1846: The Race for the Midwest
Disseny: Tom Lehmann
Una porta d'entrada ràpida als 18xx al Midwest dels EUA, amb capitalització incremental i minors per draft.
1846: The Race for the Midwest
Índex
Com funciona
- De 3 a 5 jugadors: $400 cadascun
- Banc de $6.500, $7.500 o $9.000 (els bitllets de $500 es reserven per al final)
- Amb menys de 5 jugadors es retiren privades i companyies a l'atzar
- Repartiment de privades: robar cartes, quedar-se'n una tapada (o una carta en blanc)
- Dos ferrocarrils independents, la [MS] i la Big 4, amb tren i deute
- Per torns: vendre i després comprar un certificat
- Fundar: triar preu ($40-$150) i pagar el doble a la companyia
- Accions de la tresoreria: el preu va a la companyia
- Només les vendes del president fan baixar la cotització
- Màxim 60% per jugador
- Al final: amb accions al mercat baixa; 100% en mans de jugadors puja
- Rendes de les privades; operen la [MS] i la Big 4
- Cada companyia, de més a menys cotització (la 1a ronda, al revés):
- 1. Emetre o recomprar accions
- 2. 1 groga + 1 groga o millora, i una estació
- 3. Trens
- 4. Repartir tot, la meitat o retenir
- 5. Comprar trens (n'ha de tenir un)
- El banc s'esgota: s'acaba la tanda (borsa + 2 rondes d'operacions)
- O només queda un jugador sense fer fallida
- Diners + accions a la cotització
- La tresoreria de les companyies no compta
Elements
- Diners
- Privades i accions (límit segons jugadors i companyies)
- El president paga de la seva butxaca el tren obligatori si cal
- President del 20% i vuit accions del 10% a la tresoreria
- Capital incremental: cobren cada acció que surt de la tresoreria
- Emeten accions al mercat o les recompren
- La [IC] rep de regal el seu preu de sortida
- [MS] (Detroit) i Big 4 (Indianapolis)
- Posen via i fan córrer un tren 2
- Parteixen els ingressos a mitges amb el propietari
- Una companyia les pot comprar
- Mercat d'accions lineal, fins a $550
- Trens de doble cara: es tria el tipus en comprar-lo
- Habilitats: losetes gratis, marcadors de bonificació, estació a Chicago…
- Una companyia les pot comprar fins al preu imprès
- Desapareixen a la fase III (menys la Mail Contract d'una companyia)
Per on passen els diners
- Jugadors Companyies Fundar (doble del preu) i comprar accions de la tresoreria
- Jugadors Banc i mercat Accions del mercat, privades i deute dels independents
- Banc i mercat Jugadors Dividends, rendes, vendes, meitat dels ingressos dels independents
- Banc i mercat Companyies Ingressos retinguts, emissions, dividends de les accions pròpies
- Companyies Banc i mercat Trens, via, estacions, recompres
- Companyies Jugadors Comprar una privada o un independent al seu propietari
Fases
- El preu de sortida decideix el joc: barat dona moltes accions al president; car dona capital a la companyia.
- Les accions que queden a la tresoreria cobren dividend i es poden emetre més endavant, quan valguin més.
Una ronda pas a pas
L'exemple detallat del reglament: 3 jugadors amb $400. Seguim el [J1] i la seva [GT] des del repartiment de privades fins al final de la segona ronda d'operacions.
-
Repartiment de privades Cartes tapades Fase I
Amb 3 jugadors es retiren l'Erie i la Pennsylvania. Les privades es barregen amb cartes en blanc i, en ordre invers, cada jugador en roba cinc i se'n queda una tapada. El [J1] tria la [MS], un ferrocarril independent.
- Diners [J1]
- $400
- Tresoreria [GT]
- —
- Cotització [GT]
- —
- Trens [GT]
- —
-
Repartiment de privades Pagar la [MS] Fase I
La Mail Contract queda sola: el [J1] la passa, el [J3] també, i el [J2] se la queda per $60 ($20 menys). Tothom revela i paga. La [MS] costa $140: $60 són la seva tresoreria i $80, deute que va al banc.
- Diners [J1]
- $260
- Tresoreria [GT]
- —
- Cotització [GT]
- —
- Trens [GT]
- —
-
Ronda de borsa 1 Fundar la [GT] Fase I
El [J1] funda la [GT], amb seu a Port Huron, al costat de Detroit, on hi ha la [MS]. Tria un preu de $60 i en paga el doble, $120, a la tresoreria. El [J2] funda la [NYC] a $80 i el [J3], la [IC] a $80.
Barat: més accions per al president, però menys capital per a la companyia.
- Diners [J1]
- $140
- Tresoreria [GT]
- $120
- Cotització [GT]
- $60
- Trens [GT]
- —
-
Ronda de borsa 1 Més accions Fase I
El [J1] compra una tercera acció de la [GT] a $60, que va a la tresoreria. Després compra una acció de la [NYC] per $80 i es queda sense diners.
- Diners [J1]
- $0
- Tresoreria [GT]
- $180
- Cotització [GT]
- $60
- Trens [GT]
- —
-
Ronda de borsa 1 Tothom passa Fase I
Ningú no pot vendre accions d'una companyia que encara no ha operat, si no n'és el president. Tots passen. No hi ha accions al mercat ni companyies venudes senceres: les cotitzacions no es mouen.
- Diners [J1]
- $0
- Tresoreria [GT]
- $180
- Cotització [GT]
- $60
- Trens [GT]
- —
-
Ronda d'operacions 1.1 La [MS] corre Fase I
Primer operen els independents. La [MS] gasta $20 en via fins a Port Huron i fa córrer el seu tren 2 per $60: la meitat per al [J1], la meitat per a la seva tresoreria.
- Diners [J1]
- $30
- Tresoreria [GT]
- $180
- Cotització [GT]
- $60
- Trens [GT]
- —
-
Ronda d'operacions 1.1 La [GT] emet accions Fase I
Aquesta primera ronda, les companyies operen de menys a més cotització: comença la [GT]. Emet dues accions al mercat a $50, una columna per sota de la cotització, i arriba a $280.
Pot emetre tantes accions com en tinguin els jugadors, menys les que ja són al mercat.
- Diners [J1]
- $30
- Tresoreria [GT]
- $280
- Cotització [GT]
- $60
- Trens [GT]
- —
-
Ronda d'operacions 1.1 Toledo Fase I
Posa via de Detroit a Toledo ($40) i una estació a Toledo ($80).
- Diners [J1]
- $30
- Tresoreria [GT]
- $160
- Cotització [GT]
- $60
- Trens [GT]
- —
-
Ronda d'operacions 1.1 Sense tren, baixa; dos trens 2 Fase I
No té tren, no paga res i baixa a $50. Ara n'ha de comprar almenys un: compra dos trens 2 per $160 i es queda a zero.
- Diners [J1]
- $30
- Tresoreria [GT]
- $0
- Cotització [GT]
- $50
- Trens [GT]
- 2 + 2
-
Ronda d'operacions 1.1 La [NYC] obre la fase II Fase II
La [NYC] emet quatre accions, compra els tres trens 2 que quedaven i, després, el primer 3/5 per $160: comença la fase II i arriben les verdes. La [IC] també es compra un 3/5.
- Diners [J1]
- $30
- Tresoreria [GT]
- $0
- Cotització [GT]
- $50
- Trens [GT]
- 2 + 2
-
Ronda d'operacions 1.2 La [MS] millora Fase II
La [MS] posa una ciutat verda a Port Huron ($60), que beneficia la [GT], i corre per $70: $35 per al [J1]. La [NYC] paga la meitat dels seus ingressos, $19 per acció, i el [J1] en cobra $19.
- Diners [J1]
- $84
- Tresoreria [GT]
- $0
- Cotització [GT]
- $50
- Trens [GT]
- 2 + 2
-
Ronda d'operacions 1.2 Dos recorreguts Fase II
La [GT] no posa via. Els seus dos trens 2 van de Toledo a Detroit per vies diferents, a $80 cadascun: $160.
- Diners [J1]
- $84
- Tresoreria [GT]
- $0
- Cotització [GT]
- $50
- Trens [GT]
- 2 + 2
-
Ronda d'operacions 1.2 Repartir tot Fase II
Reparteix $16 per acció. El [J1] en té tres i cobra $48. Les cinc accions de la tresoreria donen $80 a la [GT]. Pagar el doble de la cotització o més la fa pujar dues columnes: de $50 a $70.
Les dues accions del mercat no cobren, però el seu dividend compta per moure la cotització.
- Diners [J1]
- $132
- Tresoreria [GT]
- $80
- Cotització [GT]
- $70
- Trens [GT]
- 2 + 2
-
Ronda d'operacions 1.2 Comprar la [MS] Fase II
La [GT] compra la [MS] al [J1] per $60, el màxim que permet el seu preu. Es queda el seu tren i els seus $45, i l'estació de Detroit passa a ser de la [GT].
- Diners [J1]
- $192
- Tresoreria [GT]
- $65
- Cotització [GT]
- $70
- Trens [GT]
- 2 + 2 + 2
-
Cap a la ronda de borsa 2 I ara què? Fase II
El [J1] arriba a la ronda de borsa amb $192. La [GT] té tres trens 2 que s'acabaran a la fase III, no té cap 3/5 i encara no té una bona ruta est-oest. A favor seu: cinc accions a la tresoreria per emetre quan valguin més.
- Diners [J1]
- $192
- Tresoreria [GT]
- $65
- Cotització [GT]
- $70
- Trens [GT]
- 2 + 2 + 2
1846 The Race for the Midwest — Resum
Tipus de capitalització
- Capitalització incremental: l'empresa no rep el capital de cop en flotar (a diferència del 1830), sinó que va cobrant el preu de sortida cada vegada que es ven realment una acció seva, tant a la sortida a borsa com en emissions posteriors.
Flotació i límits d'accions per jugador
- Flota amb el 20% de les accions venudes en totes les corporacions majors (a diferència del 60% del 1830); les minors (Michigan Southern i Big 4) no floten, comencen operatives des del principi
- Cap jugador pot tenir més del 60% (6 certificats sobre 10) d'una mateixa corporació major, sense excepcions
- Límit de certificats per jugador (amb el nombre estàndard de corporacions actives): 2 jugadors — 19; 3 jugadors — 14; 4 jugadors — 12; 5 jugadors — 11 (varia una mica segons quantes corporacions es retirin de la partida amb regles opcionals)
Quantitat de diners segons número de jugadors
- 2 jugadors: $600 inicials (banc amb $7.000) — es juga amb la variant específica de 2 jugadors
- 3 jugadors: $400 inicials (banc amb $6.500)
- 4 jugadors: $400 inicials (banc amb $7.500)
- 5 jugadors: $400 inicials (banc amb $9.000)
Final de partida (end game triggers)
- El banc es queda sense diners: s'acaba la ronda d'operacions completa en curs
- Es compra l'últim tren de tipus 6: es juga un conjunt sencer addicional de rondes d'operacions i s'acaba
- Una empresa fa fallida i només queda un jugador solvent: final immediat
- Totes les empreses tanquen: final immediat (cas excepcional)
Número de fases
- 4 fases (I, II, III, IV), activades per la compra del primer tren de tipus 4, 5 i 6 respectivament
- La fase IV elimina les bonificacions de privades i les reserves de fitxa pendents
Llista de trens i preus
- Tren 2 — $80 (es rovella quan apareix el tren de tipus 6)
- Tren 4 (o variant 3/5) — $180 / $160 — en comprar-se, tanca les companyies privades en mans de jugadors
- Tren 5 (o variant 4/6) — $500 / $450
- Tren 6 (o variant 7/8) — $800 / $900 — el darrer tipus disponible, permanent (mai es rovella)
- La quantitat de trens de cada tipus depèn del nombre de jugadors
Llista de privades
- Michigan Southern (minor) — $60 — flota amb $60, un tren 2 i fitxa a Detroit; sempre opera primer
- Big 4 (minor) — $40 — flota amb $40, un tren 2 i fitxa a Indianapolis; opera després de la MS
- Chicago & Western Indiana — $60, renda $10 — reserva una posició de fitxa extra a Chicago
- Mail Contract — $80, renda $0 — afegeix $10 per cada ciutat visitada per un tren; mai tanca si la té una corporació
- Tunnel Blasting Company — $60, renda $20 — descompte de $20 en construir a muntanya/túnel
- Meat Packing Company — $60, renda $15 — bonificació de $30 a St. Louis o Chicago
- Steamboat Company — $40, renda $10 — bonificació a una ciutat portuària
- Lake Shore Line — $40, renda $15 — tessel·la verda extra gratuïta a Cleveland o Toledo
- Michigan Central — $40, renda $15 — fins a dues tessel·les grogues extra gratuïtes a B10/B12
- Ohio & Indiana — $40, renda $15 — fins a dues tessel·les grogues extra gratuïtes a F14/F16
- Boomtown — $40, renda $10 — bonificació de $20 a Cincinnati
- Little Miami — $40, renda $15 — connexió extra gratuïta entre Cincinnati i Dayton
Llista de corporacions
- Pennsylvania Railroad (PRR) — seu a Ft. Wayne/F20
- New York Central Railroad (NYC) — seu a D20
- Baltimore & Ohio Railroad (B&O) — seu a G19
- Chesapeake & Ohio Railroad (C&O) — seu a I15
- Erie Railroad (ERIE) — seu a E21
- Grand Trunk Railway (GT) — seu a B16
- Illinois Central Railroad (IC) — seu a K3; rep una subvenció inicial igual al seu preu de sortida
- Michigan Southern (MS) i Big 4 (BIG4) — companyies "minor" d'una sola fitxa, absorbibles per les majors
Mecàniques específiques
- Mapa amb hexàgons de riu variables a cada partida
- Companyies "minor" amb ronda d'intercanvi per absorbir-les
- Repartiment de privades per draft, amb abaratiment progressiu de $10
- Privades amb bonificacions actives sobre rutes concretes, no només renda passiva
- Privades venudes sempre pel valor facial exacte
Venda d'emergència (emergency sell)
A diferència del 1830, aquí una companyia obligada a comprar un tren no passa directament als diners del president: primer ha d'emetre (vendre) les seves pròpies accions de tresoreria al pool del banc a canvi d'efectiu, cosa que fa baixar la seva pròpia cotització. Només quan això s'esgota entra en joc el mecanisme habitual —els diners personals del president, i després una venda forçosa de les accions del president en qualsevol companyia. Una companyia obligada a comprar d'aquesta manera només ho pot fer al banc o al pool del banc, mai a la cartera d'una altra companyia.
Comparació amb 1830
1. Mapa variable, no fix
El 1830 té un mapa fix. Al 1846 certs hexàgons de riu (Mississipí, Ohio) es col·loquen a l'atzar dins d'un
conjunt predefinit a cada partida, de manera que la geografia exacta canvia una mica cada cop.
2. Subhasta de privades amb draft, no amb puja
Al 1830 les privades surten a subhasta clàssica amb pujes obertes. Al 1846 es reparteixen amb un sistema de
draft: cada jugador, per torn, agafa una privada (o una carta "buida") d'una selecció disponible; l'última
que ningú vol es va abaratint $10 en passar de jugador en jugador, fins que algú la compra o l'acaba rebent
gratis.
3. Venda de privades només pel seu valor facial
Al 1830 es pot vendre una privada a una empresa per fins al doble del seu valor facial, segons negociació. Al
1846 una privada només es pot vendre pel seu valor facial exacte, sense marge de negociació a l'alça.
4. Partida pensada per ser més curta
El 1846 està dissenyat explícitament com una porta d'entrada més ràpida als 18xx: una partida sol completar-se
en 2-3 hores, sensiblement menys que una partida típica de 1830.
5. Tria del preu de sortida menys "evident"
Al 1830 hi ha una tendència clara a fundar la primera empresa a un preu de sortida baix. Al 1846 el disseny
busca explícitament que la tria del preu de sortida no tingui una resposta òbvia, obligant a valorar més bé
el context de cada partida concreta.
6. Minors amb ronda d'intercanvi, un concepte que el 1830 no té
El 1830 només té companyies majors, totes nascudes i crescudes de manera independent des de zero. El 1846
incorpora una fase específica on les companyies majors poden comprar o absorbir les minors restants,
incorporant-ne el track i la tresoreria.
Jocs relacionats
Més jocs de Tom Lehmann
Hi ha algun terme que no et sona? Els tens tots explicats al glossari 18xx. Glossari →