← Tots els jocs

18Rhl: The Railways of the Rhineland

Empreses ferroviàries competeixen per construir línies rendibles a través del Rin, en un 18xx de tall econòmic i molt estratègic.

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 18Rhl trasllada l'acció a l'antiga província prussiana de Rhineland, al llarg del Rin (Colònia, Düsseldorf, Duisburg, Aachen...), pensat per a 3-5 jugadors i partides de 3-4 hores, un format una mica més curt i per a grups més petits que el 1830.

2. Privades que mai canvien de mans i que gairebé totes mouen fitxes al mapa
Al 1830 les companyies privades es poden comprar i vendre entre jugadors durant la partida. Al 18Rhl, un cop comprada, una privada mai es pot revendre ni tancar voluntàriament: hi queda lligada al mateix jugador tota la partida, fins que es tanca en comprar-se el primer tren de tipus 5. A més, quatre de les cinc privades atorguen, a banda de la seva renda, un poder actiu sobre el mapa (bloquejar un hexàgon, fer una tessel·la extra o col·locar una estació gratis) que només es pot fer servir un cop, mentre el propietari actua com a director d'una operativa.

3. La sisena carta de la subhasta inicial és, literalment, el certificat de president d'una gran companyia
No és una privada pròpiament dita: la sisena posició de la subhasta d'obertura és el Certificat de Director de la Rheinische Eisenbahngesellschaft (RhE), amb una puja mínima de 140 Mark. És el mateix concepte que la B&O del 1830 (una compra inicial lligada directament al certificat de president d'una operativa), aplicat aquí a la companyia més gran del joc, que a més arrenca amb una tresoreria ja abonada per tres accions col·locades directament al pool del banc.

4. Companyies amb talls d'acció irregulars
Al 1830 totes les companyies tenen 10 accions del 10% cadascuna. Al 18Rhl la majoria segueix aquest patró (1 certificat del 20% + 8 del 10%), però la MKB es reparteix en 3 certificats del 20% i 4 del 10%, i necessita que se'n vengui el 60% (no el 50% habitual) perquè floti.

5. Llindar de flotació més baix i capitalització que depèn de la fase
Al 1830 tota companyia flota en fundar-se i rep sempre el 100% del valor nominal de les accions (capitalització plena). Al 18Rhl la majoria de companyies floten quan se'n ven el 50% (no el 60% del 1830), i el model de capitalització depèn de quan flotin: si ho fan abans de la fase marró reben només els diners que els jugadors han pagat realment per les accions comprades (capitalització incremental); si floten en fase marró o més tard, sí que reben el 100% del valor nominal de totes les accions.

6. El Rin com a barrera física amb ferri de peatge
Una cosa que no existeix al 1830: el Rin només es pot travessar per quatre punts concrets (les tres Metròpolis del Rin —Colònia, Düsseldorf, Duisburg— i l'hexàgon C8). A les Metròpolis, la travessia es fa amb un ferri (Trajekt) que redueix el valor de la ruta que el creua, fins que una via marró substitueix el ferri per un pont i elimina aquesta penalització.

7. Bonificacions de ruta que se sumen als ingressos de ciutats i pobles
Al 1830 els ingressos d'una ruta són simplement la suma dels valors de les ciutats i pobles que travessa. Al 18Rhl s'hi afegeixen bonificacions específiques: +20/+40 Mark per ruta amb mines de carbó i acereries (bonificació industrial), de 20 a 50 Mark per connexions creixents amb l'Est del Ruhr, i +80 Mark per la ruta de l'Eisern Rhein (Rin de Ferro) entre dos hexàgons concrets.

8. Un tren final únic: el Rheingold-Express
El 1830 acaba la seva progressió de trens amb el Diesel, un tren més gran però conceptualment igual als altres. Al 18Rhl el tren de tipus 8 (Rheingold-Express) és una peça a part: ha de començar sempre a Nijmegen o Arnhem, els pobles no li compten com a ingrés, no rep la bonificació industrial, però dobla el valor de cada Metròpoli del Rin que travessa quan la ruta va de la zona de Nijmegen/Arnhem fins a la zona de Basel/Frankfurt.

9. Fallida resolta abans amb recursos de l'empresa que amb la butxaca del president
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, el pes recau de seguida sobre els diners personals del president. Al 18Rhl, la companyia primer ha de vendre les seves pròpies accions al pool, després el director hi posa la seva caixa privada i, només com a últim recurs, ven accions personals o demana un crèdit al banc (que es descompta doblat del seu patrimoni al final de la partida).

10. Final de partida només per fallida del banc, sense l'opció de l'últim tren
Al 1830 la partida pot acabar tant perquè el banc s'esgota com perquè es compra l'últim tren disponible de l'últim tipus. Al 18Rhl l'únic disparador és que el banc es quedi sense diners (durant una ronda d'operacions o de borsa); no hi ha cap final alternatiu lligat a esgotar la reserva de trens.

18Rhl — Resum esquemàtic (vs 1830)


CONTEXT

  • La província prussiana de Rhineland, al llarg del Rin: Colònia, Düsseldorf, Duisburg, Aachen...
  • 3-5 jugadors, partides de 3-4 hores

COMPANYIES I PRIVADES

  • 5 privades que mai es revenen ni es tanquen voluntàriament; 4 de 5 atorguen un poder actiu sobre el mapa, usable un cop mentre el propietari és director
  • Sisena carta de la subhasta = Certificat de Director de la RhE (puja mínima 140 Mark), com la B&O del 1830
  • 8 companyies operatives; la majoria amb 1 certificat del 20% + 8 del 10%, però la MKB usa 3x20%+4x10% i flota al 60%

FLOTACIÓ I CAPITALITZACIÓ

  • Flotació general al 50% de les accions venudes (vs 60% al 1830)
  • Capitalització incremental si floten abans de fase marró; capitalització plena (100%) si floten en fase marró o més tard

EL RIN I BONIFICACIONS

  • El Rin només es travessa per 4 punts; ferri (Trajekt) amb valor reduït fins que arriba un pont de via marró
  • Bonificació industrial (mines + acereries): +20/+40 Mark
  • Bonificació de l'Est del Ruhr: de +20 a +50 Mark segons connexions
  • Bonificació Eisern Rhein: +80 Mark entre dos hexàgons concrets

TRENS I FI DE PARTIDA

  • Trens 2/3/4/5/6/8; el tren de tipus 8 és el Rheingold-Express, amb regles pròpies (ignora pobles, dobla les Metròpolis del Rin de Nijmegen/Arnhem a Basel/Frankfurt)
  • Fallida: primer accions de l'empresa, després caixa privada del director, i com a últim recurs accions personals o crèdit bancari (doblat al final)
  • Final de partida únic: el banc es queda sense diners (no hi ha final per "últim tren")