← Tots els jocs

1862: Railway Mania in the Eastern Counties

Disseny: Mike Hutton

L'East Anglia britànica capgira els 18xx clàssics amb tres tipus de tren i maniobres de subsidi.

1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 1862 es desenvolupa al comtat anglès de l'East Anglia, durant la "mania ferroviària" britànica. És, segons molts jugadors experimentats, una de les experiències 18xx més diferents de totes, fins al punt de capgirar molts dels supòsits habituals del gènere.

2. Tres tipus de tren, no un de sol
Al 1830 tots els trens funcionen igual: visiten ciutats i sumen ingressos. Al 1862 cada companyia rep un "permís" assignat a l'atzar per a un de tres tipus de tren: locals (que visiten ciutats i pobles i poden fer servir subsidis per inflar ingressos), de mercaderies (que funcionen "d'extrem a extrem", on cada tren F nou ha de continuar des d'on va acabar l'anterior) o exprés (que ignoren els pobles, de manera similar als trens clàssics del 1830).

3. La "maniobra George Hudson": subsidis convertits en ingressos
Una mecànica sense equivalent al 1830: les companyies amb trens locals poden fer servir part dels diners de subsidi per inflar artificialment els seus ingressos declarats, el que pot ajudar a pujar el preu de l'acció encara que la xarxa real no generi tants diners.

4. Dos camins de capitalització diferents triats a la subhasta
Al 1830 totes les empreses capitalitzen igual (× 10 del preu de sortida en flotar). Al 1862, durant la "ronda de Parlament" (l'equivalent a la subhasta inicial), cada companyia es funda com a "chartered" (capitalització completa, però amb un nombre limitat de tokens que cal comprar abans de la següent ronda de borsa, o l'empresa cau en insolvència i el president paga una multa) o com a "incremental cap" (es poden comprar entre 2 i 7 tokens en lloc dels tres habituals). Aquesta tria estratègica a l'inici no existeix al 1830.

5. Fusions opcionals
A diferència del 1830, on les empreses mai es fusionen, el 1862 permet fusions opcionals entre companyies que vulguin combinar les seves xarxes per créixer més ràpid.

6. Sortides fora de mapa que cal "desbloquejar" amb un token
Al 1862, per accedir a determinades sortides fora de mapa d'alt valor (com Londres), cal col·locar-hi físicament un token abans de poder-les utilitzar. Al 1830 les sortides fora de mapa solen ser accessibles directament sense aquest pas previ.

7. Els trens tenen "garantia" abans de rovellar-se
Al 1862 alguns trens tenen una mena de garantia que permet fer-los servir un cop més abans de quedar definitivament obsolets, suavitzant lleugerament el moment de rovellament respecte al tall sec que es produeix al 1830.

8. Compra de trens obligatòria sense xarxa de seguretat
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, el president n'avança els diners o l'empresa pot arribar a fallida amb certs mecanismes de venda d'accions com a mitigació. Al 1862, la compra forçosa d'un tren no es pot resoldre venent accions ni posant diners personals: l'empresa ha d'afrontar-ho amb els seus propis mitjans, el que fa la pressió de tresoreria encara més directa.

9. Bloqueig de millores de via al final de partida
Al 1862, un cop s'ha activat la condició de final de partida, ja no es poden col·locar més actualitzacions de tessel·la, eliminant l'avantatge d'un "últim torn" de millora massiva que sí pot existir en algunes partides de 1830.

10. Reputació de ser el 18xx més "trastocat"
Jugadors amb àmplia experiència en el gènere (25 o més títols 18xx jugats) descriuen el 1862 com l'experiència més diferent de totes, ja que pràcticament cada subsistema clàssic del 1830 (trens, capitalització, fusions, accés a sortides) hi apareix alterat o capgirat.

1862 Railway Mania in the Eastern Counties — Resum esquemàtic (vs 1830)


CONTEXT


TRENS


FUNDACIÓ DE COMPANYIES


MAPA I FINAL DE PARTIDA