1840: Vienna Tramways

1. Ambientació, mapa i nombre de jugadors
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA per a 2-6 jugadors. El 1840 trasllada l'acció a la ciutat de Viena i la seva xarxa de tramvies, també per a 2-6 jugadors, però amb un enfocament molt més urbà: en lloc de ferrocarrils entre ciutats, es construeixen línies de tramvia que connecten parades i interseccions dins d'una mateixa ciutat.

2. Cada jugador dirigeix obligatòriament una única companyia de tramvies
Al 1830 un jugador pot arribar a dirigir varies companyies o cap. Al 1840 cada jugador ha de posseir exactament una companyia de tramvies (Tram Company), ni més ni menys: a la primera ronda de borsa tothom compra obligatòriament el certificat de director d'una TC diferent, que val el 50% de la companyia (no el 20% habitual del 1830) però només compta com un sol certificat contra el límit de certificats.

3. Els tramvies mai es rovellen: en comptes d'això, paguen manteniment creixent
Al 1830 els trens més antics queden obsolets i es retiren quan apareix un tipus de tren determinat. Al 1840 els tramvies no es rovellen mai: en comprar-se per primer cop un tramvia d'un color nou, els tramvies més antics que la companyia encara conserva comencen a patir un cost de manteniment que es descompta dels seus ingressos (per exemple, un tramvia groc passa a costar -50 Gulden quan s'ha comprat el primer vermell, i -400 quan s'ha comprat el primer lila). Els tramvies rosa mai tenen cost de manteniment, i els lila sumen sempre +200 Gulden fixos als seus ingressos.

4. Dividends de quantitat variable que mouen el preu de l'acció de manera graduada
Al 1830 pagar dividend sol moure el preu de l'acció un únic pas fix, independentment de la quantitat. Al 1840 el director decideix quants Gulden reparteix (sempre múltiples de 10), i el preu de l'acció es mou un nombre de caselles diferent segons la xifra total pagada: de 10 a 90 Gulden no mou el preu, de 100 a 190 el mou 1 casella, i pot arribar a moure'l fins a 7 caselles si el dividend supera els 2.500 Gulden.

5. Companyies de Stadtbahn sense director, que sempre reparteixen el 100% dels ingressos
Una figura que no existeix al 1830: les quatre companyies de Stadtbahn (W, V, G, D) no tenen mai director. Funcionen en automàtic seguint un recorregut prefixat sobre les tessel·les que ja s'han col·locat, i sempre reparteixen el 100% dels seus ingressos com a dividend; mai poden retenir diners en tresoreria.

6. Estructura en dos nivells: les companyies compren "línies" que són les que realment construeixen i fan circular tramvies
Al 1830 una companyia construeix tessel·les i fa circular trens directament. Al 1840 cada Tram Company pot arribar a posseir fins a tres "línies" (numerades de l'1 al 18), comprades en subhasta durant la ronda de companyia; són aquestes línies, no la companyia en si, les que en cada ronda de línia col·loquen tessel·les, situen fitxes d'estació i fan circular un tramvia per generar ingressos.

7. Privades ("landmarks") lligades a monuments del mapa, no revenibles entre jugadors
Al 1830 les sis privades es poden revendre lliurement entre jugadors durant tota la partida. Al 1840 les sis privades (anomenades "landmarks", cadascuna associada a un monument concret de Viena, com l'Stephansdom o el Hofburg) s'subhasten a l'inici igual que al 1830, però un cop adjudicades només es poden vendre a una companyia de tramvies (mai a un altre jugador), i mentre les posseeix un jugador li paguen un dividend fix cada ronda de companyia.

8. Estructura de ronda molt més complexa: Pre-Share, Share, Company i Line Rounds
Al 1830 el cicle és senzill: ronda de borsa seguida de rondes d'operacions. Al 1840 el joc alterna quatre tipus de ronda diferents al llarg d'una barra de rondes fixa: una ronda prèvia de subhasta de privades, rondes de borsa on es compren accions, rondes de companyia on es gestionen ingressos i es compren tramvies i línies, i rondes de línia on cada línia individual construeix tessel·les i fa circular el seu tramvia.

9. Final de partida fix, no lligat a l'esgotament del banc ni a l'últim tren
Al 1830 la partida acaba quan el banc s'esgota o es compra l'últim tren disponible del darrer tipus. Al 1840 la partida té una durada predeterminada: acaba sempre al final de la sisena ronda de companyia (CR6), sense dependre de cap condició econòmica.

10. Préstecs per obligar la compra de tramvies quan falten diners
Al 1830, si una empresa no pot pagar un tren obligatori, el pes recau en el president i, en darrer terme, en la liquidació de l'empresa. Al 1840, si una companyia no té cap tramvia al final de les rondes de compra i el director no té prou diners personals per completar la compra obligatòria, ha de demanar préstecs al banc (100 Gulden cadascun); els préstecs mai es retornen, però cada un descompta 200 Gulden del patrimoni final del jugador.

1840 — Resum esquemàtic (vs 1830)

CONTEXT

• Xarxa de tramvies de Viena; 2-6 jugadors
• Construcció de línies urbanes entre parades i interseccions, no ferrocarrils entre ciutats

COMPANYIES

• Cada jugador dirigeix exactament una Tram Company (certificat de director del 50%, però compta com un sol certificat)
• 4 companyies de Stadtbahn sense director, en automàtic, que sempre reparteixen el 100% dels ingressos
• Les Tram Companies compren "línies" (fins a 3 per companyia) que són les que construeixen tessel·les i fan circular els tramvies
• 6 privades ("landmarks") lligades a monuments, només revenibles a una companyia, mai entre jugadors

TRAMVIES I DIVIDENDS

• Cap tramvia es rovella mai; en comprar-se un color nou, els tramvies més vells acumulen cost de manteniment creixent
• Tramvies rosa sense cost de manteniment; tramvies lila amb +200 Gulden fixos d'ingrés
• Dividend de quantitat variable (múltiples de 10 Gulden) que mou el preu de l'acció de 0 a 7 caselles segons l'import total pagat

ESTRUCTURA DE RONDA I FI DE PARTIDA

• Cicle amb quatre tipus de ronda: Pre-Share, Share, Company i Line Round
• Final fix: la partida acaba sempre al final de la ronda de companyia número 6 (CR6)
• Préstecs bancaris (100 Gulden) per a compres obligatòries de tramvia sense tresoreria suficient, amb penalització de -200 al còmput final