← Tots els jocs

1846: The Race for the Midwest

Disseny: Tom Lehmann

Una porta d'entrada ràpida als 18xx al Midwest dels EUA, amb capitalització incremental i minors per draft.

1846 The Race for the Midwest — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques


Venda d'emergència (emergency sell)

A diferència del 1830, aquí una companyia obligada a comprar un tren no passa directament als diners del president: primer ha d'emetre (vendre) les seves pròpies accions de tresoreria al pool del banc a canvi d'efectiu, cosa que fa baixar la seva pròpia cotització. Només quan això s'esgota entra en joc el mecanisme habitual —els diners personals del president, i després una venda forçosa de les accions del president en qualsevol companyia. Una companyia obligada a comprar d'aquesta manera només ho pot fer al banc o al pool del banc, mai a la cartera d'una altra companyia.

Comparació amb 1830

1. Mapa variable, no fix
El 1830 té un mapa fix. Al 1846 certs hexàgons de riu (Mississipí, Ohio) es col·loquen a l'atzar dins d'un conjunt predefinit a cada partida, de manera que la geografia exacta canvia una mica cada cop.

2. Subhasta de privades amb draft, no amb puja
Al 1830 les privades surten a subhasta clàssica amb pujes obertes. Al 1846 es reparteixen amb un sistema de draft: cada jugador, per torn, agafa una privada (o una carta "buida") d'una selecció disponible; l'última que ningú vol es va abaratint $10 en passar de jugador en jugador, fins que algú la compra o l'acaba rebent gratis.

3. Venda de privades només pel seu valor facial
Al 1830 es pot vendre una privada a una empresa per fins al doble del seu valor facial, segons negociació. Al 1846 una privada només es pot vendre pel seu valor facial exacte, sense marge de negociació a l'alça.

4. Partida pensada per ser més curta
El 1846 està dissenyat explícitament com una porta d'entrada més ràpida als 18xx: una partida sol completar-se en 2-3 hores, sensiblement menys que una partida típica de 1830.

5. Tria del preu de sortida menys "evident"
Al 1830 hi ha una tendència clara a fundar la primera empresa a un preu de sortida baix. Al 1846 el disseny busca explícitament que la tria del preu de sortida no tingui una resposta òbvia, obligant a valorar més bé el context de cada partida concreta.

6. Minors amb ronda d'intercanvi, un concepte que el 1830 no té
El 1830 només té companyies majors, totes nascudes i crescudes de manera independent des de zero. El 1846 incorpora una fase específica on les companyies majors poden comprar o absorbir les minors restants, incorporant-ne el track i la tresoreria.