← Tots els jocs

Railways of the Lost Atlas

Disseny: Kevin Delger, Jacob Schacht

Mapa modular construït durant la preparació, minors amb poders propis que es fusionen físicament en majors, i durada fixa per cicles.

Railways of the Lost Atlas — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques


Venda d'emergència (emergency sell)

Segueix el mateix ordre que el 1830 —tresoreria, després els diners personals del president, i si tot i així no basta, el president ven accions personals d'una en una fins a reunir el necessari o quedar-se sense res, moment en què se'l considera en fallida. Però hi ha dues diferències amb el 1830: les proteccions que el 1830 normalment suspèn durant una venda forçosa —conservar la presidència de la companyia activa, i el límit del 50% al pool— aquí es mantenen vigents per a les accions d'aquella companyia en concret; i les baixades de cotització de tot l'episodi de venda forçosa només s'apliquen al final, una casella per companyia afectada en total, en comptes de baixar amb cada venda individual.

Comparació amb 1830

1. El mapa es construeix durant la preparació, no és fix
El Railways of the Lost Atlas no té un tauler imprès com el 1830: el mapa es munta amb tessel·les tri-hexagonals durant la preparació de la partida, de manera que cada sessió es juga sobre un territori diferent.

2. Minors amb un poder propi i permanent cadascuna
Cada una de les 12 companyies minor té una habilitat especial pròpia (per exemple, bonificacions per construir ponts o túnels, o la capacitat de saltar-se ciutats plenes). Al 1830 les companyies privades tenen poders, però les companyies públiques no en tenen cap de diferenciador entre elles.

3. Les minors es fusionen físicament en majors, en una ronda pròpia
Fusionar dues minors és tan senzill com ajuntar les seves cartes i posar-hi a sobre la carta d'una major disponible: les accions es converteixen, les tresoreries se sumen i la nova major conserva els poders especials de totes dues minors originals. Aquesta fusió té lloc en una ronda de fusions (MR) dedicada dins de cada cicle, després de les dues rondes d'operacions. Al 1830 no existeix cap mecanisme de fusió entre companyies, ni cap ronda equivalent.

4. Tessel·les "de projecte" que mai es col·loquen al mapa
Dins el mateix mazo de tessel·les n'hi ha algunes especials que, en sortir, no es posen al tauler: en lloc d'això, qui les agafa tria una ciutat existent i la millora directament a "capital", amb més valor. Aquesta manera d'alterar el mapa sense col·locar-hi una tessel·la física no existeix al 1830.

5. Trens "líder" comprables a l'inici de torn per accelerar el ritme
Una companyia minor acabada de llançar pot comprar un tren especial "líder" a l'inici de la seva primera ronda d'operacions per posar-se al dia més ràpid. Al 1830 no hi ha cap mecanisme equivalent per ajudar les companyies que es queden enrere.

6. Múltiples formats dins la mateixa caixa
El joc inclou un mode "Micro" per introduir-s'hi, una versió curta (4 cicles) i una versió completa (6 cicles), ajustant la durada, l'espai de joc i la dificultat. El 1830 no ofereix aquesta mena de variants de format dins la mateixa edició.

7. Ambientació de fantasia, no històrica
A diferència del 1830 i de la immensa majoria de títols 18xx (ambientats en moments històrics reals), el Railways of the Lost Atlas es desenvolupa en un món de fantasia inventat, sense pretensió de simular cap ferrocarril real.