1877: Stockholm Tramways
Tramvies (no trens) per Estocolm, amb el risc de perdre el control de les pròpies companyies com a fil conductor.
1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1877: Stockholm Tramways trasllada l'acció a
Estocolm i abraça un període històric molt llarg, de 1877 a 1966, amb un mapa més petit i dens, pensat per a
tramvies urbans en lloc de ferrocarrils interurbans. Està pensat per a 3-6 jugadors (òptim amb 4) i partides de
3-4 hores.
2. Sense companyies privades
Al 1830 la partida comença amb sis companyies privades que es poden comprar i vendre entre jugadors i que
aporten renda o poders especials. El 1877 elimina del tot les privades -una influència directa del 1862-: no
n'hi ha cap, i tot el capital inicial dels jugadors va directament a les companyies operatives.
3. Les corporacions no estan disponibles totes des del principi
Al 1830 les vuit companyies operatives es poden fundar des de la primera ronda de borsa. Al 1877 cada
corporació entra en joc de manera esglaonada segons el color de la seva estació base: les d'estació groga
apareixen a la fase 2, les de verda a la fase 3 i les de marró a la fase 6, i s'obtenen per subhasta en lloc de
fundar-se simplement comprant-hi accions.
4. Fusions i preses de control hostils entre companyies de jugadors diferents
Al 1830 les companyies mai es fusionen ni s'absorbeixen entre elles. Al 1877, en canvi, una companyia pot
adquirir-ne una altra encara que la controlin presidents diferents: és una presa de control hostil, i és
precisament el mecanisme pel qual pots arribar a perdre el control de la teva pròpia empresa. L'única
restricció és que, sumant totes dues companyies, no hi pot haver estacions en més de sis hexàgons.
5. El president de la companyia fusionada compra accions a meitat de preu
Després d'una fusió, el president de la corporació resultant pot comprar-hi accions per la meitat del seu preu
habitual, una manera de reconstruir el control just després de l'absorció. Aquest mecanisme no existeix al
1830, on no hi ha fusions de cap tipus.
6. No es pot revendre una acció acabada de comprar
Al 1830 en una mateixa ronda de borsa es pot comprar i vendre accions d'una companyia en qualsevol ordre. Al
1877 (una altra herència del 1862) una acció no es pot vendre en la mateixa ronda de borsa en què s'ha
comprat: cal esperar com a mínim una ronda, cosa que frena la capacitat de recomprar el control just després
d'un atac.
7. Trens mesurats en hexàgons, no en parades
Al 1830 la mida d'un tren es defineix pel nombre de ciutats i pobles que pot visitar (per exemple, un tren "4"
fa 4 parades). Al 1877, seguint el 18Ireland, els trens es defineixen per la quantitat d'hexàgons de via que
poden recórrer, no pel nombre de parades: un disseny més adequat a una xarxa densa de tramvies urbans.
8. Sense venda d'emergència d'accions per pagar trens
Al 1830, si una companyia no pot pagar un tren obligatori, el president ha de posar-hi diners personals i, en
últim cas, es pot arribar a la liquidació de l'empresa. Al 1877 no existeix cap mecanisme de venda d'emergència
d'accions: el president simplement hi aporta el mínim necessari (o tots els seus diners) per completar la
compra, sense l'espiral de fallida personal que trobem en altres 18xx.
9. Companyies sense tren que encara poden comprar-ne un al final de la partida
Normalment una companyia necessita operar per generar els diners d'un tren. Al 1877 aquesta restricció es
relaxa just quan s'activa el final de la partida: fins i tot una companyia sense tren pot comprar-ne un en
aquell moment, una excepció puntual que no té equivalent al 1830.
10. Final de partida per preu d'acció o pel primer tren 10H, no pel "diesel"
Al 1830 la partida acaba quan el banc s'esgota o es compra l'últim tren del darrer tipus. Al 1877 el final
arriba quan una acció toca el capdamunt del mercat, o just després d'una ronda completa d'operacions posterior
a la compra del primer tren 10H (pintat de gris només com a senyal visual de final de partida, no perquè hi
hagi tessel·les grises al mapa).
1877: Stockholm Tramways — Resum esquemàtic (vs 1830)
CONTEXT
- Estocolm, període de 1877 a 1966; mapa petit i dens orientat a tramvies urbans
- 3-6 jugadors (òptim amb 4), partides de 3-4 hores
COMPANYIES I FUNDACIÓ
- Sense companyies privades (com al 1862)
- Les corporacions no estan disponibles totes de bon inici: entren en joc per subhasta, esglaonades segons el color de l'estació base (groc fase 2, verd fase 3, marró fase 6)
FUSIONS I PRESA DE CONTROL HOSTIL
- Una companyia pot absorbir-ne una altra encara que tinguin presidents diferents (fusió hostil) - el mecanisme central pel qual pots perdre el control de la teva pròpia empresa
- Límit: entre les dues companyies, estacions en com a màxim sis hexàgons
- El president de la companyia fusionada pot comprar-hi accions a meitat de preu
BORSA
- No es pot revendre una acció a la mateixa ronda de borsa en què s'ha comprat
TRENS I FI DE PARTIDA
- Trens definits en hexàgons recorreguts, no en parades (com al 18Ireland)
- Sense venda d'emergència d'accions per pagar trens: el president només hi posa la seva pròpia butxaca
- Companyies sense tren poden comprar-ne un igualment quan s'activa el final de partida
- Final: una acció arriba al capdamunt del mercat, o una ronda completa després de comprar el primer tren 10H