la partida continua fins que només queden dues companyies actives — un final determinat per aquesta cadena, no per l'esgotament del banc com al 1830.

5. Topografia que imposa rutes serpentejants
Els "chines" (entrants costaners) del mapa de l'illa de Wight obliguen les vies a fer ziga-zagues per esquivar el relleu, una restricció geogràfica molt més marcada que la del mapa relativament obert del 1830.

6. Partida pensada i equilibrada per a 2 jugadors
Mentre que el 1830 dona el millor d'ell mateix amb 3 o més jugadors, el 1860 està específicament dissenyat i molt valorat com a experiència a 2 jugadors, mantenint la tensió i la interacció típiques dels 18xx en un format reduït.