← Tots els jocs

1822: The Railways of Great Britain

Disseny: Simon Cutforth

L'1822 complet: tota Gran Bretanya en subhasta constant de privades, minors i concessions de majors.

1822: The Railways of Great Britain — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques


Venda d'emergència (emergency sell)

A diferència del 1830, aquí quedar-se sense opcions no acaba en fallida, sinó en deute. S'apliquen quatre nivells en ordre estricte: primer la tresoreria de la pròpia companyia; després els diners personals del director; si això tampoc no basta, la Recaptació de Diners d'Emergència —el director ha de vendre les seves pròpies accions (de qualsevol companyia que posseeixi, en l'ordre que vulgui, al preu de mercat de l'inici d'aquest torn) fins a reunir els diners necessaris, tot i que el seu propi certificat a la companyia que es finança mai no es pot vendre—; i només si això també falla, el director demana un préstec al banc per la resta, amb un interès del 50% (arrodonit a l'alça), que continua acumulant-se cada ronda de borsa i li impedeix comprar accions o pujar fins a retornar-lo. Un matís més: si la companyia es veu obligada a comprar un tren a una altra companyia en comptes de al banc, el director no pot aportar-hi res de diners personals —la companyia s'ho ha d'empescar sola.

Comparació amb 1830

1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 1822 es desenvolupa a tota Gran Bretanya (Anglaterra, Gal·les i Escòcia), amb un mapa molt extens i una xarxa de ciutats molt més densa, pensat per a partides de fins a 7 jugadors.

2. Tot es compra en subhasta: privades, minors i "concessions" de majors
Al 1830 només les privades surten a subhasta inicial; les companyies majors es funden lliurement després. Al 1822, en cada ronda de borsa, es subhasten simultàniament privades, companyies "minor" (2 accions) i "concessions" per fundar companyies majors, amb fitxes de puja limitades per jugador.

3. El preu de sortida d'una minor depèn de la subhasta, no es tria
Al 1830 el fundador tria lliurement el preu de sortida. Al 1822, en fase 1, una minor sempre surt a un preu fix de 50, sigui quina sigui la puja guanyadora. A partir de la fase 2, els diners de la puja guanyadora van a la tresoreria de la minor i en determinen el preu de sortida.

4. Les minors es fusionen amb les majors per crear-les o fer-les créixer
Al 1830 no existeix aquest concepte. Al 1822, una minor ha d'haver operat com a mínim una vegada abans de poder ser absorbida per una major; el pagament a l'accionista de la minor es pot fer amb accions de la tresoreria de la major i/o diners en efectiu. Així, moltes majors "neixen" absorbint la infraestructura ja construïda per una minor.

5. Trens "L" inicials i conversió a 2-trens
Al 1830 la primera generació de trens ja és el tren de 2 ciutats normal. Al 1822 la partida comença amb trens "L" especials (d'una sola estació, cost £60) que es poden convertir en trens 2 per £80 abans que es tornin obsolets. Aquest pas inicial no té equivalent al 1830.

6. Ordre de prioritat per diners en mà, no per torn
Al 1830 la prioritat de compra a la ronda de borsa passa cíclicament cap a l'esquerra del comprador anterior. Al 1822, l'ordre de prioritat de les rondes de borsa el determina la quantitat de diners que té cada jugador, cosa que premia haver gastat molt en subhastes anteriors.

7. Moltes més companyies en joc simultàniament
Entre privades, minors i majors disponibles per subhasta a cada ronda, el 1822 sosté moltes més entitats actives alhora que el 1830, amb un ritme d'expansió molt més gradual i escalonat.