44 termes
Glossari dels jocs 18xx
El vocabulari dels 18xx és el mateix a tota la família i es diu gairebé sempre en anglès, també a les taules d'aquí. Aquest glossari recull els termes que necessites per seguir una explicació o un reglament, amb l'equivalent anglès al costat.
Estructura de la partida
La ronda en què els jugadors, per torns, compren i venen accions. S'alterna amb les rondes d'operacions i marca el ritme de tota la partida.
La ronda en què operen les companyies: posen via, col·loquen estacions, fan córrer els trens, reparteixen o retenen ingressos i compren trens. Al començament n'hi ha una després de cada ronda de borsa, i a mesura que avancen les fases n'hi ha dues o tres seguides.
L'estadi en què es troba la partida. Cada fase determina quines loses es poden posar, quantes rondes d'operacions hi ha per ronda de borsa i quins trens queden obsolets. El que fa avançar la fase és la compra del primer tren d'un tipus nou.
El marcador que indica qui comença la pròxima ronda de borsa. Passa al jugador següent cada cop que algú compra o ven, i tenir-lo val molt quan queda una sola acció interessant.
El repartiment de les companyies privades al principi de la partida, normalment per licitació o per descompte progressiu del preu. Molts jocs moderns la substitueixen per una tria per torns per escurçar l'inici.
L'ordre en què operen les companyies dins una ronda d'operacions: de la de preu d'acció més alt a la més baixa. Pujar de preu no és només guanyar valor, també és operar abans que els rivals.
Borsa i accions
La participació en una companyia. Les accions normals solen ser del 10% i el certificat de president val per dues. Cada certificat compta per al límit de certificats, també els de les companyies privades.
El certificat doble (normalment del 20%) que dona la presidència de la companyia. No es pot vendre sense més: cal que un altre jugador tingui prou accions per rellevar-te, o es canvia per accions normals.
El nombre màxim de certificats que pot tenir un jugador a la mà. Canvia segons el joc i el nombre de jugadors, i és el fre que evita que qui va al davant ho acapari tot. Les xifres de cada títol són a la taula comparativa.
El preu al qual es posen a la venda les accions d'una companyia quan s'obre. El tria qui en compra la presidència, dins les opcions que permet el joc, i condiciona tant el que costarà omplir-la com els diners que tindrà a la caixa.
El percentatge d'accions que s'ha de vendre perquè la companyia comenci a operar i rebi el capital. En molts jocs és el 60%; en d'altres n'hi ha prou amb el 20% o cal el 100%.
Distribuir els ingressos d'una companyia entre els accionistes en proporció a les accions que tenen. Repartir fa pujar el preu de l'acció, però deixa la caixa buida.
Quedar-se els ingressos a la caixa de la companyia en lloc de repartir-los. Serveix per finançar via o un tren, però fa baixar el preu de l'acció i deixa els accionistes sense cobrar.
On van a parar les accions que venen els jugadors. Qualsevol les pot comprar, sovint hi ha un topall del 50% per companyia, i el dividend que els toca va al banc o a la companyia segons el joc, mai a un jugador.
Com es desplaça la fitxa de la companyia pel taulell de borsa: amunt o a la dreta si reparteix dividend, avall o a l'esquerra si reté, i avall una casella per cada acció que es ven. En molts jocs també puja si al final de la ronda de borsa totes les accions són en mans dels jugadors.
Quan un president no pot pagar una despesa obligatòria (gairebé sempre, comprar un tren) ni venent-ho tot. Segons el joc, s'acaba la partida a l'instant o el jugador en queda fora.
El que es compta per guanyar: els diners de la teva cartera més el valor de borsa de totes les accions que tens. Els diners de les companyies no hi compten.
Companyies
Una propietat petita que es reparteix al principi de la partida, dona uns ingressos fixos cada ronda d'operacions i sovint un poder especial (posar una losa gratis, saltar-se una regla, obrir una companyia…). Acaba tancant-se en una fase determinada.
Una companyia petita amb un sol certificat i un sol tren, a mig camí entre la privada i la corporació. Opera com una corporació però els seus ingressos van sencers al seu propietari.
La companyia ferroviària pròpiament dita: té accions, president, caixa, trens i estacions. És on passa la major part del joc.
Com rep els diners la companyia en flotar. Amb capitalització completa rep de cop el valor de totes les accions; amb capitalització incremental només rep el que es va venent, de manera que comença molt més justa de caixa.
Els diners de la companyia, separats dels dels jugadors. Serveixen per posar via, comprar trens i col·locar estacions, i només arriben a la teva butxaca en forma de dividend.
Qui té el certificat de president d'una companyia: decideix tot el que fa i, si li falten diners per a una despesa obligatòria, els ha de posar de la seva butxaca.
Quan una companyia desapareix del joc, normalment perquè ha arribat una fase determinada (les privades) o perquè s'ha quedat sense tren i sense manera de pagar-ne un.
Combinar dues companyies en una. Alguns jocs les tenen com a mecànica central (1817, 1841, 18MEX) i són la manera d'alliberar espai al límit de certificats o de rescatar una companyia sense tren.
Mapa i loses
Cada casella del mapa. Els hexàgons buits admeten loses; els que ja porten via, ciutat o muntanya impresa tenen regles pròpies de construcció i de cost.
La peça hexagonal amb via que es col·loca sobre el mapa per construir la xarxa. De cada tipus n'hi ha un nombre limitat a la caixa, i quan s'acaben, s'han acabat.
Substituir una losa per una altra de color superior que mantingui totes les connexions existents i afegeixi capacitat o ingressos. És l'altra manera de gastar l'acció de construcció, a banda de posar una losa nova.
Groc, verd, marró i gris, en aquest ordre. Cada color s'habilita en una fase, de manera que el color disponible et diu immediatament per on va la partida.
Els tres tipus de parada. La ciutat té caselles per a estacions i les pot omplir; el poble dona ingressos però no admet estacions; l'hexàgon de fora de mapa, a la vora del tauler, paga una xifra que creix amb la fase.
El marcador que una companyia posa en una ciutat per poder-hi parar i per impedir que altres companyies hi passin si la casella queda plena. Cada companyia en té un nombre limitat i col·locar-los costa diners.
El recorregut que fa un tren per la xarxa durant la ronda d'operacions. Ha de passar per una estació de la companyia, no pot repetir via i té un nombre màxim de parades segons el tren.
El que cobra la companyia sumant els valors de les parades de totes les seves rutes, més les bonificacions que pugui tenir. Després decideix si ho reparteix o ho reté.
Trens
El que permet a una companyia generar ingressos. El número del tren indica quantes parades pot comptar: un 4 compta les quatre millors de la seva ruta.
El nombre màxim de trens que pot tenir una companyia alhora. Acostuma a reduir-se a mesura que avancen les fases, i si et quedes per sobre del límit has de retornar-ne.
L'obsolescència forçada: quan es compra el primer tren d'un tipus determinat, els trens petits desapareixen del joc a tot el tauler, encara que siguin d'un altre jugador. És el rellotge de la partida i la seva font principal de tensió.
El tren que ja no el rovella res. Arribar-hi primer, o quedar-se sense, decideix moltes partides.
Una companyia que comença el seu torn sense tren n'ha de comprar un, tant si vol com si no, sempre que pugui córrer alguna ruta. És la regla que converteix el rust en un problema de debò.
Quan la caixa no arriba per a la compra forçada, el president ha de vendre accions i posar-hi diners propis fins a cobrir-la. Si tot i així no hi arriba, és la fallida.
Argot de taula
Vendre just les accions necessàries perquè la presidència passi a un altre jugador, normalment deixant-li una companyia sense tren i sense diners perquè pagui ell la festa.
Treure valor d'una companyia a costa de la resta d'accionistes: vendre-li un tren car des d'una altra companyia teva, retenir sistemàticament o deixar-la escurada abans de marxar-ne.
Accelerar a propòsit la compra de trens per fer avançar les fases i rovellar els trens dels rivals abans que estiguin preparats.
Deixar el banc sense diners, que a la majoria de jocs dispara el final de la partida: s'acaba la ronda en curs i es compten els patrimonis.
La manera estàndard d'explicar un 18xx: donar per sabut el 1830 i dir només què canvia. És exactament el que fem a cada fitxa del catàleg explicat.
Les regles concretes canvien de joc a joc: aquí s'explica el sentit general del terme dins la família. El reglament oficial de cada títol sempre preval. Per veure com s'aplica a un joc en particular, mira la seva fitxa al catàleg explicat.