1836Jr30

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1836Jr30 trasllada l'acció als Països Baixos i Bèlgica (Amsterdam, Rotterdam, Brussel·les, Anvers, amb sortides cap a París, Colònia, Hamburg i Estrasburg), pensat només per a 2-4 jugadors. És literalment un joc "júnior": reutilitza components físics del 1830 (trens, mercat d'accions i fins i tot alguns tipus de tessel·les) però amb un mapa i unes xifres pensades per a partides molt més curtes i senzilles.

2. Sis companyies operatives en lloc de vuit
Al 1830 hi ha vuit companyies operatives. Al 1836Jr30 només n'hi ha sis: la Chemins de Fer de l'État Belge (B), la Grande Compagnie du Luxembourg (GCL), el Chemin de Fer du Nord, la NBDS, la HSM i la NFL. En canvi, el nombre de privades es manté igual: sis, com al 1830.

3. Banc i tresoreries a la meitat
El banc del 1830 té 12.000$. Al 1836Jr30 en té només 6.000$, exactament la meitat. Els diners inicials per jugador i els límits de certificats també es redueixen de manera proporcional (per exemple, el límit de certificats amb 4 jugadors baixa de 16 al 1830 a 10 al 1836Jr30), reflectint una economia més petita per a un joc més curt.

4. Una privada amb poder de "teletransport"
La Charbonnages du Hainaut permet que la companyia propietària col·loqui una tessel·la i una fitxa d'estació a l'hexàgon J8 pagant només el cost de muntanya, sense necessitat que la via estigui connectada a cap tessel·la existent de la companyia (ni de cap altra). Cap de les sis privades del 1830 permet mai una col·locació tan desconnectada de la resta del mapa.

5. El ferri d'Enkhuizen-Stavoren, sobre l'antic Zuiderzee
La privada Enkhuizen-Stavoren Ferry permet que la companyia propietària col·loqui gratuïtament una tessel·la a l'hexàgon B8 —el pas d'aigua de l'IJsselmeer, l'antic Zuiderzee—, a més de la seva tessel·la normal del torn. És un bonus geogràfic molt local, sense equivalent al 1830.

6. Dues privades que es converteixen directament en accions
La Grand Central Belge es pot bescanviar per un certificat del 10% de la companyia B (des del banc o el pool), tancant la privada en fer-ho. La Chemins de Fer Luxembourgeois ve acompanyada, des del moment de comprar-la, d'un certificat del 10% de la GCL. Cap de les sis privades del 1830 es comporta d'aquesta manera.

7. Una privada "a la B&O"
La Chemin de Fer de Lille à Valenciennes ve empaquetada amb el Certificat de President del Chemin de Fer du Nord (i obliga a fixar-ne el preu de sortida a l'instant), no es pot vendre mai a una companyia, i es tanca quan el Nord compra el seu primer tren. És exactament el mateix concepte que la B&O del 1830.

8. Preus i regles de rovellament de trens idèntics al 1830, però amb Diesels limitats
Els preus i el rovellament de cada tipus de tren (2/3/4/5/6/Diesel) són exactament els mateixos que al 1830: 80$/180$/300$/450$/630$/1.100$, amb el mateix descompte de 300$ per tren vell en comprar un Diesel. La diferència és que al 1830 hi ha Diesels il·limitats, mentre que al 1836Jr30 només n'hi ha 5 exemplars.

9. Tessel·les del propi 1830, reubicades al nou mapa
Amsterdam fa servir el mateix tipus de tessel·la especial "NY" que el 1830 reserva per a Nova York; Rotterdam, Arnhem-Nijmegen i Maastricht-Lieja fan servir tessel·les de ciutat doble "OO"; Brussel·les i Lille, tessel·les de tipus "B". Són les mateixes categories de peces del 1830, simplement traslladades a ciutats neerlandeses i belgues.

10. Ports que sumen una bonificació en lloc de donar renda pròpia
Harwich, Dover i París no funcionen com les destinacions de fora de mapa del 1830 (que paguen un valor propi en acabar-hi una ruta): una ruta mai pot acabar en aquests ports, però si els travessa —sempre que inclogui almenys dues altres parades reals— hi suma una bonificació fixa (+20 en fase verda, +30 en fase marró). Al 1830 les destinacions de fora de mapa simplement paguen el seu propi valor com si fossin una ciutat més.

1836Jr30 — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

• Països Baixos i Bèlgica, amb sortides cap a París, Colònia, Hamburg i Estrasburg
• 2-4 jugadors (vs 2-6 al 1830); reaprofita components físics del 1830 (trens, mercat, algunes tessel·les)

COMPANYIES I ECONOMIA

• 6 companyies operatives (vs 8 al 1830); 6 privades (igual que al 1830)
• Banc de 6.000$ (la meitat dels 12.000$ del 1830); diners inicials i límits de certificats reduïts proporcionalment

PRIVADES DESTACADES

• Charbonnages du Hainaut: col·locació de tessel·la i fitxa "en teletransport", sense connexió amb la xarxa existent
• Enkhuizen-Stavoren Ferry: tessel·la gratuïta al pas d'aigua de l'antic Zuiderzee (hexàgon B8)
• Grand Central Belge i Chemins de Fer Luxembourgeois: es converteixen en certificats del 10% d'una companyia
• Chemin de Fer de Lille à Valenciennes: privada "a la B&O", lligada al certificat de president del Nord

TRENS I TESSEL·LES

• Mateixos preus i rovellament que el 1830 (80/180/300/450/630/1.100$), però amb només 5 Diesels (no il·limitats)
• Reutilitza tipus de tessel·les del 1830 (NY a Amsterdam, OO a diverses ciutats, B a Brussel·les i Lille)

PORTS I BONIFICACIONS

• Harwich, Dover i París no donen renda pròpia: sumen +20 (verd) o +30 (marró) a una ruta que ja inclogui almenys dues altres parades
• Al 1830 les destinacions de fora de mapa paguen sempre el seu propi valor com una ciutat més