← Tots els jocs

1846: The Race for the Midwest

Disseny: Tom Lehmann

Una porta d'entrada ràpida als 18xx al Midwest dels EUA, amb capitalització incremental i minors per draft.

1846 The Race for the Midwest — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Mapa variable, no fix
El 1830 té un mapa fix. Al 1846 certs hexàgons de riu (Mississipí, Ohio) es col·loquen a l'atzar dins d'un conjunt predefinit a cada partida, de manera que la geografia exacta canvia una mica cada cop.

2. Subhasta de privades amb draft, no amb puja
Al 1830 les privades surten a subhasta clàssica amb pujes obertes. Al 1846 es reparteixen amb un sistema de draft: cada jugador, per torn, agafa una privada (o una carta "buida") d'una selecció disponible; l'última que ningú vol es va abaratint $10 en passar de jugador en jugador, fins que algú la compra o l'acaba rebent gratis.

3. Venda de privades només pel seu valor facial
Al 1830 es pot vendre una privada a una empresa per fins al doble del seu valor facial, segons negociació. Al 1846 una privada només es pot vendre pel seu valor facial exacte, sense marge de negociació a l'alça.

4. Partida pensada per ser més curta
El 1846 està dissenyat explícitament com una porta d'entrada més ràpida als 18xx: una partida sol completar-se en 2-3 hores, sensiblement menys que una partida típica de 1830.

5. Tria del preu de sortida menys "evident"
Al 1830 hi ha una tendència clara a fundar la primera empresa a un preu de sortida baix. Al 1846 el disseny busca explícitament que la tria del preu de sortida no tingui una resposta òbvia, obligant a valorar més bé el context de cada partida concreta.

6. Minors amb ronda d'intercanvi, un concepte que el 1830 no té
El 1830 només té companyies majors, totes nascudes i crescudes de manera independent des de zero. El 1846 incorpora una fase específica on les companyies majors poden comprar o absorbir les minors restants, incorporant-ne el track i la tresoreria.