← Tots els jocs

1830: Railways & Robber Barons

Disseny: Francis Tresham

El 18xx clàssic de referència: Nord-est dels EUA, mercat d'accions, trens i fallides.

1830 — Resum


Tipus de capitalització


Flotació i límits d'accions per jugador


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1829

1. El 1830 n'és un refinament, no un joc independent
El 1829 (Francis Tresham, 1974) és l'avantpassat directe del 1830: el mateix Tresham en va ser coautor dotze anys després. El 1830 no inventa el gènere, el retalla i el consolida com a referència.

2. Mapa i nombre de jugadors, més reduïts
El 1829 cobreix el sud d'Anglaterra i Gal·les (amb variant per al nord) i admet de 2 a 9 jugadors segons la configuració. El 1830 ho va retallar a un únic mapa del nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors.

3. Un únic reglament, sense nivells de complexitat
El 1829 ve amb tres graus de complexitat (simple, intermedi, complet) per introduir jugadors nous pas a pas. El 1830 va abandonar aquesta estructura graduada.

4. Track-laying estàndard, sense "survey parties"
El 1829 exigia moure un marcador de reconeixement i només construir a l'hexàgon que acabava de deixar buit. El 1830 ho va substituir pel sistema que avui és estàndard: construir a qualsevol hexàgon connectat a la xarxa pròpia.

5. Una escala de trens diferent i rovellament més avançat
El 1829 arriba fins al tren 7 (progressió 2/3/4/5/7, sense 6 ni Diesel). El 1830 la va reescriure en la progressió 2/3/4/5/6/Diesel que avui és gairebé universal al gènere, amb el rovellament lligat als seus propis trens 4 i 6.

6. Límit de certificats per zona del tauler, no per preu fix
El 1829 exclou del límit de certificats les accions per sota d'un preu fix (30 lliures). El 1830 ho substitueix per una zona concreta de la graella de cotitzacions (la zona groga).

Per què el 1830 és el joc de referència del gènere

1. El joc de referència del gènere 18xx
El 1830 (Bill Dixon, Francis Tresham i Tom Lehmann, 1986) és el títol que va consolidar el gènere 18xx tal com avui el coneixem. Pràcticament tots els altres títols de la sèrie (1817, 1846, 1822, 18Chesapeake, etc.) es defineixen i s'expliquen, encara avui, com a variacions respecte d'aquest joc base.

2. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El mapa cobreix el nord-est dels Estats Units, des de Chicago fins a Boston i Nova York. Està pensat per a 2 a 6 jugadors, amb partides que solen durar entre 3 i 5 hores segons l'experiència del grup.

3. Companyies privades i companyies públiques
Hi ha sis companyies privades, que es subhasten a l'inici de la partida i generen una renda fixa cada ronda d'operacions fins que es tanquen (en comprar-les una empresa pública o en arribar una fase de trens determinada). Les companyies públiques tenen 10 accions cadascuna; el president n'ha de tenir com a mínim el certificat doble (20%) per fundar-la.

4. Estructura de ronda: borsa + operacions
Cada cicle de joc alterna una ronda de borsa (comprar i vendre accions) amb una o més rondes d'operacions (les empreses construeixen vies, paguen trens i reparteixen o retenen dividends). A mesura que avança la partida hi pot haver fins a tres rondes d'operacions seguides per cada ronda de borsa.

5. Mercat d'accions i preu de les empreses
El preu de cada acció es mou per una graella fixa segons les vendes i els dividends repartits: repartir el 100% del benefici fa pujar el preu, mentre que retenir-lo (per pagar trens, per exemple) el fa baixar. El preu de l'acció determina directament quants diners val cada certificat a l'hora de comprar-lo o vendre'l.

6. Trens i obsolescència (rust)
Les empreses compren trens de tipus creixent (2, 3, 4, 5, 6 i Diesel) a mesura que avança la partida. Quan s'introdueix un tipus de tren prou avançat, els trens més vells "es rovellen" (es retiren del joc), obligant les empreses que encara els fan servir a renovar la seva flota o quedar-se sense capacitat de generar ingressos.

7. Límit del 60% per accionista
Cap jugador pot posseir més del 60% (6 certificats) de les accions d'una mateixa companyia pública, llevat de situacions temporals derivades de la borsa de reserva (pool). Això reparteix necessàriament el control entre diversos jugadors.

8. Fallida i responsabilitat limitada de l'empresa
Si una empresa no pot pagar un tren obligatori i no té prou tresoreria pròpia, el seu president ha de complementar el pagament amb diners personals; si tampoc pot, l'empresa pot acabar liquidada. La fallida afecta sobretot l'empresa i el seu president, no directament la resta d'accionistes.

9. Final de partida
La partida acaba quan el banc es queda sense diners (Bank Pool buit) o quan es compra l'últim tren disponible de l'últim tipus, segons la regla d'acabament que s'utilitzi. Llavors es liquida el valor de totes les accions en mans dels jugadors per determinar el guanyador.

10. Per què és el punt de partida del gènere
Gairebé totes les mecàniques "noves" d'altres títols 18xx (préstecs, venda en curt, fusions, mapes més grans o més petits, mercats d'accions modificats) es presenten i s'entenen com a addicions o supressions respecte d'aquest conjunt bàsic de regles del 1830.