← Tots els jocs

1830: Railways & Robber Barons

Disseny: Francis Tresham

El 18xx clàssic de referència: Nord-est dels EUA, mercat d'accions, trens i fallides.

1830: Railways & Robber Barons Índex

Com funciona

Preparació
  • 2-6 jugadors: $2.400 repartits (4 jugadors: $600 cadascun)
  • Banc de $12.000
  • Subhasta de les 6 privades: cal vendre-les totes abans de la primera ronda de borsa
  • La [CA] dona un 10% de la [PRR]; la [BO], el certificat de president de la [B&O]
  • 8 companyies, cadascuna amb la seva ciutat d'origen
Ronda de borsa ×1
  • Per torns: vendre totes les accions que vulguis (no a la 1a ronda)
  • i comprar un sol certificat
  • Qui compra un certificat de president tria el preu de sortida: $67-$100
  • Cada acció venuda fa baixar la cotització una fila
  • Flota amb el 60% venut: la companyia rep 10 × preu de sortida
  • En acabar: les companyies venudes del tot pugen
Ronda d'operacions ×1-3
  • Les privades paguen la renda al seu propietari
  • Cada companyia, de més a menys cotització:
  • 1. Una loseta (nova o millora)
  • 2. Una estació
  • 3. Trens: és obligat fer la millor ruta
  • 4. Repartir (puja) o retenir (baixa)
  • 5. Comprar trens; sense tren i amb ruta, és obligat
  • Fases 3 i 4: la companyia pot comprar privades
↻ Es repeteix fins al final
Final
  • El banc es queda sense diners
  • Es juga fins al final d'aquella tanda de rondes d'operacions
  • O un jugador fa fallida: s'acaba de seguida
  • Guanya qui sumi més diners i accions a la cotització del moment

Elements

Jugadors
  • Diners
  • Accions: normalment, com a màxim el 60% d'una companyia
  • Privades
  • Límit de certificats (4 jugadors: 16)
Companyies
  • 10 accions; el president en té el certificat de 20%
  • Tresoreria, trens (4, després 3 i 2), estacions
  • Ciutat d'origen fixa
Banc
  • $12.000
  • Oferta inicial i mercat (màx. 5 accions per companyia)
  • Trens nous i trens del mercat
Privades
  • Renda fixa cada ronda d'operacions
  • Habilitats: losetes, estacions, accions…
  • Totes tanquen amb el primer tren 5
Mapa
  • Nord-est dels EUA i sud-est del Canadà
  • Terreny: aigua $80, muntanya $120
  • Exteriors: valor baix fins a la fase 4, alt després

Per on passen els diners

  • Jugadors Banc Accions (de l'oferta inicial o del mercat) i privades a la subhasta
  • Banc Companyies En flotar, 10 × preu de sortida d'una vegada; ingressos retinguts
  • Banc Jugadors Dividends, rendes de privades, vendes d'accions
  • Companyies Banc Trens, terreny, estacions
  • Companyies Jugadors Comprar una privada a un jugador (entre la meitat i el doble del valor)
  • Jugadors Companyies El president completa un tren obligatori que la companyia no pot pagar
  • Jugadors Companyies Accions comprades després de flotar: aquests diners van al banc, no a la companyia

Fases

2
Inici
2 · $80
Groc; 4 trens; 1 ronda d'operacions
3
1r tren 3
3 · $180
Verd; 2 rondes d'operacions; les companyies poden comprar privades
4
1r tren 4
4 · $300
Es rovellen els 2; 3 trens
5
1r tren 5
5 · $450
Marró; tanquen les privades; 2 trens; 3 rondes d'operacions
6
1r tren 6
6 · $630
Es rovellen els 3; arriben els dièsel
D
1r dièsel
D · $1.100 ($800 bescanviant un 4, 5 o 6)
Es rovellen els 4; el dièsel no té límit de ciutats
  • Capitalització plena: la companyia cobra tot el capital de cop en flotar, i el que paguen després els jugadors per les accions va al banc.
  • Vendre accions castiga la companyia: cada acció venuda la fa baixar una fila. Una manera clàssica de deixar una companyia sense diners i passar-la a un altre.
  • Els trens es rovellen de pressa: qui compra el tren que obre una fase pot deixar sense trens les companyies dels altres.

Una ronda pas a pas

La subhasta és l'exemple del reglament (apartat 1.2), amb 4 jugadors amb $600 cadascun; la resta és un exemple il·lustratiu. Seguim el [J2], que s'ha quedat la privada [BO] i, amb ella, la [B&O], durant la primera ronda de borsa i les dues primeres rondes d'operacions.

  1. Subhasta inicial Pujes i compres Fase 2

    Per torns, cada jugador compra la privada més barata pel seu valor o deixa una puja per una altra. El [J2] puja $225 per la [BO] (valor $220) i després compra la [SV] per $20. Ningú més no puja per la [BO]: és seva per $225.

    Quan algú compra la privada més barata, es resolen les pujes que hi hagi sobre la següent.

    Diners [J2]
    $355
    Tresoreria B&O
    —
    Cotització B&O
    —
    Trens B&O
    —
  2. Subhasta inicial El regal de la [BO] Fase 2

    Amb la [BO] el [J2] rep el certificat de president de la [B&O] (20%) i ha de fixar-ne el preu de sortida de seguida: tria $100, el màxim. Els altres acaben amb la [MH] [J1], la [DH] [J3] i la [CA] i la [CL] [J4]; la [CA] dona al [J4] un 10% de la [PRR].

    Preus de sortida possibles: $67, $71, $76, $82, $90 o $100.

    Diners [J2]
    $355
    Tresoreria B&O
    —
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    —
  3. Ronda de borsa 1 Tres accions més Fase 2

    El [J2] té la prioritat. En tres torns diferents compra tres accions de la [B&O] a $100: ja en té el 50%. Només es pot comprar un certificat per torn.

    A la primera ronda de borsa no es pot vendre res.

    Diners [J2]
    $55
    Tresoreria B&O
    —
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    —
  4. Ronda de borsa 1 La B&O flota Fase 2

    El [J1] compra un 10% de la [B&O]. Amb el 60% venut, la companyia flota i el banc li paga 10 × $100 d'una vegada. Les accions que es venguin a partir d'ara, també a $100, ja no li donaran ni un dòlar.

    Diners [J2]
    $55
    Tresoreria B&O
    $1.000
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    —
  5. Ronda de borsa 1 Tothom passa Fase 2

    La ronda acaba quan tots passen seguits. La [B&O] no està venuda del tot (en queden accions a l'oferta inicial), així que la cotització no puja.

    Diners [J2]
    $55
    Tresoreria B&O
    $1.000
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    —
  6. Ronda d'operacions 1 Rendes de privades Fase 2

    Abans d'operar, les privades paguen: el [J2] cobra $30 de la [BO] i $5 de la [SV].

    Diners [J2]
    $90
    Tresoreria B&O
    $1.000
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    —
  7. Ronda d'operacions 1 Cap a Atlantic City Fase 2

    La [B&O] té la seva estació a Baltimore. Posa una recta groga a l'hexàgon de l'est, que té riu: paga $80 de terreny. Ara Baltimore ($30) queda unida amb Atlantic City ($10).

    Només una loseta per torn al 1830.

    Diners [J2]
    $90
    Tresoreria B&O
    $920
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    —
  8. Ronda d'operacions 1 Sense trens, baixa Fase 2

    Encara no té trens: no hi ha ingressos ni dividend, i la cotització va una casella a l'esquerra, de $100 a $90.

    Diners [J2]
    $90
    Tresoreria B&O
    $920
    Cotització B&O
    $90
    Trens B&O
    —
  9. Ronda d'operacions 1 Dos trens 2 Fase 2

    Compra dos trens 2 al banc a $80 cadascun. Amb el primer tren de la [B&O], la privada [BO] tanca: el [J2] ja no en cobrarà més la renda.

    Diners [J2]
    $90
    Tresoreria B&O
    $760
    Cotització B&O
    $90
    Trens B&O
    2 + 2
  10. Ronda de borsa 2 El [J2] no arriba Fase 2

    Mentre només hi ha trens 2, cada ronda de borsa va seguida d'una sola ronda d'operacions. El [J2] té $90, i una acció de l'oferta inicial costa el preu de sortida, $100: passa. Abans que acabi la ronda, els altres compren accions de la [B&O], però no totes.

    Diners [J2]
    $90
    Tresoreria B&O
    $760
    Cotització B&O
    $90
    Trens B&O
    2 + 2
  11. Ronda d'operacions 2 Washington Fase 2

    La [SV] paga $5 al [J2]. La [B&O] posa la ciutat groga de Washington, a l'altra sortida de Baltimore. També té riu: $80.

    Diners [J2]
    $95
    Tresoreria B&O
    $680
    Cotització B&O
    $90
    Trens B&O
    2 + 2
  12. Ronda d'operacions 2 Dos trens, dues rutes Fase 2

    Un tren 2 fa Baltimore–Atlantic City: $30 + $10 = $40. L'altre fa Baltimore–Washington: $30 + $20 = $50. Total: $90.

    Dos trens poden sortir de la mateixa ciutat, però no compartir cap tram de via.

    Diners [J2]
    $95
    Tresoreria B&O
    $680
    Cotització B&O
    $90
    Trens B&O
    2 + 2
  13. Ronda d'operacions 2 Repartir Fase 2

    La [B&O] reparteix: $9 per acció. El [J2], amb el 50%, cobra $45. La cotització va una casella a la dreta, de $90 a $100.

    Les accions que encara són a l'oferta inicial no cobren: aquests diners es queden al banc.

    Diners [J2]
    $140
    Tresoreria B&O
    $680
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    2 + 2
  14. Ronda d'operacions 2 El primer tren 3 Fase 3

    Les altres companyies ja han comprat els quatre trens 2 que quedaven. La [B&O] compra el primer tren 3 per $180 i comença la fase 3: arriben les losetes verdes i les companyies ja poden comprar privades.

    Diners [J2]
    $140
    Tresoreria B&O
    $500
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    2 + 2 + 3
  15. Cap a la ronda de borsa 3 I ara què? Fase 3

    Després de la propera ronda de borsa ja hi haurà dues rondes d'operacions. Els trens 2 de la [B&O] es rovellaran amb el primer tren 4: queden quatre trens 3 per vendre abans no arribi.

    Diners [J2]
    $140
    Tresoreria B&O
    $500
    Cotització B&O
    $100
    Trens B&O
    2 + 2 + 3

1830 — Resum


Tipus de capitalització

  • Capitalització plena: en flotar (60% venut), la companyia rep de cop tot el capital (preu de sortida × 10) a la tresoreria.

Flotació i límits d'accions per jugador

  • Flota amb el 60% de les accions venudes (llindar únic per a totes les corporacions)
  • Cap jugador pot tenir més del 60% (6 certificats sobre 10) d'una mateixa corporació, sense excepcions
  • Límit de certificats per jugador: 2 jugadors — 28; 3 jugadors — 20; 4 jugadors — 16; 5 jugadors — 13; 6 jugadors — 11

Quantitat de diners segons número de jugadors

  • 2 jugadors: $1.200 inicials
  • 3 jugadors: $800 inicials
  • 4 jugadors: $600 inicials
  • 5 jugadors: $480 inicials
  • 6 jugadors: $400 inicials
  • El banc sempre comença amb $12.000, independentment del nombre de jugadors

Final de partida (end game triggers)

  • El banc es queda sense diners: final immediat
  • Una empresa fa fallida i no pot completar el pagament d'un tren obligatori: final immediat

Número de fases

  • 6 fases (2, 3, 4, 5, 6, D), activades per la compra del primer tren de cada tipus

Llista de trens i preus

  • Tren 2 — $80 (6 unitats; es rovella amb el primer tren 4)
  • Tren 3 — $180 (5 unitats; es rovella amb el primer tren 6)
  • Tren 4 — $300 (4 unitats; es rovella amb el primer Diesel)
  • Tren 5 — $450 (3 unitats; en comprar-se, tanca les companyies privades)
  • Tren 6 — $630 (2 unitats, o 3 amb la regla opcional del tren 6)
  • Diesel (D) — $1.100 (il·limitats; permet bescanviar trens vells amb descompte)

Llista de privades

  • Schuylkill Valley (SV) — $20, renda $5
  • Champlain & St.Lawrence (C&StL) — $40, renda $10
  • Delaware & Hudson (D&H) — $70, renda $15
  • Mohawk & Hudson (M&H) — $110, renda $20
  • Camden & Amboy (C&A) — $160, renda $25
  • Baltimore & Ohio (B&O) — $220, renda $30; qui la compra rep també la primera acció presidencial de la corporació B&O

Llista de corporacions

  • Pennsylvania Railroad (PRR) — seu a H12
  • New York Central Railroad (NYC) — seu a E19
  • Canadian Pacific Railroad (CPR) — seu a A19
  • Baltimore & Ohio Railroad (B&O) — seu a I15
  • Chesapeake & Ohio Railroad (C&O) — seu a F6
  • Erie Railroad (ERIE) — seu a E11
  • New York, New Haven & Hartford Railroad (NYNH) — seu a G19
  • Boston & Maine Railroad (B&M) — seu a E23

Mecàniques específiques

  • Mercat d'accions amb graella fixa de preus, mogut per la política de dividends
  • Límit del 60% (6 certificats) per accionista en una mateixa companyia
  • Fins a tres rondes d'operacions seguides per cada ronda de borsa a mesura que avança la partida
  • Fallida amb responsabilitat del president abans que de la resta d'accionistes

Venda d'emergència (emergency sell)

Aquesta és la versió de referència del mecanisme amb què es compara tota la resta de la sèrie. Quan una companyia no pot pagar un tren que està obligada a comprar, primer paga la tresoreria de la pròpia companyia. Si no n'hi ha prou, el president ha d'afegir diners personals. Si tot i així no arriba, el president es veu obligat a vendre accions de la seva pròpia cartera —de qualsevol companyia que posseeixi, no només d'aquesta— al mercat obert al preu actual, saltant-se les normes habituals que només permeten vendre durant una ronda de borsa i el límit del 50% al pool, fent-ho fins a reunir els diners necessaris o fins a quedar-se sense res per vendre. Si el dèficit encara no es cobreix, la companyia fa fallida, cosa que acaba la partida immediatament.

Comparació amb 1829

1. El 1830 n'és un refinament, no un joc independent
El 1829 (Francis Tresham, 1974) és l'avantpassat directe del 1830: el mateix Tresham en va ser coautor dotze anys després. El 1830 no inventa el gènere, el retalla i el consolida com a referència.

2. Mapa i nombre de jugadors, més reduïts
El 1829 cobreix el sud d'Anglaterra i Gal·les (amb variant per al nord) i admet de 2 a 9 jugadors segons la configuració. El 1830 ho va retallar a un únic mapa del nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors.

3. Un únic reglament, sense nivells de complexitat
El 1829 ve amb tres graus de complexitat (simple, intermedi, complet) per introduir jugadors nous pas a pas. El 1830 va abandonar aquesta estructura graduada.

4. Track-laying estàndard, sense "survey parties"
El 1829 exigia moure un marcador de reconeixement i només construir a l'hexàgon que acabava de deixar buit. El 1830 ho va substituir pel sistema que avui és estàndard: construir a qualsevol hexàgon connectat a la xarxa pròpia.

5. Una escala de trens diferent i rovellament més avançat
El 1829 arriba fins al tren 7 (progressió 2/3/4/5/7, sense 6 ni Diesel). El 1830 la va reescriure en la progressió 2/3/4/5/6/Diesel que avui és gairebé universal al gènere, amb el rovellament lligat als seus propis trens 4 i 6.

6. Límit de certificats per zona del tauler, no per preu fix
El 1829 exclou del límit de certificats les accions per sota d'un preu fix (30 lliures). El 1830 ho substitueix per una zona concreta de la graella de cotitzacions (la zona groga).

Per què el 1830 és el joc de referència del gènere

1. El joc de referència del gènere 18xx
El 1830 (Bill Dixon, Francis Tresham i Tom Lehmann, 1986) és el títol que va consolidar el gènere 18xx tal com avui el coneixem. Pràcticament tots els altres títols de la sèrie (1817, 1846, 1822, 18Chesapeake, etc.) es defineixen i s'expliquen, encara avui, com a variacions respecte d'aquest joc base.

2. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El mapa cobreix el nord-est dels Estats Units, des de Chicago fins a Boston i Nova York. Està pensat per a 2 a 6 jugadors, amb partides que solen durar entre 3 i 5 hores segons l'experiència del grup.

3. Companyies privades i companyies públiques
Hi ha sis companyies privades, que es subhasten a l'inici de la partida i generen una renda fixa cada ronda d'operacions fins que es tanquen (en comprar-les una empresa pública o en arribar una fase de trens determinada). Les companyies públiques tenen 10 accions cadascuna; el president n'ha de tenir com a mínim el certificat doble (20%) per fundar-la.

4. Estructura de ronda: borsa + operacions
Cada cicle de joc alterna una ronda de borsa (comprar i vendre accions) amb una o més rondes d'operacions (les empreses construeixen vies, paguen trens i reparteixen o retenen dividends). A mesura que avança la partida hi pot haver fins a tres rondes d'operacions seguides per cada ronda de borsa.

5. Mercat d'accions i preu de les empreses
El preu de cada acció es mou per una graella fixa segons les vendes i els dividends repartits: repartir el 100% del benefici fa pujar el preu, mentre que retenir-lo (per pagar trens, per exemple) el fa baixar. El preu de l'acció determina directament quants diners val cada certificat a l'hora de comprar-lo o vendre'l.

6. Trens i obsolescència (rust)
Les empreses compren trens de tipus creixent (2, 3, 4, 5, 6 i Diesel) a mesura que avança la partida. Quan s'introdueix un tipus de tren prou avançat, els trens més vells "es rovellen" (es retiren del joc), obligant les empreses que encara els fan servir a renovar la seva flota o quedar-se sense capacitat de generar ingressos.

7. Límit del 60% per accionista
Cap jugador pot posseir més del 60% (6 certificats) de les accions d'una mateixa companyia pública, llevat de situacions temporals derivades de la borsa de reserva (pool). Això reparteix necessàriament el control entre diversos jugadors.

8. Fallida i responsabilitat limitada de l'empresa
Si una empresa no pot pagar un tren obligatori i no té prou tresoreria pròpia, el seu president ha de complementar el pagament amb diners personals; si tampoc pot, l'empresa pot acabar liquidada. La fallida afecta sobretot l'empresa i el seu president, no directament la resta d'accionistes.

9. Final de partida
La partida acaba quan el banc es queda sense diners (Bank Pool buit) o quan es compra l'últim tren disponible de l'últim tipus, segons la regla d'acabament que s'utilitzi. Llavors es liquida el valor de totes les accions en mans dels jugadors per determinar el guanyador.

10. Per què és el punt de partida del gènere
Gairebé totes les mecàniques "noves" d'altres títols 18xx (préstecs, venda en curt, fusions, mapes més grans o més petits, mercats d'accions modificats) es presenten i s'entenen com a addicions o supressions respecte d'aquest conjunt bàsic de regles del 1830.

Jocs relacionats

Més jocs de Francis Tresham

Hi ha algun terme que no et sona? Els tens tots explicats al glossari 18xx. Glossari →