← Tots els jocs

1822: The Railways of Great Britain

Disseny: Simon Cutforth

L'1822 complet: tota Gran Bretanya en subhasta constant de privades, minors i concessions de majors.

1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 1822 es desenvolupa a tota Gran Bretanya (Anglaterra, Gal·les i Escòcia), amb un mapa molt extens i una xarxa de ciutats molt més densa, pensat per a partides de fins a 7 jugadors.

2. Tot es compra en subhasta: privades, minors i "concessions" de majors
Al 1830 només les privades surten a subhasta inicial; les companyies majors es fundes lliurement després. Al 1822, en cada ronda de borsa, es subhasten simultàniament privades, companyies "minor" (2 accions) i "concessions" per fundar companyies majors. Els jugadors tenen un nombre limitat de fitxes de puja i només poden tenir oberta una puja en un nombre limitat de subhastes alhora, així que cal triar on es vol competir.

3. El preu de sortida d'una minor depèn de la subhasta, no es tria
Al 1830 el fundador tria lliurement el preu de sortida. Al 1822, en fase 1, una minor sempre surt a un preu fix de 50, sigui quina sigui la puja guanyadora. A partir de la fase 2, els diners de la puja guanyadora van a la tresoreria de la minor (fins a un màxim de 200) i en determinen el preu de sortida (fins a un màxim de 100, arrodonit a la baixa als valors estàndard del mercat).

4. Les minors es fusionen amb les majors per crear-les o fer-les créixer
Al 1830 no existeix aquest concepte. Al 1822, una minor (companyia de 2 accions) ha d'haver operat com a mínim una vegada abans de poder ser absorbida per una major; la major que l'absorbeix ha de poder traçar una ruta no bloquejada fins a la minor. El pagament a l'accionista de la minor es pot fer amb accions de la tresoreria de la major i/o diners en efectiu. Així, moltes majors "neixen" absorbint la infraestructura ja construïda per una minor.

5. Trens "L" inicials i conversió a 2-trens
Al 1830 la primera generació de trens ja és el tren de 2 ciutats normal. Al 1822 la partida comença amb trens "L" especials (de només una estació, cost $60) que es poden convertir en trens 2T per $80 abans que es tornin obsolets. Aquest pas inicial no té equivalent al 1830 i marca un ritme d'obertura molt diferent.

6. Ordre de prioritat per diners en mà, no per torn
Al 1830 la prioritat de compra a la ronda de borsa passa cíclicament cap a l'esquerra del comprador anterior. Al 1822, després de la subhasta inicial, l'ordre de prioritat de les rondes de borsa el determina la quantitat de diners que té cada jugador (normalment, qui en té menys actua abans), cosa que premia haver gastat molt en subhastes anteriors.

7. Moltes més companyies en joc simultàniament
Entre privades, minors i majors disponibles per subhasta a cada ronda (típicament uns quants de cada tipus fins que s'esgoten), el 1822 sosté moltes més entitats actives alhora que el 1830, amb un ritme d'expansió molt més gradual i escalonat.

8. Fases numerades fins a la 7
El 1822 progressa per fases numerades (1 a 7) que es desencadenen en comprar determinats trens, de manera similar en esperit al 1830 però amb més graons intermedis i trens especials (com els "L" inicials) que no existeixen al 1830.

9. Subhastes amb fitxes de puja limitades
Cada jugador disposa d'un nombre fix de fitxes de puja per ronda i no pot pujar-les totes a la vegada: ha de repartir la seva atenció entre les subhastes obertes. Al 1830 la subhasta inicial de privades és més senzilla i no té aquesta limitació de fitxes.

10. Escala i durada
Amb tot Gran Bretanya com a mapa i fins a 7 jugadors, una partida completa de 1822 sol ser més llarga que una partida estàndard de 1830, encara que el motor de regles (accions, OR, mercat d'accions) hi sigui reconeixible.

1822: The Railways of Great Britain — Resum esquemàtic (vs 1830)


CONTEXT


SUBHASTA I BORSA


MINORS I MAJORS


TRENS I FASES


ESCALA