← Tots els jocs

1846: The Race for the Midwest

Disseny: Tom Lehmann

Una porta d'entrada ràpida als 18xx al Midwest dels EUA, amb capitalització incremental i minors per draft.

Veure a BoardGameGeek → Veure a Ludoya →

1. Ambientació i mapa variable
El 1830 té un mapa fix. El 1846 es desenvolupa al Midwest dels EUA (Illinois, Indiana, regió dels Grans Llacs) i, a més, el tauler es prepara de manera variable a cada partida: certs hexàgons de riu (Mississipí, Ohio) es col·loquen a l'atzar dins d'un conjunt predefinit de possibilitats, de manera que la geografia exacta canvia una mica cada cop.

2. Capitalització incremental, no de cop
Al 1830, quan una empresa flota (arriba al 60% venut), rep tot el capital (preu × 10) d'un sol cop. Al 1846 la capitalització és incremental: l'empresa només rep diners a mesura que cada acció es ven realment, tant durant la sortida a borsa com en emissions posteriors. Això fa que el ritme al qual una empresa acumula tresoreria sigui molt més gradual i depengui de qui compra accions i quan.

3. Companyies "minor" amb ingressos fixos per fase
A diferència del 1830, on totes les empreses són majors de 10 accions, el 1846 té diverses companyies "minor" (poques accions, sense necessitat de flotar al 60%) amb un ingrés fix que depèn només de la fase de joc, no de la ruta que es traci. Aquestes minors acaben sent comprades o absorbides per una major en una ronda d'intercanvi, o es tanquen.

4. Subhasta de privades amb draft, no amb puja
Al 1830 les privades surten a subhasta clàssica amb pujes obertes. Al 1846 es reparteixen amb un sistema de draft: cada jugador, per torn, agafa una privada (o una carta "buida") d'una selecció disponible. L'última privada que ningú vol es va passant pel voltant de la taula i abaixant de preu $10 cada vegada, fins que algú la compra o l'acaba rebent gratis.

5. Privades amb bonificacions actives a les rutes
Al 1830 les privades donen renda fixa o petits avantatges puntuals. Al 1846 algunes privades alteren directament els ingressos d'una ruta: per exemple, una privada de transport de carn afegeix diners extra a qualsevol ruta que passi per Chicago, i una privada de "contracte de correus" afegeix diners cada vegada que s'executa una ruta de tren. Són bonificacions actives, no només renda passiva.

6. Venda de privades només pel seu valor facial
Al 1830 es pot vendre una privada a una empresa per fins al doble del seu valor facial, segons negociació. Al 1846 una privada només es pot vendre pel seu valor facial exacte, sense marge de negociació a l'alça.

7. Trens permanents que mai es tornen obsolets
Al 1830 els trens més grans (Diesel) també poden quedar superats amb el temps en algunes variants, però la mecànica bàsica de rovellament continua activa fins al final. Al 1846, els trens de l'últim tipus disponible són permanents: un cop apareixen, ja no es rovellen mai més, donant més estabilitat al tram final de la partida.

8. Partida pensada per ser més curta
El 1846 està dissenyat explícitament com una porta d'entrada més ràpida als 18xx: una partida sol completar-se en 2-3 hores, sensiblement menys que una partida típica de 1830.

9. Tria del preu de sortida menys "evident"
Al 1830 hi ha una tendència clara a fundar la primera empresa a un preu de sortida baix. Al 1846 el disseny busca explícitament que la tria del preu de sortida no tingui una resposta òbvia, obligant a valorar més bé el contex de cada partida concreta.

10. Ronda d'intercanvi de minors
El 1846 incorpora una fase específica on les companyies majors poden comprar o absorbir les minors restants, incorporant el seu track i tresoreria. Aquesta mecànica d'intercanvi estructurat no existeix al 1830, on totes les empreses neixen i creixen de manera independent.

1846 The Race for the Midwest — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

CAPITAL I COMPANYIES

PRIVADES

TRENS