← Tots els jocs

1828

Disseny: J C Lawrence

Un parent dens del 1830 ambientat als Grans Llacs i l'est del Canadà: fusions corporatives en "Systems" compartits, privades que funden companyies directament, i preus de sortida que es desbloquegen amb la partida.

1828 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques


Venda d'emergència (emergency sell)

Coincideix gairebé exactament amb la versió de referència del 1830: primer la tresoreria de la companyia, després els diners personals del president —limitats exactament al necessari, ni un cèntim més—, i si tot i així no basta, una venda forçosa de les pròpies accions del president en qualsevol corporació que posseeixi, al preu de mercat, amb el seu certificat presidencial sempre protegit de la venda. Vendre accions d'una altra corporació encara pot canviar la presidència d'aquella companyia a un altre jugador, igual que al 1830. Si el dèficit continua sense cobrir-se, el president es declara en fallida i la partida s'acaba immediatament. L'únic matís realment propi del 1828: un cop dues corporacions s'han fusionat en un System, cadascuna de les seves dues companyies originals es comprova per separat per veure si necessita un tren, ja que mantenen flotes de trens independents encara que comparteixin una única tresoreria.

Comparació amb 1830

1. Ambientació, mapa i número de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1828 estén el mapa pels Grans Llacs, el Nord-est, el Sud i l'est del Canadà, i només admet de 3 a 5 jugadors —no hi ha opció per a 2 ni per a 6.

2. Corporacions fundades directament per una privada, no només per sortida a borsa
Al 1830 tota corporació es funda de la mateixa manera: fixant-li un preu de sortida en una ronda de borsa. Al 1828, vuit de les setze corporacions es funden en canvi directament en comprar la seva privada «fundadora» de $250 corresponent, que dona a qui la compra el 30% de la companyia i el dret a fixar-ne el propi preu de sortida.

3. Els preus de sortida es desbloquegen a poc a poc, no tots de cop
El 1830 ofereix tota la seva escala de preus de sortida des de la primera ronda de borsa. El 1828 només obre un grapat de preus baixos al principi, i cada fase posterior (Green, Blue, Brown) desbloqueja un tram més alt —així que una companyia fundada aviat es queda amb un ventall més estret i barat que una altra fundada més endavant.

4. Sense límit real de certificats, i amb un banc il·limitat
El 1830 limita quants certificats pot tenir cada jugador i dona al banc una mida fixa de $12.000. El 1828 no fa cap de les dues coses —el límit de certificats està pràcticament desactivat, i els diners del banc són il·limitats, així que la partida mai no pot acabar perquè el banc es quedi sense fons, com sí que pot passar al 1830.

5. Les corporacions es poden fusionar en «Systems»
Una mecànica que el 1830 no té en absolut: si un sol jugador controla prou accions combinades de dues corporacions flotades, les pot fusionar en un únic System que comparteix tresoreria i cotització, tot i que les dues companyies originals mantenen flotes de trens separades dins seu.

6. Trens que mai no s'oxiden, un cop superats els primers
Al 1830 només el Diesel és immune a l'oxidació. Al 1828, els trens 6, 8E i Diesel es mantenen útils la resta de la partida un cop comprats —una «zona segura» molt més àmplia a dalt de l'escala de trens que la que ofereix el 1830.

7. Un límit del 60% que es pot trencar amb una bonificació inclosa
Les caselles grises o «il·limitades» del mercat d'accions del 1830 simplement eliminen el sostre del 60%. El 1828 fa el mateix, però hi afegeix un avantatge extra: quan una corporació cotitza tan alt, el seu president pot comprar dues de les seves accions en una sola acció.

8. Una minor pròpia i un requisit especial per al carbó
El 1828 té una minor jugable, la Cobourg & Peterborough, que comença amb un tren gratuït —una estructura que el 1830 no fa servir en absolut. També exigeix a les corporacions comprar una «fitxa de carbó» especial de $120 abans de poder recórrer una ruta pels jaciments de carbó de Virgínia, una mecànica d'accés a recursos sense equivalent al 1830.