← Tots els jocs

1862: Railway Mania in the Eastern Counties

Disseny: Mike Hutton

L'East Anglia britànica capgira els 18xx clàssics amb tres tipus de tren i maniobres de subsidi.

1862 Railway Mania in the Eastern Counties — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA amb un mapa fix. El 1862 es desenvolupa al comtat anglès de l'East Anglia, durant la "mania ferroviària" britànica, i és, segons molts jugadors experimentats, una de les experiències 18xx més diferents de totes, fins al punt de capgirar molts dels supòsits habituals del gènere.

2. Tres tipus de tren, no un de sol
Al 1830 tots els trens funcionen igual: visiten ciutats i sumen ingressos. Al 1862 cada corporació rep un "permís" assignat a l'atzar per a un de tres tipus de tren: locals (que visiten ciutats i pobles i poden fer servir subsidis per inflar ingressos), de mercaderies (que funcionen "d'extrem a extrem", on cada tren nou ha de continuar des d'on va acabar l'anterior) o exprés (que ignoren els pobles, de manera similar als trens clàssics del 1830).

3. La "maniobra George Hudson": subsidis convertits en ingressos
Una mecànica sense equivalent al 1830: les corporacions amb trens locals poden declarar part dels diners de subsidi com a ingrés, el que pot ajudar a pujar el preu de l'acció encara que la xarxa real no generi tants diners.

4. Fundació per subhasta parlamentària, no per simple preu de sortida
Al 1830 totes les empreses capitalitzen igual (× 10 del preu de sortida en flotar) i el fundador simplement tria el preu de sortida. Al 1862, durant la "ronda de Parlament", cada corporació es funda mitjançant una subhasta: qui guanya la puja es converteix en president "chartered" amb 3 fitxes ja pagades (£180) però obligat a completar el tràmit ràpidament sota pena de multa, mentre que una corporació sense oferta guanyadora flota igualment com a "incremental cap", i és ella mateixa qui ha de comprar entre 2 i 7 fitxes.

5. Fusions opcionals
A diferència del 1830, on les empreses mai es fusionen, el 1862 permet fusions opcionals entre corporacions que vulguin combinar les seves xarxes per créixer més ràpid.

6. Compra de trens obligatòria sense xarxa de seguretat
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, el president n'avança els diners o l'empresa pot arribar a fallida amb certs mecanismes de venda d'accions com a mitigació. Al 1862, la compra forçosa d'un tren no es pot resoldre venent accions ni posant diners personals: la corporació ha d'afrontar-ho amb els seus propis mitjans, el que fa la pressió de tresoreria encara més directa.