1848: Australia

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1848 cobreix tot Austràlia i està pensat per a 3-6 jugadors (sense l'opció a 2 del 1830), construït sobre la mateixa família que el 1829/1830 però articulat al voltant de la rivalitat històrica entre les colònies australianes i els seus tres amples de via diferents.

2. Tres amples de via i marcadors de canvi de gàlib
Una mecànica absent al 1830: al mapa del 1848 el color de fons de cada hexàgon indica un dels tres amples de via (estret, estàndard, ample). Cada cop que una ruta travessa la frontera entre dos amples, s'hi col·loca un disc blanc de canvi de gàlib, que compta com una estació de valor zero dins l'abast del tren. Els trens "plus" (2+, 3+...) tenen dret a un marcador de canvi de gàlib addicional a banda del seu abast normal.

3. El Banc d'Anglaterra com a novena companyia col·lectiva
Al 1830 no existeix res semblant. Al 1848 el Banc d'Anglaterra és una entitat a part amb 10 accions del 10% cadascuna, compartida per tots els jugadors: el seu preu no puja ni baixa per compravenda normal d'accions, i reparteix un dividend mínim creixent segons la fase (0£ en fase groga, 100£ en verda, 200£ en marró, 300£ en grisa).

4. Suspensió de pagaments amb intervenció (receivership) del Banc d'Anglaterra
Al 1830 la fallida recau sobre l'empresa o el president directament. Al 1848, quan el preu d'una acció arriba a la columna més a l'esquerra de la graella de preus, el Banc d'Anglaterra n'assumeix el control total: primer compensa la resta d'accionistes al preu de sortida inicial, després es retiren els trens i papers de la companyia, i les seves fitxes d'estació es giren i romanen al mapa generant ingressos (segons el valor de les ciutats on són) que engreixen el dividend del propi Banc d'Anglaterra.

5. Préstecs que mouen el preu del Banc d'Anglaterra, no només el de qui els demana
Des de la venda del primer tren 3/3+, una companyia pot demanar préstecs de 100£ al Banc d'Anglaterra (que mai es tornen): cada préstec desplaça el preu de la companyia 2 o 3 caselles cap a l'esquerra, però alhora fa pujar el preu del propi Banc d'Anglaterra. Cada companyia pot demanar fins a 5 préstecs voluntàriament (més, només per finançar una compra obligatòria de tren), i el Banc té un límit dur de 20 marcadors de préstec en total.

6. Quatre disparadors de final de partida, cap d'ells "l'últim tren"
Al 1830 la partida acaba quan el banc s'esgota o es compra l'últim tren disponible de l'últim tipus. El 1848 elimina del tot aquest segon disparador i n'hi posa quatre de propis: que el banc s'esgoti, que el preu d'una acció arribi a la casella més alta de la graella, que el Banc d'Anglaterra hagi concedit 16 préstecs o més, o que cinc companyies o més estiguin sota intervenció.

7. Privades que regalen accions concretes en comprar-se
Les 6 privades del 1830 només donen renda i, en algun cas, un petit poder. El 1848 també en té 6, però dues són molt més potents: la Trans-Australian Railway dona al seu propietari una acció del 10% de la Commonwealth Railways just en comprar-se, i la North Australian Railway li dona directament la Certificat de Director de la Central Australian Railway, que llavors arrenca amb un preu de sortida de 100£.

8. Una companyia amb doble condició per començar a operar
Al 1830 qualsevol companyia flota i comença a operar només amb el 60% de les accions venudes. Al 1848 la Commonwealth Railways necessita, a més del 60% habitual, que hi hagi un tren nocional d'abast infinit capaç de viatjar de Sydney a Adelaide: fins que no es compleix aquesta segona condició, la companyia roman inactiva encara que estigui totalment subscrita.

9. Un tren permanent que només arriba a un únic punt fora de mapa
El Diesel del 1830 és simplement un tren gran més. El tren 2E del 1848, "The Ghan" (permanent, il·limitat, 200£), només pot fer una ruta de dues estacions: des d'una fitxa pròpia de la companyia fins a la localització fora de mapa d'Alice Springs. No compta per satisfer l'obligació de posseir un tren ni contra el límit de trens de la companyia, i cada companyia només en pot tenir un.

10. Bonificació acumulativa per tocar les ciutats "K"
Al 1830 els ingressos d'una ruta són només la suma dels valors de ciutats i pobles. Al 1848 s'hi suma la bonificació K-K: 50£, 100£, 150£ o 200£ addicionals si la ruta d'un tren toca 2, 3, 4 o les 5 ciutats "K" del mapa — una bonificació que "The Ghan" no pot rebre mai.

1848 — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

• Tot Austràlia, 3-6 jugadors (sense l'opció a 2 jugadors del 1830)
• Tres amples de via marcats pel color de fons de cada hexàgon; canvis de gàlib compten com a estació de valor zero dins l'abast del tren

BANC D'ANGLATERRA I INTERVENCIÓ

• Novena entitat compartida per tots els jugadors: 10 accions del 10%, dividend mínim creixent per fase (0/100/200/300£)
• Companyies amb el preu a la columna més baixa passen a intervenció: compensació d'accionistes, retirada de trens, fitxes girades que generen renda per al Banc
• Préstecs de 100£ des del primer tren 3/3+: mai es retornen, desplacen el preu de la companyia i pugen el preu del propi Banc; límit de 20 préstecs en total

PRIVADES I COMPANYIES

• 6 privades; dues donen accions directament (Trans-Australian Railway → 10% de la COM; North Australian Railway → Director's Share de la CAR, sortida a 100£)
• La Commonwealth Railways necessita 60% venut més un enllaç nocional Sydney-Adelaide per començar a operar

TRENS

• "The Ghan" (2E): tren permanent i il·limitat que només fa una ruta de 2 estacions fins a Alice Springs; no compta per l'obligació de posseir tren ni pel límit de trens
• Bonificació K-K acumulativa (50/100/150/200£) per tocar 2, 3, 4 o 5 ciutats "K" en una mateixa ruta

FI DE PARTIDA

• Sense disparador per "últim tren comprat" (a diferència del 1830)
• Quatre disparadors propis: banc esgotat, preu d'acció al màxim de la graella, 16+ préstecs del Banc d'Anglaterra, o 5+ companyies sota intervenció