← Tots els jocs

1882: Assiniboia

Disseny: Marc Voyer

Assiniboia, al Canadà occidental, amb tokens neutres, una zona de rebel·lió i una companyia paràsita.

1882 Assiniboia — Resum


Tipus de capitalització


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació i context: el Canadà occidental salvatge
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA, una zona densa en ciutats i connexions. El 1882 es desenvolupa a Assiniboia, una regió del Canadà occidental amb poca infraestructura, rius que tallen el mapa, una zona de rebel·lió armada al nord-oest, i sortides especials al mar (Hudson Bay i costa oest) que ofereixen bonificacions úniques. El joc dura entre 1 i 3 hores per a jugadors experimentats, significativament menys que el 1830.

2. Menys diners inicials i train rush més brutal
Al 1830 els jugadors reben $2.400 totals entre tots. Al 1882 només $1.800, la qual cosa significa que sovint només una o dues companyies flotaran al primer torn de borsa i els jugadors necessiten col·laborar per arrencar. A més, hi ha un tren menys de cada tipus 3, 4 i 5 respecte al 1830, així que quan arriben els trens de fase 3 la cursa es dispara ràpidament i les fallides són habituals fins i tot entre jugadors experimentats.

3. Tokens neutres: una capa estratègica completament nova
La majoria de companyies del 1882 disposen d'un token neutre gratuït que poden col·locar al mapa a més dels seus tokens normals. Els tokens neutres ocupen un espai a la casella, però totes les companyies (incloses les rivals) hi poden passar, cosa que no passa amb els tokens normals que bloquegen el pas. Al 1830 no existeix cap concepte equivalent.

4. El Canadian National: la companyia que viu dels tokens dels altres
Una de les 7 companyies, el Canadian National (CN), no té tokens propis. No pot flotar fins que algú altre hagi col·locat almenys un token neutre al mapa, i quan opera utilitza els tokens neutres col·locats per les altres companyies com a punts de ruta. És una companyia paràsita per disseny, totalment absent al 1830.

5. El Saskatchewan Central (SC): vinculat a una privada, controla la cadència del joc
El Saskatchewan Central és l'única companyia del 1882 que no pot ser flotada per qualsevol jugador: només el propietari de la privada "Saskatchewan Central Company" pot iniciar-la. Si la privada es ven a una altra companyia o s'elimina del joc abans que el SC es floti, aquella companyia mai no podrà existir. A més, quan el SC es para, s'afegeix automàticament un tren extra del tipus disponible, donant al seu propietari control directe sobre l'acceleració de la cursa de trens. Al 1830 cap companyia té un nexe semblant amb una privada.

6. La Zona de Rebel·lió del Nord-Oest (NWR): risc i recompensa amb detonant aleatori
Les companyies que posen track groc a la zona NWR reben $20 per tessel·la col·locada, un incentiu atractiu. Però al setup s'amaga aleatòriament una carta NWR en la pila de trens, que pot detonar quan es compra un tren de fase 3, 4, 5 o 6. Quan apareix, tot el track groc de la zona NWR s'elimina del mapa immediatament. Res d'equivalent existeix al 1830: no hi ha events de destrucció de track.

7. Roster de tiles molt limitat: bloqueig i creativitat forçada
El 1882 té un roster de tessel·les intencionadament escàs: només hi ha 4 tessel·les grogues de ciutat i totes són rectes, cosa que fa molt difícil crear camins corbats. És comú fundar una companyia i descobrir que no queden tessel·les disponibles per al seu hexàgon de sortida. Al 1830 el roster és limitat però no tan restrictiu; aquí l'escassetat és una eina de disseny conscient que permet bloquejos de ruta molt agressius.

8. Bonificació de ruta Hudson Bay–Costa Oest i la sortida de pesca
El mapa del 1882 té dues mecàniques de revenue que no existeixen al 1830: una sortida de pesca que no compta per a la longitud del tren, i una bonificació de $100 si una ruta connecta simultàniament Hudson Bay amb una de les sortides de l'oest del mapa. Aquestes dues mecàniques empenyen les companyies cap a expansions transversals, molt diferent de l'optimització de rutes densa i local típica del 1830.