Harzbahn 1873
Disseny: Klaus Kiermeier
Mines i ferrocarrils a les muntanyes del Harz, en un clàssic de dos jugadors amb progrés tecnològic.
1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA amb empreses ferroviàries. El Harzbahn 1873 es desenvolupa a les mines de
les muntanyes del Harz, a Alemanya, i gira al voltant de dos tipus d'empresa completament diferents: mines i
ferrocarrils.
2. Mines privades que es poden comprar des del principi
Al 1830 les privades donen renda i avantatges petits. Al Harzbahn 1873 hi ha mines privades que els jugadors
poden comprar directament des de l'inici de la partida, com una mena de micro-inversió individual abans que
existeixin grans companyies.
3. Les companyies mineres públiques neixen fusionant dues mines privades
Una mecànica sense equivalent al 1830: més endavant en la partida, dues mines privades es poden fusionar per
crear una companyia minera pública. Aquesta companyia pot continuar creixent comprant més mines independents,
tant a altres jugadors com al banc.
4. Calen concessions per fundar un ferrocarril, no per a les mines
Al 1830 totes les empreses es fundes de la mateixa manera. Al Harzbahn 1873, a diferència de les companyies
mineres, per fundar una companyia ferroviària cal posseir una concessió específica. Sense concessió, no es pot
fundar la companyia de ferrocarril corresponent.
5. Tres mides de companyia diferents convivint alhora
Al 1830 totes les empreses tenen 10 accions. Al Harzbahn 1873 conviuen companyies de 2, de 5 i de 10 accions
simultàniament, segons si es tracta d'una mina petita, una empresa minera mitjana o un gran ferrocarril.
6. Els trens funcionen pràcticament tots com a "diesel"
Al 1830 hi ha una progressió clara de trens petits a grans, amb rovellament constant. Al Harzbahn 1873 els
trens operen amb recorreguts molt llargs des de pràcticament el principi, de manera similar als trens
permanents (diesel) d'altres 18xx, en lloc de la progressió gradual típica del 1830.
7. Progrés tecnològic explícit: màquines, trens i agulles que milloren
El Harzbahn 1873 simula un progrés tecnològic continu on les primeres generacions de màquines, trens i agulles
de canvi de via es van quedant enrere a mesura que n'apareixen de noves, un tema d'evolució tècnica molt més
explícit que la simple substitució de trens del 1830.
8. Ordre de torn per diners en mà: qui en té més actua primer
Al 1830 la prioritat de compra passa cíclicament cap a l'esquerra del darrer comprador. Al Harzbahn 1873,
a partir de la segona ronda de borsa, l'ordre de torn ve determinat pels diners en mà de cada jugador, i a més
en sentit contrari a altres 18xx similars: qui en té més actua primer, no qui en té menys.
9. El certificat de director es queda amb qui té la concessió fins al primer tren obligatori
Al Harzbahn 1873, el certificat de director d'una companyia ferroviària roman en mans del propietari de la
concessió fins que l'empresa compra el seu primer tren obligatori (o cau en insolvència). Al 1830 el control
presidencial es pot transferir lliurement en qualsevol moment segons qui acumuli més accions.
10. Disseny clàssic pensat sobretot per a 2 jugadors
El Harzbahn 1873 és conegut com un dels grans clàssics dels 18xx per a només 2 jugadors, un format que el
1830 no prioritza (funciona millor amb 3 o més).
Harzbahn 1873 — Resum esquemàtic (vs 1830)
CONTEXT
- Muntanyes del Harz (Alemanya) — mines i ferrocarrils
- Clàssic dels 18xx per a 2 jugadors
MINES I FERROCARRILS
- Mines privades comprables des de l'inici
- Dues mines privades es fusionen per crear una companyia minera pública, que pot seguir comprant mines
- Cal una concessió específica per fundar una companyia ferroviària (no per a les mines)
- Conviuen companyies de 2, 5 i 10 accions alhora
TRENS I PROGRÉS TECNOLÒGIC
- Els trens funcionen pràcticament tots com a "diesel" (recorreguts molt llargs) des de quasi l'inici
- Progrés tecnològic explícit: màquines, trens i agulles de canvi milloren amb el temps
BORSA
- Ordre de torn per diners en mà: qui en té més actua primer (al contrari d'altres 18xx)
- El certificat de director roman amb el propietari de la concessió fins al primer tren obligatori