1833NE: Railroading in New England

1833NE — Resum

Tipus de capitalització

• Capitalització incremental: en llançar una corporació, el president paga a la tresoreria el doble del preu inicial pel certificat del 20%, i les altres vuit accions del 10% es queden a la tresoreria. Cada acció que un jugador hi compra després paga la cotització vigent a la corporació (no hi ha preu de sortida fix).
• La corporació pot emetre accions de la tresoreria al mercat per fer caixa, o recomprar-les; les accions que encara té a la tresoreria cobren dividends.

Flotació i límits d'accions per jugador

• Una corporació es llança (i opera) quan algú en compra el certificat de president del 20%, triant-ne el preu inicial entre $40 i $150
• Cap jugador pot comprar ni tenir més del 60% d'una corporació, sense excepcions
• Límit de certificats al joc estàndard: 3 jugadors — 24; 4 jugadors — 18; 5 jugadors — 14. Depèn de quantes corporacions hi ha en joc: baixa quan en tanca alguna i, al joc Takeover, amb cada absorció (amb 14 corporacions, 35/26/21). Les privades hi compten, però no les que són de corporacions
• Al mercat hi pot haver com a màxim el 50% d'una corporació, i el certificat de president no s'hi pot vendre
• Abans que una corporació hagi operat per primer cop, només el seu president en pot vendre accions

Quantitat de diners segons número de jugadors

• 3 jugadors: $600 inicials
• 4 jugadors: $450 inicials
• 5 jugadors: $400 inicials
• El banc comença amb $10.000; els bitllets de $1.000 s'aparten i només s'hi afegeixen quan el banc s'esgota, per poder acabar la partida

Final de partida (end game triggers)

• El banc es queda sense diners: s'acaba la seqüència en curs (ronda de borsa més les dues rondes d'operacions)
• Tots els jugadors menys un fan fallida: final immediat (cas molt rar). Un jugador en fallida queda eliminat, però la partida continua
• Guanya qui suma més diners i accions a la cotització final; la tresoreria de les corporacions no compta, i les privades en mans de jugadors només compten (a preu de llista) si la partida acaba abans de la fase III

Número de fases

• 5 fases (I, II, III, IV i V), activades per la compra del primer tren de la fase següent
• Sempre dues rondes d'operacions per ronda de borsa; la primera de la partida es juga en ordre invers de cotització
• Límit de trens al joc estàndard: 3 a les fases I-III i 2 a les fases IV-V (al joc Takeover: 3 a la I, 3 a la II, 2 a la III i 1 a les IV-V, més 1 per cada absorció que hagi fet la corporació)
• Fase I: només tessel·les grogues; les corporacions poden comprar privades
• Fase II: tessel·les verdes; al joc Takeover, es poden llançar les corporacions de sortida variable i començar les absorcions
• Fase III: els trens de la fase I queden obsolets; es retiren les privades en mans de jugadors i les P1-P2, i les P3-P6 es giren (deixen de cobrar però conserven el poder); canvien els valors de les sortides i les bonificacions
• Fase IV: tessel·les marrons; els trens de la fase II queden obsolets i es retiren els de la fase I; es retiren les privades P3-P5 i tots els ferris, i desapareixen les reserves d'espais de ciutat
• Fase V: els trens de la fase III queden obsolets i es retiren els de la fase II; valors de sortida i bonificacions de la fase V

Llista de trens i preus

• Cada carta de tren de les fases I-IV té dues cares amb dos tipus de tren; en comprar-la se'n tria una i ja no es pot canviar
• Fase I — tren 2 ($75) o 2+1 ($100) — 8 cartes; queden obsolets a la fase III i es retiren a la IV
• Fase II — tren 3/5 ($180) o 2+2 ($140) — 5 cartes; queden obsolets a la fase IV i es retiren a la V
• Fase III — tren 4/7 ($320) o 3+3 ($230) — 6 cartes; queden obsolets a la fase V
• Fase IV — tren 6/9 ($750) o 5+3 ($640) — 3 cartes (5 al joc Takeover, on algunes absorcions en retiren una); permanents
• Fase V — tren 7+3 ($1.000) — sense límit pràctic; permanent
• Un tren N/M visita fins a M ubicacions i en compta N (almenys una amb fitxa pròpia); un tren N+s compta N ubicacions més fins a s ciutats petites
• Un tren obsolet no compta per al límit de trens ni es pot vendre a una altra corporació, i es retira just després de la següent vegada que el seu propietari fa rutes

Llista de privades

• P1 Granite Railway — $15, renda $5 — bloqueja H23 fins que la compra una corporació; sense poder especial
• P2 Lowell Merchants — $40, renda $10 — bloqueja Lowell (G20); la corporació que la compra hi pot posar la tessel·la gratis la mateixa ronda. Fins que una corporació no la compra, la Boston & Lowell no pot posar via a la fase I, i no pot fer rutes ni a la fase I ni després, mentre Boston no s'hagi millorat
• P3 Champlain & St. Lawrence — $50, renda $10 — bloqueja C4 i C6; permet posar-hi dues tessel·les extra gratuïtes, connectades entre elles i la de C4 amb Montreal, sense necessitat d'arribar-hi amb fitxes pròpies
• P4 Ogdensburg Railroad — $60, renda $15 — la corporació pot construir i fer rutes des de la sortida A6 com si hi tingués una fitxa, i a les fases I-III dobla les bonificacions de les rutes des d'A6 fins a Boston
• P5 Luxury Ferry Service — $70, renda $15 — dobla el valor d'un dels ferris de la corporació, incloses les bonificacions "New" o "Last"; no es pot reassignar
• P6 Delaware & Hudson RR — $80 (més $40 al banc quan la compra una corporació), renda $30 — la corporació pot construir i fer rutes des de la sortida A12 com si hi tingués una fitxa; poder permanent. Només aquesta corporació pot anar a A12, que val $40/$70/$80 segons la fase si la ruta passa per Montreal, i $0 si no
• Les corporacions poden comprar privades als jugadors a les fases I i II per entre $1 i el preu de llista

Llista de corporacions

• Boston & Worcester (B&W) — seu a Boston (G22); té un espai reservat a Worcester fins a la fase IV, i la seva fitxa allà sempre costa $40
• Boston & Providence (B&P) — seu a Providence (F25); té un espai reservat a Boston (un cop hi ha la tessel·la verda) fins a la fase IV
• Boston & Lowell (B&L) — seu a Boston (G22)
• Fitchburg Railroad (FRR) — seu a Fitchburg (E20)
• Hartford Railroad (HR) — seu a Hartford (C24)
• Rutland Railroad (RR) — seu a Rutland (C12)
• Central Vermont Railroad (CV) — seu a St. Albans/Burlington (C8)
• St. Lawrence & Atlantic (StL&A) — seu a Montreal (B3)
• Atlantic & St. Lawrence (A&StL) — seu a Portland (I14); comparteix amb la StL&A una fitxa que es col·loca gratis a Sherbrooke quan algú hi posa la tessel·la groga
• Cada corporació fa servir 4 fitxes, però dues marquen la cotització i els ingressos: només té 2 estacions, la de la seu i una altra que costa $80
• Joc Takeover: s'hi afegeixen 5 corporacions de sortida variable, que es poden llançar des de la fase II a qualsevol espai de ciutat lliure, no reservat i que no sigui la seu d'una altra corporació disponible, pagant la fitxa de la seu ($80 en un hexàgon gris o sense via; si no, $120 i amb un preu inicial d'almenys $60)

Mecàniques específiques

• Mercat d'accions lineal de $0 a $730, amb el sistema financer que Tom Lehmann va fer servir després al 1846
• Emissió i recompra d'accions per part de les corporacions
• Dividends complets, a mitges o retinguts, amb un moviment de cotització que depèn de la relació entre el que es reparteix i la cotització
• Bonificacions de connexió directa i d'interconnexió entre Boston, Montreal, Portland i les sortides del mapa, que canvien molt d'una fase a una altra
• Cinc ferris ($40) que sumen valor a les rutes, amb una bonificació "New" que passa sempre a l'últim ferri comprat; es retiren a la fase IV
• Trens de doble cara (N/M o N+s) que queden obsolets en lloc de rovellar-se de cop
• Cada ronda, una tessel·la groga i una segona groga o una millora; qualsevol col·locació o millora costa com a mínim $20, més el cost dels ponts, túnels i passos de muntanya que es completin
• Només dues estacions per corporació (la seu i una més a $80)
• Les ciutats petites guanyen valor quan es milloren
• Una corporació tanca si la seva cotització cau a $0
• Joc Takeover opcional, amb absorcions entre corporacions

Venda d'emergència (emergency sell)

Una corporació ha de comprar un tren si no en té cap després de fer rutes i retirar els obsolets. A diferència del 1830, no passa directament als diners del president: primer gasta tota la tresoreria i després ha d'emetre accions fins al límit habitual, però en condicions pitjors: la cotització baixa una columna per cada acció emesa i cobra un valor per sota de la nova cotització (i no pot emetre si baixaria de $20). Només llavors el president hi posa diners personals i, si no n'hi ha prou, ha de vendre accions pròpies, sense provocar un canvi de presidència ni el tancament de la corporació que opera, i parant tan bon punt arriba a l'import. Si la corporació es pot permetre un dels dos tipus de tren disponibles però no l'altre, no pot fer servir diners del president per comprar el més car. Si ni així arriba, el jugador fa fallida i queda eliminat, però la partida continua: els diners que ha reunit van a la corporació, les seves accions restants es venen al mercat sense moure la cotització (encara que s'hi superi el 50% o hi vagi a parar un certificat de president) i, si això canvia la presidència, el nou president ha de comprar el tren.

Comparació amb 1830

1. Ambientació, escala i dos jocs en un
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA a gran escala per a 2-6 jugadors. El 1833NE es concentra en Nova Anglaterra i Montreal, a una escala molt més regional, per a 3-5 jugadors i 3-5 hores. Inclou un joc estàndard amb nou corporacions històriques i un joc Takeover que n'hi afegeix cinc més i permet absorcions (i allarga la partida 1-2 hores). Tom Lehmann el va dissenyar abans que el 1846, tot i que s'ha publicat després: el 1846 va néixer precisament com un joc més senzill per introduir aquest sistema financer.

2. Llançament al 20% amb preu lliure i capitalització incremental
Al 1830 una companyia flota amb el 60% venut, amb un preu de sortida entre $67 i $100, i rep de cop tot el capital. Al 1833NE n'hi ha prou de comprar el certificat de president del 20%, amb un preu inicial a triar entre $40 i $150, i la corporació comença a operar immediatament. Les altres accions es queden a la tresoreria i la corporació cobra la cotització del moment cada cop que un jugador en compra una.

3. Les corporacions emeten i recompren accions
Al 1830 una companyia no pot tocar les seves pròpies accions. Al 1833NE, a cada ronda d'operacions, pot emetre accions al mercat (tantes com en tinguin els jugadors menys les que ja hi ha al mercat) cobrant un valor per sota de la cotització, o recomprar les del mercat pagant un valor per sobre. Com que les accions de tresoreria cobren dividends, invertir en una corporació aliena sovint només li fa emetre una acció menys.

4. Mercat lineal i cotització segons el dividend
El 1830 fa servir una graella de dues dimensions on cada acció venuda fa baixar la cotització. El 1833NE té una sola línia de preus: si una corporació reparteix menys de la meitat de la cotització, baixa; si reparteix entre la meitat i la cotització, es queda igual; si reparteix almenys la cotització, puja una columna, dues si arriba al doble i fins a tres si arriba al triple i ja val $165 o més. També es pot repartir la meitat dels ingressos. Només les vendes del president fan baixar la cotització (una sola columna, en vengui les que en vengui), i a final de ronda de borsa baixen les corporacions amb accions al mercat i pugen les que són 100% en mans de jugadors. Si la cotització arriba a $0, la corporació tanca.

5. Trens de doble cara que queden obsolets en lloc de rovellar-se
Al 1830 cada tren té un sol tipus i es rovella de cop quan arriba el tren que el fa desaparèixer. Al 1833NE cada carta de les fases I-IV es pot comprar com a tren N/M (visita M ubicacions i en compta les N millors) o com a tren N+s (compta ciutats petites extra), a preus diferents. Quan avança la fase, els trens antics queden obsolets: ja no compten per al límit, però encara fan rutes un últim cop abans de retirar-se.

6. Bonificacions d'interconnexió i ferris
El 1830 no té res de semblant. Al 1833NE les rutes que uneixen certes parelles d'ubicacions cobren bonificacions de connexió directa (per exemple, Boston i Montreal: $150 a les fases I-II i $200 a les III-IV), i una ruta pot allargar-se més enllà del que permet el tren, per via que no faci servir cap altra ruta de la corporació i fins i tot travessant ciutats bloquejades, per cobrar una bonificació d'interconnexió. Aquestes bonificacions apareixen i desapareixen segons la fase. A més, fins a la fase IV, les corporacions poden comprar cinc ferris que sumen valor a les rutes que arriben a la seva ciutat.

7. La fallida no acaba la partida
Al 1830 una fallida acaba la partida immediatament. Al 1833NE el jugador en fallida queda eliminat, les seves accions es liquiden al mercat i la resta continua jugant. La partida només s'acaba (llevat que quedi un sol jugador) en completar la seqüència de ronda de borsa i dues rondes d'operacions en què el banc s'ha esgotat.

8. Joc Takeover: absorcions en lloc de fusions
Al 1830 les companyies mai no s'uneixen. Al joc Takeover del 1833NE, des de la fase II i després de la segona ronda d'operacions de cada parell, cada corporació amb algun tren no obsolet i connectada per via amb una fitxa d'una altra en pot intentar absorbir-la, recomprant totes les seves accions en circulació amb diners o accions pròpies. La corporació objectiu la pot rebutjar, excepte si no té trens o només en té d'obsolets. L'absorbent n'hereta els trens, la tresoreria, els ferris, les privades i les fitxes, i guanya un tren més de límit.