1713
1713 Menorca · Joc de Taula 18xx

Més detalls

Corporacions, Fitxes de Mercat, Llegats Familiars, flota, eres, llosetes i mapa

Corporacions

Quatre Majors i Dues Minors

Totes les corporacions es capitalitzen de manera incremental: quan es compra un contracte de la seva pròpia reserva, els diners van directament a la caixa de la corporació. Cap no paga res per avançat en fundar-se.

Fitxa de Mercat de la Royal Navy Company
RNC
Royal Navy Company
La flota britànica al Mediterrani. Disponible des de l'inici i flota amb el 20% venut. 8 contractes (20% + 6×10% + 20%) · Seus: 1a gratuïta, 2a 80 R. · 5 Fitxes de Mercat
Fitxa de Mercat de la Real Compañía de Comercio
RCC
Real Compañía de Comercio
La ruta amb la península. Disponible des de l'inici i flota amb el 20% venut. 8 contractes · Seus: 1a gratuïta, 2a 80 R. · 5 Fitxes de Mercat
Fitxa de Mercat de la Chambre de Commerce de Marseille
CCM
Chambre de Commerce de Marseille
Marsella i el Llevant mediterrani. Apareix a l'Era 3 (fase 7H) i no opera fins que s'ha venut el 60%. 8 contractes · Seus: 1a gratuïta, 2a 80 R. · 5 Fitxes de Mercat
Fitxa de la RADM
RADM
Ramaders, Artesans i Destil·ladors de Menorca
L'economia de l'illa. No es funda mai: neix a l'Era 3 de la fusió obligada de les dues minors. Només rutes terrestres. 10 contractes del 10% · Seus: gratuïta, 30 R. i 60 R.

Les tres minors locals

N'hi ha tres, però a cada partida només se'n fan servir dues, triades a l'atzar durant la preparació; la tercera torna a la caixa. Les que entren en joc estan disponibles des del primer torn, operen només per terra i proveeixen de mercaderies les xarxes estrangeres. Cap de les dues sobreviu al pas a l'Era 3: en aquell moment es fusionen obligatòriament per formar la RADM.

Fitxa de formatge dels Ramaders
RMD
Ramaders

Seu a Es Mercadal · Només rutes terrestres · Màxim 2 carros · 5 contractes del 20%, cadascun col·loca una fitxa de formatge · Cobra 10 R. per fitxa cada cop que una corporació marítima arriba a aquell destí exterior · Només seu gratuïta.

Fitxa de calçat dels Artesans
ART
Artesans

Seu a Ferreries · Només rutes terrestres · Màxim 2 carros · 5 contractes del 20%, cadascun col·loca una fitxa de calçat · Cobra 10 R. per fitxa cada cop que una corporació marítima arriba a aquell destí exterior · Només seu gratuïta.

Fitxa de ginebra dels Destil·ladors
DST
Destil·ladors

Seu a Alaior · Només rutes terrestres · Màxim 2 carros · 5 contractes del 20%, cadascun col·loca una fitxa de ginebra · Cobra 10 R. per fitxa cada cop que una corporació marítima arriba a aquell destí exterior · Només seu gratuïta.

Cada minor reparteix cinc fitxes de la seva mercaderia, una per contracte venut. Quan la fusió crea la RADM, les fitxes ja col·locades es conserven i passen a cobrar el doble a partir de l'Era 3.

Mecànica distintiva

Les Fitxes de Mercat

És el sistema que separa el 1713 Menorca de la resta de la família 18xx. Els destins exteriors comencen la partida sense cap presència comercial: són els accionistes qui la creen comprant contractes, i els presidents qui, amb el pas de les eres, guanyen el dret de reorganitzar-la. No són seus: mai no ocupen ni bloquegen espais de ruta.

Com apareixen

Cinc dels vuit contractes de cada marítima van marcats. La primera vegada que un d'aquests contractes es compra a la corporació, el comprador col·loca una Fitxa de Mercat en un destí exterior legal. Les vendes i els traspassos posteriors no en generen cap més.

Què paguen

Quan aquella mateixa corporació opera una ruta legal fins al destí, suma +10 R. per cada fitxa pròpia que hi tingui. Les fitxes de les rivals no donen res. Com a màxim 3 fitxes pròpies per destí.

Les mercaderies de la RADM

Funcionen a l'inrevés: cada cop que la RNC, la RCC o la CCM arriben a un destí amb fitxes de la RADM, és el banc qui paga la RADM —10 R. per fitxa a les Eres 1–2 i 20 R. a les Eres 3–4— sense alterar l'ingrés de la marítima.

Fitxa de Mercat de la RNC RNC
Royal Navy
Fitxa de Mercat de la RCC RCC
Real Compañía
Fitxa de Mercat de la CCM CCM
Marsella
Fitxa de formatge dels Ramaders Formatge
Ramaders
Fitxa de calçat dels Artesans Calçat
Artesans
Fitxa de ginebra dels Destil·ladors Ginebra
Destil·ladors

Fitxes de 20 mm. Cada marítima en té cinc i només els contractes marcats en col·loquen una, la primera vegada que es compren a la corporació. Les tres mercaderies funcionen a l'inrevés: les paga el banc.

Exemple. Si Barcelona val 50 R. i la RCC hi té dues Fitxes de Mercat pròpies, una ruta de la RCC que hi arribi valora aquell destí en 70 R. (50 + 10 + 10). La resta de corporacions el continuen valorant en 50 R.

Qui les pot moure, i quan

Era Fases Moviment del president
I 4H Cap moviment
II 5H · 6H Cap moviment
III 7H · 8H 1 fitxa a l'inici de cada OR de la corporació
IV 9H 1 fitxa a l'inici de cada OR de la corporació
Companyies privades

Nou Llegats Familiars

Són les companyies privades del joc i se subhasten abans de la primera Ronda de Borsa. La partida bàsica en fa servir un per jugador; la variant d'economia ràpida, dos per jugador, triats entre aquests nou. Cadascun paga el seu ingrés una vegada per Ronda d'Operacions i es tanca a l'era indicada a la carta.

20 R. · 5 R./OR
Gremi de Sabaters de Ciutadella

+10 R. a qualsevol ruta que connecti Ciutadella amb Barcelona, Mallorca o Marsella. Es tanca a l'Era 4.

20 R. · 5 R./OR
Ramats de s'Albufera des Grau

+15 R. a qualsevol ruta que surti de s'Albufera des Grau. Només la corporació propietària pot posar la primera lloseta d'aquell hexàgon. No es tanca.

25 R. · 5 R./OR
Camí Reial Britànic

La corporació propietària ignora el cost extra de construcció dels hexàgons del Camí d'en Kane durant les Eres 1 i 2. Es tanca a l'Era 3.

30 R. · 5 R./OR
Lleves de Bestiar de l'Interior

En mans de la RADM, la corporació ignora el bloqueig de les fàbriques de les altres i pot traçar rutes més llargues. En qualsevol altra corporació l'habilitat queda inactiva. No es tanca.

35 R. · 10 R./OR
Intel·ligència de Versalles

El propietari coneix les cartes d'esdeveniment una ronda abans que s'activin. Només té sentit amb les variants d'esdeveniments ocults. No es tanca.

40 R. · 10 R./OR
Drassanes Reials de Maó

20 R. de descompte en el primer vaixell de cada fase. Pot construir la Torre de l'Illa de l'Aire sense cost addicional. Es tanca a l'Era 4.

60 R. · 15 R./OR
Castell de Sant Felip

Un cop per partida, el propietari pot bloquejar un accés al port de Maó durant una OR sencera i impedir que una rival hi entri o en surti. S'ha d'anunciar a l'inici de l'OR. Es tanca a l'Era 4.

110 R. · 10 R./OR
Vincles Familiars amb la Real Compañía

En adquirir-lo, el propietari funda la RCC: en rep la Família Fiduciària (20%) i tria un Valor Inicial de Mercat que no passi de la meitat del preu pagat. El preu va a la caixa de la RCC, no al banc. No es tanca.

100 R. · 10 R./OR
Deute Pendent amb la Royal Navy

Durant l'Era 2, el propietari pot bescanviar el llegat per un contracte de la RNC al preu de mercat, sense que compti com a acció de Ronda de Borsa. Es tanca a l'Era 3, quan apareix la primera Nau de Línia.

Flota Mercant

Vaixells i Carros de Comerç

En lloc de passar de la màquina de vapor al dièsel, aquí es passa del xabec de cabotatge a la nau de línia. El número indica l'abast en hexàgons, no en parades: un 6H travessa com a màxim sis hexàgons, i el nombre de nodes que trobi pel camí no està limitat.

Codi Nom Abast Preu S'enruna
S4H Xabec 4 hexàgons 90 R. Amb la primera Fragata (6H)
S5H Galera 5 hexàgons 180 R. Amb la primera Nau de Línia (7H)
S6H Fragata 6 hexàgons 360 R. Amb el primer Comboi Escortat (9H)
S7H Nau de Línia 7 hexàgons 540 R. Mai · permanent
S8H Comboi 8 hexàgons 720 R. Mai · no en retira cap
S9H Comboi Escortat 9 hexàgons 900 R. Mai · permanent
W3H Carro 3 hexàgons 40 R. Amb la primera Fragata (6H)
W4H Carro de Mercaderies 4 hexàgons 100 R. Mai · permanent
W5H Comboi de Camí 5 hexàgons 180 R. Mai · des de la fase 6H

Dues xarxes separades. Els vaixells només fan rutes marítimes i els carros només rutes terrestres; són dues reserves independents i cada vehicle compta hexàgons només a la seva xarxa. Una corporació pot tenir-ne dels dos tipus i operar les dues menes de ruta en la mateixa Ronda d'Operacions. Només tres transicions retiren vehicles, de manera que cada inversió té temps d'operar abans de perdre's.

Cronologia

Quatre Eres, Sis Fases de Flota

L'era fixa els esdeveniments històrics i el tancament dels Llegats Familiars. La fase de flota fixa quins vehicles hi ha, quins es retiren, quins colors de lloseta estan disponibles, els límits de flota i quantes Rondes d'Operacions té cada conjunt. La fase canvia en el moment que una corporació compra el primer vehicle del pas següent.

Era Fase OR per conjunt Llosetes Límit vaixells Límit carros
I 4H 2 OR groc 4 4
II 5H 2 OR + verd 4 4
II 6H 2 OR + verd 3 3
III 7H 3 OR + marró 3 3
III 8H 3 OR + marró 2 2
IV 9H 3 OR + gris 2 2
I
Establiment Britànic 1713–1718
Fase 4H · Xabec (4H) i Carro (3H) · 2 OR per conjunt · Límit 4 vaixells i 4 carros
S'activa amb l'inici de la partida. Les corporacions poden adquirir Llegats Familiars.
Amb la signatura del Tractat d'Utrecht (1713), Menorca passa a mans britàniques i s'integra dins l'estratègia naval de la Corona al Mediterrani. El port de Maó, profund i protegit, esdevé immediatament una base militar de primer ordre. Tot i això, l'activitat econòmica inicial és encara limitada. L'illa conserva estructures productives tradicionals i el comerç es manté principalment dins l'àmbit balear i peninsular. Al mar, el tràfic es realitza sobretot amb xabecs —embarcacions lleugeres i àgils pròpies del Mediterrani, ideals per al cabotatge— que connecten Menorca amb Mallorca, Catalunya i altres punts propers. És un període d'establiment: els britànics consoliden el control, però el sistema econòmic encara no ha explotat el potencial del port de Maó.
Xabec 4H Carro 3H
II
Consolidació i Expansió Comercial 1718–1735
Fases 5H i 6H · Galera (5H), Carro de Mercaderies (4H), Fragata (6H) i Comboi de Camí (5H) · 2 OR per conjunt
S'activa amb la primera compra d'un 5H. La primera Fragata (6H) retira els Xabecs (4H) i els Carros (3H). S'obre la connexió amb Marsella. Les corporacions poden adquirir Llegats Familiars.
Un cop estabilitzat el domini britànic, Maó comença a transformar-se en un port comercial actiu. L'administració britànica afavoreix un entorn relativament obert al comerç internacional, atraient mercaders de diverses procedències: britànics, catalans, italians i francesos. Les galeres, de major capacitat i autonomia que els xabecs, permeten ampliar l'abast del comerç. Productes com la llana, el cuir i altres recursos de l'illa comencen a integrar-se en circuits comercials més amplis. L'obertura de connexions amb ports com Marsella reflecteix aquesta expansió: Menorca deixa de ser un sistema tancat i comença a participar activament en el comerç internacional.
Galera 5H · Fragata 6H Carro de Merc. 4H Comboi de Camí 5H
III
Xarxes Madures 1735–1745
Fases 7H i 8H · Nau de Línia (7H) i Comboi (8H) · 3 OR per conjunt
S'activa amb la primera compra d'un 7H, que també retira les Galeres (5H). En aquell mateix moment apareix la CCM i les dues minors es fusionen per formar la RADM. El Comboi (8H) no retira res. S'obre la connexió amb Gènova.
A mitjan segle XVIII, l'economia menorquina entra en una fase de maduresa. El port de Maó ja no és només una base naval, sinó un centre comercial plenament integrat en les rutes mediterrànies. La introducció de les naus de línia marca un salt qualitatiu. Poderoses i capaces de defensar-se, permeten operar amb més seguretat en un entorn encara marcat per la presència de corsaris, i faciliten l'establiment de rutes comercials regulars de llarg abast. Menorca s'insereix en una xarxa que connecta Marsella, Gènova i Barcelona. El comerç deixa de ser oportunista per esdevenir estructurat, amb fluxos constants de mercaderies.
Nau de Línia 7H · Comboi 8H
IV
Final del Domini Britànic 1745–1756
Fase 9H · Comboi Escortat (9H) · 3 OR per conjunt · Límit 2 vaixells i 2 carros
S'activa amb la primera compra d'un 9H, que retira les Fragates (6H). A partir d'aquí tota la flota és permanent. S'obre la connexió amb Alger.
En les dècades prèvies a 1756, Menorca assoleix el seu màxim desenvolupament econòmic sota domini britànic. El port de Maó s'ha consolidat com un dels enclavaments més importants del Mediterrani occidental, tant des del punt de vista militar com comercial. L'aparició de grans vaixells de tonatge elevat, navegant en combois escortats, permet moure volums molt superiors de mercaderies. El comerç ja no és només regional o mediterrani, sinó que connecta amb circuits més amplis dins l'imperi britànic. Tot i una creixent tensió internacional, Menorca és ara un node comercial consolidat, amb xarxes marítimes i terrestres plenament desenvolupades.
Comboi Escortat 9H
Llosetes

Els Hexàgons que Creixen

Cada poble de l'illa té la seva pròpia sèrie de llosetes, amb el nom imprès i el valor que paga. En avançar les fases s'hi posa la del color següent al damunt: el lloc guanya espais de ruta, més valor i més llocs per a les seus. Cada sèrie arriba fins on arriba el poble.

Els pobles, un per un

Alaior
Lloseta AL1 de Alaior
AL1
Lloseta AL2 de Alaior
AL2
Lloseta AL3 de Alaior
AL3
Ciutadella
Lloseta CI2 de Ciutadella
CI2
Lloseta CI3 de Ciutadella
CI3
Lloseta CI4 de Ciutadella
CI4
Es Mercadal
Lloseta ME2 de Es Mercadal
ME2
Lloseta ME3 de Es Mercadal
ME3
Lloseta ME4 de Es Mercadal
ME4
Es Migjorn Gran
Lloseta MG1 de Es Migjorn Gran
MG1
Lloseta MG2 de Es Migjorn Gran
MG2
Lloseta MG3 de Es Migjorn Gran
MG3
Ferreries
Lloseta FR1 de Ferreries
FR1
Lloseta FR2 de Ferreries
FR2
Lloseta FR3 de Ferreries
FR3
Fornells
Lloseta FE2 de Fornells
FE2
Lloseta FE3 de Fornells
FE3
Lloseta FE4 de Fornells
FE4
Maó / Es Castell
Lloseta MO2 de Maó / Es Castell
MO2
Lloseta MO3 de Maó / Es Castell
MO3
Lloseta MO4 de Maó / Es Castell
MO4
Port d'Addaia
Lloseta PA1 de Port d'Addaia
PA1
Lloseta PA2 de Port d'Addaia
PA2
Sant Lluís
Lloseta SL2 de Sant Lluís
SL2
Lloseta SL3 de Sant Lluís
SL3

Exemples de camí, mar i fars

Lloseta de camí E1T1
E1T1camí · groc
Lloseta de camí E2T3
E2T3camí · verd
Lloseta de camí E3T1
E3T1camí · marró
Lloseta de mar E1W1
E1W1mar
Lloseta de mar E2W2
E2W2mar
Lloseta de mar E2W5
E2W5mar
Lloseta PN1 del far de Punta Nati
PN1far · groc
Lloseta PN4 del far de Punta Nati
PN4far · gris

Dues xarxes, dos jocs de llosetes. Les de camí són terrestres i les de mar només admeten rutes de vaixell. Les de mar no es poden girar a voluntat: les de l'illa marquen la costa i el traçat ha de continuar on l'hexàgon veí el deixa. Els fars són nodes de costa i tenen la seva pròpia sèrie, del groc al gris.

El Tauler

Mapa de Menorca

El tauler hexagonal recrea la geografia de Menorca: ports, camins, nuclis urbans i les rutes comercials que connectaven l'illa amb el Mediterrani durant el domini britànic. El cost de construcció va imprès a cada hexàgon.

El tauler de 1713 Menorca: l'illa en hexàgons, la taula de valors, les reserves de flota i les fases