← Tots els jocs

1877: Venezuela

Disseny: Scott Petersen, Toby Mao

Venezuela en un 1817 comprimit a 2-3 hores, amb venda en curt, arbitratge i sabotatge financer.

1877: Venezuela — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Filiació directa amb el 1817, no amb el 1830
El 1877 no és una variant directa del 1830: hereta gairebé tot el seu ADN (subhasta de corporacions, capitalització incremental, venda en curt, absència de privades) del motor del 1817 (DEPENDS_ON = '1817'). Per això aquesta comparació és més aviat un contrast entre dues famílies de disseny diferents que una comparació entre parent i fill directes.

2. No hi ha companyies privades
Al 1830 la partida comença amb una subhasta de sis companyies privades (de $20 a $220) que donen renda i petits avantatges durant tota la partida. Seguint l'estil del 1817, el 1877 elimina completament aquesta fase: totes les corporacions neixen directament com a companyies públiques, subhastades una a una.

3. La subhasta de fundació premia el guanyador amb un torn extra
Al 1830 el torn passa normalment al jugador següent després de fundar una empresa. Al 1877, el jugador que guanya la subhasta per fundar una corporació té dret a actuar immediatament una altra vegada, una recompensa pel risc assumit en la puja que no existeix al 1830.

4. Moltes corporacions petites, sense seu fixa, en lloc de poques de grans
Al 1830 hi ha 8 corporacions de 10 accions cadascuna, totes amb una ciutat inicial fixa al mapa. Al 1877, a l'estil 1817, n'hi ha 12, cadascuna amb només 4 certificats (40/20/20/20) i sense seu predeterminada: el fundador tria on posar la fitxa inicial. Totes dues, però, mantenen el mateix límit de propietat del 60% per accionista.

5. Molts més jugadors possibles, amb quantitats inicials molt més baixes
El 1830 admet de 2 a 6 jugadors, amb $1.200/$800/$600/$480/$400 inicials segons el nombre de jugadors. El 1877 amplia el rang fins a 7 jugadors (Bs.420/315/252/210/180/142 inicials), amb quantitats molt menors perquè l'escala econòmica de la partida —i el cost de fundar cada corporació petita— també és menor.

6. Banc il·limitat i final lligat a la fase final, no a l'esgotament del banc
Al 1830 el banc comença amb $12.000 fixos i la partida sol acabar quan s'esgota. Al 1877 el banc és il·limitat; en comptes d'això, la partida acaba quan es compra o s'exporta el primer tren de tipus 4, un desencadenant molt més primerenc i predictible que permet completar la partida en unes 2-3 hores, molt menys que les 3-5 hores habituals del 1830.

7. Els trens només es compren al banc, i els descartats desapareixen per sempre
Al 1830 una empresa pot comprar un tren usat a una altra empresa. Al 1877 els trens només es compren nous, directament del banc (llevat de la regla opcional de compra creuada), i quan es descarten se suprimeixen del joc en lloc de tornar a estar disponibles, cosa que n'accentua l'escassetat.

8. Eines financeres del 1817 absents al 1830
El 1877 incorpora la venda en curt i altres mecanismes financers propis del 1817, com ara la puja directa per fundar cada corporació. Cap d'aquests elements existeix al 1830, on el joc és més senzill però també menys volàtil financerament.