← Tots els jocs

1822MX

Disseny: Scott Petersen

L'1822 evolucionat i escurçat per a Mèxic, amb un ferrocarril nacional (NdeM) gestionat col·lectivament i cubs de constructor.

1822MX: The Railways of Mexico — Resum


Tipus de capitalització


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Hereu del motor de l'1822, no del 1830 directament
El 1822MX parteix del mateix motor que l'1822: tot es compra per subhasta (privades, minors de 2 accions i concessions de majors), no hi ha fundació lliure de companyies com al 1830.

2. Una companyia nacional sense president: la NdeM
La gran novetat pròpia del 1822MX: la NdeM (Ferrocarrils Nacionals de Mèxic) no té mai un sol director. Tots els jugadors que en posseeixen com a mínim una acció es reparteixen, per ordre de torn, les decisions de construcció de via a cada ronda d'operacions. Al 1830 tota empresa pública té sempre un únic president que decideix en solitari.

3. Cubs de constructor com a alternativa a posar tessel·les
En lloc de posar una tessel·la grossa, una companyia pot deixar un "cub de constructor" en un hexàgon per pagar per endavant el cost de terreny (riu, turó, muntanya), i fer-hi la tessel·la més endavant sense cost addicional. Aquesta eina de planificació no existeix al 1830.

4. Préstecs amb interès si una empresa no pot pagar un tren
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, el president hi posa diners de la seva butxaca. Al 1822MX, en aquesta mateixa situació, el jugador pot agafar un préstec del banc amb un 50% d'interès acumulat cada ronda de borsa si no es retorna, un mecanisme de deute personal que no existeix al 1830.

5. Escala més petita i partides més curtes que l'1822 complet
El 1822MX redueix deliberadament el nombre de companyies majors (7) respecte a l'1822 original, mantenint el terreny variat (muntanyes, rius) però fent-lo jugable més ràpidament, amb l'ajuda dels cubs de constructor per no quedar encallat per costos de terreny.

6. Ciutat de Mèxic: una megaciutat amb regles pròpies
Ciutat de Mèxic ocupa un hexàgon doble amb el seu propi cicle d'ampliació, on cada millora costa $20 fixos (sense descomptes de cubs). No hi ha cap ciutat amb un tractament tan especial al 1830.

7. Privatització final de la NdeM en subhasta
Quan es compra el primer tren 7/E, la NdeM fa una última operació i després es liquiden les seves accions. Els jugadors amb fitxes d'intercanvi disponibles subhasten entre ells els tokens d'estació de la NdeM. Aquest tancament final coreografiat no té cap equivalent al 1830.