← Tots els jocs

The Old Prince 1871

Disseny: Lucas Boyd

L'Illa del Príncep Eduard i el PEIR, una xarxa fantasma que es converteix en companyia en directe.

The Old Prince 1871 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació, escala i estat del disseny
El 1871 es desenvolupa a l'Illa del Príncep Eduard (Canadà), un mapa molt més petit i corb que el nord-est dels EUA del 1830. És, a més, un disseny petit encara en fase alpha/prototip —no un títol clàssic consolidat—, pensat només per a 3 o 4 jugadors (enfront dels 2 a 6 del 1830) i amb diners inicials molt més ajustats ($580/$480 enfront dels $1.200/$800/$600/$480/$400 del 1830), coherents amb un mapa molt més reduït.

2. Capitalització plena compartida, però amb una excepció notable
Com el 1830, el 1871 fa servir capitalització plena: en flotar, la companyia rep de cop tot el capital a la tresoreria. La diferència és que la Mainline trenca aquesta norma: comença directament flotada des del primer moment, amb $920 al tresor i una estació ja al mapa, sense necessitar mai el 60% habitual.

3. El PEIR: una meta-companyia sense equivalent al 1830
El PEIR és una xarxa fantasma d'accions que no cotitzen ni es venen mai; representen el dret futur a fundar una de les companyies numerades del mapa. Mentre no es funden, les seves estacions ocupen el mapa com a marcadors genèrics. El 1830 no té res semblant: totes les companyies hi neixen (o no neixen) de manera independent, sense cap estructura intermèdia d'aquest tipus.

4. Fundació de companyies per franges (tranches), no lliure
Al 1830 es pot fundar qualsevol companyia disponible en qualsevol moment. Al 1871 les vuit companyies del joc s'obren en quatre franges successives (2, 1, 2 i 3 espais) i cal que totes les companyies de la franja anterior hagin operat o s'hagin venut del tot abans d'obrir la següent, cosa que ritma artificialment el creixement del nombre de companyies.

5. La mecànica de split ("Branch"), absent al 1830
Al 1871 el president d'una companyia prou gran pot escindir-la en una companyia "Branch" nova, repartint accions i actius entre totes dues. És una manera de "clonar" el creixement d'una xarxa consolidada que el 1830 simplement no contempla.

6. El Union Bank, un soci addicional que el 1830 no té
Al 1871 un jugador pot controlar un Union Bank amb tresoreria pròpia que compra accions o funda companyies barrejant els seus diners amb els del banc, sense que això compti pel límit de propietat del 60%. Al 1830 cada jugador només pot invertir amb els seus propis diners.

7. Banc il·limitat i final de partida diferent
Al 1871 el banc és il·limitat i la partida acaba amb un cicle addicional de rondes d'operacions després de comprar-se el primer tren Diesel (o si algú fa fallida). Al 1830 el banc té una mida fixa de $12.000 i la partida acaba quan s'esgota, la qual cosa fa que el final sigui molt menys predictible que al 1871.