1894
Disseny: Jan Kłos
El nord-est de França i Bèlgica amb dues companyies que ja comencen flotant, ciutats verdes que es parteixen en dues en passar a marró i trens que es poden bescanviar per models més nous, per a 3-4 jugadors.
1894 — Resum
Tipus de capitalització
- Capitalització plena: les compres a l'IPO es paguen al banc i, en flotar (60% venut), la companyia rep de cop 10 vegades el seu preu de sortida a la tresoreria.
- Les dues companyies inicials (la francesa sortejada i la Belge) reben aquests diners en el moment en què es compra la seva privada de "major shareholding", que en fixa el preu de sortida.
- Les accions que resten a l'IPO i les que la companyia ha recomprat cobren dividends cap a la seva pròpia tresoreria.
Flotació i límits d'accions per jugador
- Flota quan no queda més del 40% de les accions a l'IPO (és a dir, amb el 60% venut); la companyia francesa sortejada i la Belge comencen la partida ja flotades
- Cap jugador pot comprar si ja té el 60% d'una companyia, excepte quan la seva cotització és a la zona gris del mercat, on no hi ha límit
- Límit de certificats per jugador: 3 jugadors — 18; 4 jugadors — 14. Les privades hi compten; les accions de companyies a la zona gris, no
- Al pool del banc hi pot haver com a màxim 5 accions (50%) de cada companyia
Quantitat de diners segons número de jugadors
- 3 jugadors: 570 F inicials
- 4 jugadors: 480 F inicials
- El banc és il·limitat: la partida mai no s'acaba perquè el banc es quedi sense diners
- Només admet 3 o 4 jugadors
Final de partida (end game triggers)
- Es completa la primera tanda sencera de rondes d'operacions de la fase porpra (la que segueix al primer Diesel): en aquesta última tanda no es pot construir via ni posar estacions
- Una cotització arriba a 450 F: final immediat (si passa a la pujada de final de ronda de borsa, primer es fan pujar també les altres companyies que hi tinguin dret)
- Un jugador fa fallida: final immediat
- Tots els jugadors acorden qui ha guanyat
- Guanya qui té més patrimoni (diners, accions a cotització final i privades a valor facial); no hi ha desempat
Número de fases
- 7 fases (groga, verda, blava, marró, vermella, grisa i porpra), activades per la compra del primer tren de cada color
- Rondes d'operacions per tanda: 1 (groga), 2 (verda i blava) i 3 (de la marró en endavant)
- Límit de trens: 4 a les fases groga i verda, 3 de la blava a la grisa, i 2 a la porpra
- Fase verda: tessel·les verdes i les companyies ja poden comprar privades (fins a la fase marró inclosa)
- Fase marró: tessel·les marrons, valors "marrons" als centres d'ingressos amb doble valor i es poden fundar les companyies tardanes
- Fase vermella: tanquen les privades, excepte la Ligne de Saint-Quentin à Guise, que tanca a la fase porpra
- Fase porpra: les ciutats verdes normals ja no es poden millorar a marró
Llista de trens i preus
- Tren 2 (groc) — 80 F — 7 unitats; es rovella amb el primer tren 4
- Tren 3 (verd) — 120 F — 5 unitats; es rovella amb el primer tren 5+1
- Tren 4 (blau) — 300 F — 4 unitats; es rovella amb el primer tren 7
- Tren 5+1 (marró) — 400 F — 5 unitats; compta fins a 5 centres d'ingressos més 1 poble; es rovella amb el primer Diesel
- Tren 6 (vermell) — 600 F — 2 unitats
- Tren 7 (gris) — 700 F — 3 unitats
- Diesel (porpra) — 800 F — il·limitats; recorre qualsevol nombre de centres d'ingressos
- Un cop per ronda d'operacions, una companyia pot bescanviar un tren seu pel següent color disponible (o per un Diesel) pagant el preu del nou menys la meitat del preu del vell, fins i tot si és al límit de trens: 2→3 per 80 F, 3→4 per 240 F, 4→5+1 per 250 F, 5+1→6 per 400 F, 6→7 per 400 F, i a Diesel per 600 F (des del 5+1), 500 F (des del 6) o 450 F (des del 7)
Llista de privades
- Ligne de Reims à Charleville — 20 F, renda 5 F — bloqueja I14; un cop per partida, la companyia propietària pot pagar 60 F per posar una tessel·la groga extra; si tots els jugadors passen a la subhasta, el seu preu baixa 5 F
- Antwerpen-Rotterdamsche Spoorwegmaatschappij — 25 F, renda 5 F (10 F si és d'una companyia) — sense poder especial
- Gare de Liège-Guillemins — 50 F, renda 10 F — bloqueja Liège (H17); la companyia propietària hi pot posar o millorar la tessel·la groga sense estar-hi connectada i posar-hi una estació gratis
- Station Antwerpen Centraal — 50 F, renda 10 F — el mateix poder, a Antwerpen (D17). Només es juga una d'aquestes dues privades de 50 F: l'altra es retira a l'atzar en preparar la partida
- Ligne de Saint-Quentin à Guise — 70 F — renda 0 F, que puja a 70 F quan Saint-Quentin (G10) és verd i a 100 F quan és marró; tanca a la fase porpra
- London shipping — 90 F, renda 15 F — estació gratuïta a A12, ferri per només 40 F, i els trens de la seva companyia que passin per Londres sumen el valor més alt de la ruta (sense comptar Londres ni Luxemburg)
- Nord minor shareholding — 140 F, renda 20 F — inclou una acció del 10% del Nord
- Major shareholding de la companyia francesa sortejada (PLM, CFOR, Nord, Ouest o Est) — 180 F, renda 40 F — inclou el certificat de president; qui la compra fixa el preu de sortida (67, 80, 95 o 100 F); no es pot vendre a cap companyia i tanca quan aquesta companyia opera
- Belge major shareholding — 200 F, renda 60 F — el mateix, per a la Belge
- Les companyies només poden comprar privades a les fases verda, blava i marró, per entre la meitat i el doble del valor facial
Llista de corporacions
- Chemins de fer de Paris à Lyon et à la Méditerranée (PLM) — seu a París (G6), a l'espai marcat "PLM" — 5 estacions
- Chemin de fer d'Orléans à Rouen (CFOR) — dues seus: Rouen (D3) i Chartres (H3) — 5 estacions
- Chemins de fer du Nord (Nord) — dues seus: Lens (D9) i Charleroi (G14) — 4 estacions
- Chemins de fer de l'Ouest (Ouest) — dues seus: Le Havre (B3) i Amiens (E6) — 5 estacions
- Chemins de fer de l'Est (Est) — seu a Reims (I10) — 5 estacions
- Chemin de fer d'Anvers à Gand (AG) — seu a Gent (D15) — 5 estacions
- Chemins de fer de l'État belge (Belge) — seu a Mechelen (E16) — 3 estacions
- Late French (LF) — companyia tardana, disponible des de la fase marró, amb seu a triar a França — 3 estacions
- Late Belgian (LB) — companyia tardana, disponible des de la fase marró, amb seu a triar a Bèlgica — 3 estacions
Mecàniques específiques
- Una companyia francesa sortejada i la Belge comencen ja flotades, amb una acció del 10% de cadascuna per a cada jugador (i una altra al pool del banc a 3 jugadors)
- Zona gris del mercat: s'hi pot superar el 60%, el president pot comprar dues accions per torn, les accions no compten per al límit de certificats i la cotització puja un pas extra
- Les companyies poden recomprar accions del pool (una per ronda, dues a la primera ronda de cada tanda) o bé reemetre de cop totes les que tinguin a 100 F cadascuna, cosa que en fixa el preu de sortida a 100 F
- Bescanvi de trens pel color següent pagant la diferència amb un descompte de la meitat del preu del tren vell
- Les ciutats verdes normals, en passar a marró, es parteixen en dues ciutats separades: les estacions es reubiquen i poden quedar tallades rutes que abans estaven connectades
- Fins a dues accions de via per ronda: dues tessel·les grogues, o una groga i una millora
- Londres només és accessible amb un marcador de ferri (n'hi ha 4, a 80 F); Luxemburg val tant com el centre d'ingressos més valuós de la ruta, i una ruta entre els Països Baixos i una altra sortida del mapa suma 100 F
- A final de ronda de borsa, les companyies sense accions a l'IPO ni al pool pugen un pas, i un altre si la companyia i el seu president en tenen 8 o més
- L'ordre de la ronda de borsa següent el marca l'ordre en què els jugadors han passat
Venda d'emergència (emergency sell)
Una companyia només està obligada a tenir tren si té una ruta des d'alguna de les seves estacions fins a un altre centre d'ingressos. Si no pot pagar-lo, el president aporta diners personals —mai més del necessari per al tren triat— i, si no n'hi ha prou, ha de vendre accions seguint les normes habituals de venda (sense superar el límit de 5 accions al pool i sense poder cedir la presidència de la companyia que està operant). Si una d'aquestes vendes fa canviar la presidència d'una altra companyia, el canvi es fa abans de comprar el tren. També pot comprar-lo a una altra companyia, però amb aportació del president no pot pagar-hi més del valor facial, i en aquest cas acaba el torn amb la tresoreria a zero. Si ni així arriba i cap companyia no li ven un tren a un preu acceptable, el jugador fa fallida i la partida s'acaba immediatament, com al 1830.
Comparació amb 1830
1. Ambientació, nombre de jugadors i banc il·limitat
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors i s'acaba quan el banc es queda sense diners. El 1894
és una història fictícia del ferrocarril al nord-est de França i Bèlgica, només per a 3-4 jugadors, amb un banc
il·limitat: la partida s'acaba després de la primera tanda completa de rondes d'operacions de la fase porpra
(sense construir via ni estacions), quan una cotització arriba a 450 F o amb una fallida.
2. Dues companyies comencen la partida ja flotades
Al 1830 cap companyia no comença flotant (la privada B&O només dóna el certificat de president). Al 1894, en
preparar la partida, se sorteja una de les cinc companyies franceses i, d'aquesta i de la Belge, cada jugador en
rep gratuïtament una acció del 10%. El certificat de president de cadascuna va dins d'una privada cara (180 F i
200 F): qui la compra a la subhasta en tria el preu de sortida i la companyia rep immediatament 10 vegades aquest
preu. Aquestes dues companyies no poden recomprar ni reemetre accions.
3. Companyies tardanes amb seu a triar
Al 1830 totes les companyies tenen una seu fixa impresa al mapa i estan disponibles des del principi. Al 1894,
a més de les set companyies regulars (tres de les quals tenen dues seus), n'hi ha dues de tardanes, la Late
French i la Late Belgian, que no es poden comprar fins a la fase marró. Qui en compra el certificat de
president en tria la seu entre les ciutats del seu país amb un espai lliure, preferentment en un hexàgon encara
sense via.
4. Una zona gris al mercat que accelera la pujada
Al 1830 les caselles de colors del mercat alliberen del límit de certificats i del 60%, i les marrons permeten
comprar més d'una acció per torn. El 1894 ho concentra en una sola zona gris, presa del 1828: s'hi pot superar el
60% i les accions no compten per al límit, però només el president pot comprar-ne dues per torn. La novetat és
que la cotització d'una companyia a la zona gris puja un pas extra cada cop que puja, i a final de ronda de
borsa una companyia esgotada puja encara un altre pas si ella i el seu president en tenen 8 accions o més.
5. Les companyies poden recomprar i reemetre accions
Al 1830 una companyia no pot comprar ni emetre accions pròpies. Al 1894 pot recomprar accions del pool al
preu de mercat (una per ronda, dues a la primera ronda de cada tanda), i aquestes accions, com les que encara
són a l'IPO, cobren dividends cap a la tresoreria. Si té més accions pròpies que les que queden a l'IPO, les pot
reemetre totes de cop per 100 F cadascuna, i el seu preu de sortida passa a ser 100 F.
6. Els trens es poden bescanviar per models més nous
Al 1830 només el Diesel permet entregar un tren vell amb descompte. Al 1894, amb una regla presa del 1824, una
companyia pot bescanviar un cop per ronda un tren seu pel del color immediatament superior (o per un Diesel), si
és el següent disponible, pagant el preu del tren nou menys la meitat del preu del vell, fins i tot si ja és al
límit de trens. Hi ha set colors de tren, inclòs un 5+1 que compta un poble extra.
7. Ciutats que es parteixen en dues en passar a marró
Al 1830 millorar una ciutat sempre conserva les connexions existents. Al 1894 les ciutats verdes normals, en
passar a marró, es converteixen en dues ciutats separades: les estacions es retiren i els seus propietaris les
tornen a col·locar en una de les dues, de manera que rutes que abans passaven per la ciutat poden quedar
tallades. A més, cada companyia pot fer dues accions de via per ronda (dues grogues, o una groga i una millora),
no una sola tessel·la.
8. Londres, ferris i bonificacions de sortida
Al 1830 les sortides del mapa tenen un valor fix per fase. Al 1894 una companyia necessita un dels quatre
marcadors de ferri (80 F cadascun, com a màxim un per companyia) per fer rutes que passin per Londres o hi
acabin, i per construir via o estacions que només pugui connectar a través de Londres; Luxemburg val tant com el centre d'ingressos més valuós de la ruta, i una ruta que uneixi els Països
Baixos amb una altra sortida del mapa suma 100 F. La privada London shipping, a més, fa que Londres sumi a les
rutes de la seva companyia el valor més alt de la resta de la ruta.