← Tots els jocs

1849: The Game of Sicilian Railways

Disseny: Federico Vellani

Sicília amb tres amples de via, terrenys que sempre es paguen i trens que compten hexàgons, no ciutats.

1849 Sicilian Railways — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació i mapa
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA amb un mapa gran. El 1849 es desenvolupa a Sicília, una illa amb un mapa més compacte i muntanyós, on el relleu (terrenys i tres amples de via diferents) condiciona cada decisió de traçat molt més que al 1830.

2. No hi ha valor nominal (par value)
Al 1830 cada empresa surt amb un preu de sortida ("par") triat pel fundador. Al 1849 no existeix aquest concepte: totes les compravendes d'accions es fan sempre al preu de mercat actual de l'empresa, sense distinció entre preu de sortida i preu de mercat.

3. El preu de l'acció només puja si el dividend és prou alt
Al 1830, cada vegada que una empresa reparteix dividends, el seu marcador de preu avança una casella automàticament. Al 1849 això no és automàtic: el preu només puja si el dividend pagat per acció és igual o superior al preu de mercat actual de l'acció. Si reparteix poc en relació amb el seu preu, el marcador es queda on està.

4. Els trens compten hexàgons, no ingressos per ciutat
Al 1830 un tren d'una certa mida visita un nombre determinat de ciutats i suma els seus valors d'ingressos. Al 1849 un tren de mida "6H", per exemple, recorre sis hexàgons qualssevol del traçat —tant si hi ha una ciutat com si és via buida— i la puntuació depèn de per on passa la ruta, no de quantes parades "compten". Això canvia completament com es dissenya una xarxa òptima.

5. Tres amples de via, amb un comodí
No hi ha equivalent al 1830. Al 1849 existeixen vies estàndard (negres), vies estretes (ratllades, que costen una quarta part en terreny però compten doble de cara a la longitud del tren) i vies duals/blanques, que actuen com a comodí: connectades a una via negra compten com a negres, connectades a una estreta compten com a estretes.

6. Ordre de flotació predeterminat a l'atzar
Al 1830 els jugadors decideixen lliurement quina empresa fundar i quan. Al 1849 hi ha sis corporacions, i l'ordre en què es poden anar fundant es determina a l'atzar abans de començar la partida: només es pot flotar la primera empresa disponible de la cua, no la que es vulgui. Això reparteix qui té accés a quina empresa segons l'ordre de compra a la ronda de borsa.