18España

18ESP — Resum

Tipus de capitalització

• Capitalització peculiar, lligada al llindar de flotació: en flotar (40% venut per a les majors, 100% per a les minors), la corporació rep de cop només el pagament corresponent a les accions ja venudes en aquell moment (4 accions per a una major, 2 per a una minor), no un pagament ple de 10 accions com al 1830. Quan es compra el primer tren de tipus 5 (esdeveniment "float_60"), el llindar de flotació de les majors que encara no han flotat puja al 60% i, a partir d'aquell moment, reben el pagament complet equivalent a 10 accions en flotar.

Quantitat de diners segons número de jugadors

• 3 jugadors: ₧860 inicials (límit de certificats: 27)
• 4 jugadors: ₧650 inicials (límit de certificats: 20)
• 5 jugadors: ₧520 inicials (límit de certificats: 16)
• 6 jugadors: ₧440 inicials (límit de certificats: 13)
• El banc té diners il·limitats (no hi ha final de partida per manca de fons al banc)

Final de partida (end game triggers)

• La fallida no és possible en aquest joc (BANKRUPTCY_ALLOWED = false), i el banc té diners il·limitats, així que cap d'aquests dos motius clàssics d'acabament hi són aplicables
• Únic disparador: es compra el segon tren de tipus 8. Es completa la ronda d'operacions en curs (sense afegir-ne més dins del mateix conjunt) i la partida s'acaba al següent tall de comptes

Número de fases

• 6 fases (2, 3, 4, 5, 6, 8), activades per la compra del primer tren de cada tipus
• Fase 3: s'obren les majors del sud del mapa; les privades es poden comprar a corporacions per fins al 150% del seu valor
• Fase 4: el preu màxim de compra de privades puja al 200% del seu valor
• Fase 5: tanquen totes les privades restants, les minors deixen d'operar, i el llindar de flotació de les majors puja del 40% al 60%

Llista de trens i preus

• Tren 2 — ₧100 (11 unitats; es rovella amb el primer tren 4) — variant estreta "1+2" per creuar passos de muntanya combinant els dos amples de via
• Tren 3 — ₧200 (9 unitats; es rovella amb el primer tren 6) — variant estreta "2+3"
• Tren 4 — ₧300 (7 unitats; es rovella amb el primer tren 8) — variant estreta "3+4"; en comprar-se tanca les companyies privades en mans de jugadors
• Tren 5 — ₧500 (5 unitats) — variant estreta "4+5"; en comprar-se tanca totes les privades restants, atura les minors i activa el llindar de flotació del 60%
• Tren 6 — ₧600 (3 unitats) — variant estreta "5+6"
• Tren 8 — ₧800 (il·limitats) — variant estreta "6+8", el darrer tipus disponible
• Tots els trens tenen una variant de via estreta de preu idèntic; els trens "combinats" que travessen un pas de muntanya han de parar tant al nord com al sud del mapa

Llista de privades

• La Habana - Güines (P1) — ₧20, renda ₧5 — descompte de ₧30 per posar una tessel·la groga de mina o per tancar una mina en actualitzar l'hexàgon a verd; es tanca en usar-se
• Barcelona - Mataró (P2) — ₧60, renda ₧10 — la corporació que la compra rep un tren 2/1+2 gratis; es tanca quan la compra una corporació
• Madrid - Aranjuez (El tren de la fresa) (P3) — ₧70, renda ₧15 — si la té una corporació a la fase 5, es converteix en un tren 2 permanent que no compta per al límit de trens ni satisfà l'obligació de posseir-ne un; el primer recorregut ha de passar per Aranjuez i Madrid
• Alar del Rey - Santander (P4) — ₧100, renda ₧20 — la major que la compra pot obrir gratis el pas de muntanya d'Alar del Rey, o qualsevol altre pas amb un descompte de ₧40; es tanca en usar-se
• La Maquinista (P5) — ₧130, renda ₧10 — dona sis targetes de "tènder": se'n poden vendre fins a cinc a ₧80 cadascuna (₧20 pel propietari, ₧60 pel banc); un tren amb tènder assignat afegeix una parada extra a un poble, port o mina; es tanca quan la compra una minor o major
• Zafra - Huelva (P6, versió A) — ₧160, renda ₧20 — dona un certificat del 10% de la corporació sud CRB (només una de les dues versions de P6 és present a cada partida)
• Ferrocarril Vasco-Navarro (P6, versió B) — ₧160, renda ₧20 — dona un certificat del 10% d'una corporació del nord triada a l'atzar
• Ferrocarril de Carreño (P7) — ₧170, renda ₧30 — dona l'acció presidencial (20%) d'una major del nord triada a l'atzar; es tanca quan aquesta corporació compra el seu primer tren

Llista de corporacions

• El 18ESP té fins a 15 majors i 9 minors definides, però a cada partida se'n retiren a l'atzar 2 majors del nord, 3 majors del sud i 3 minors (llevat que es jugui amb la variant "core"), de manera que el conjunt real de corporacions varia cada cop
• Majors del sud (9): N — Norte — F24; MZA — Madrid a Zaragoza y Alicante — F24; A — Andaluces — E33; CRB — Ciudad Real a Badajoz — B26; MCP — Madrid a Cáceres y Portugal — F24; ZPB — Zaragoza a Pamplona y Barcelona — M21; GSSR — Great Southern of Spain — I29; AVT — Almansa a Valencia y Tarragona — K25; TBF — Tarragona a Barcelona y Francia — L22
• Majors del nord (6): FdSB — Santander a Bilbao — I5; CFEA — Ferrocarriles Económicos de Asturias — D6; CFLG — Ferrocarril de Langreo — E3; FdLR — Ferrocarril de La Robla — H8; SFVA — Vasco Asturiana — D6; FdC — Ferrocarril del Cantábrico — I5
• Minors (9): MS — Mérida a Sevilla — C27; CM — Córdoba a Málaga — E29; SC — Sevilla a Jerez / Puerto Real a Cádiz — C31; AC — Albacete a Cartagena — H28; MZ — Madrid a Zaragoza — F24; ZP — Zaragoza a Pamplona — J20; CSE — Sur de España — H32; MH — Madrid a Hendaya — E21; CA — Central de Aragón — J20

Mecàniques específiques

• Doble ample de via (ibèric/ample i estret): les majors del nord i del sud fan servir amples diferents, i només els trens amb variant "combinada" poden creuar un pas de muntanya connectant totes dues xarxes
• Fitxes bloquejadores als passos de muntanya que cal obrir pagant un cost (variable segons el pas, entre ₧60 i ₧100) abans de poder-los travessar
• Mines com a font d'ingressos alternativa a ciutats i pobles
• Objectius per corporació (connectar la seva destinació, córrer a un hexàgon fora de mapa, córrer a un port/harbor): cada objectiu nou assolit dona capital addicional (preu de sortida × nombre d'objectius assolits fins llavors) i una fitxa extra
• Companyies "minor" absorbibles per les majors, amb compensació a l'accionista i possible manteniment de la fitxa
• Setup variable: es retiren corporacions a l'atzar a cada partida (llevat de la variant "core")
• Bonificacions de ruta est/oest i entre les zones G/Bi i B/M

Comparació amb 1830

1. Ambientació i mapa: la Península Ibèrica
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 18ESP se situa a la Península Ibèrica, amb el sistema ferroviari espanyol del segle XIX com a escenari. El mapa és accidentat i reflecteix la dificultat real de construir línies de ferrocarril a través d'una de les penínsules amb orografies més complexes d'Europa: Pirineus, serralades centrals, serranies andaluses.

2. Doble ample de via: ibèric i estret
Al 1830 totes les vies són equivalents i no hi ha distinció d'ample. Al 18ESP existeixen dos amples de via diferenciats: l'ample ibèric (el tradicional espanyol, més ampli que l'estàndard europeu, adoptat al segle XIX per raons d'estabilitat en terrenys muntanyosos) i l'ample estret (utilitzat en línies de muntanya i regionals). Cada corporació fa servir majoritàriament un ample, i només els trens amb la variant "combinada" poden travessar un pas de muntanya per connectar totes dues xarxes.

3. Orografia molt exigent
Al 1830 el terreny té un cost puntual però no és un factor dominant. Al 18ESP la peninsula és muntanyosa i els hexàgons de terreny difícil (serralades, ports de muntanya) són molt cars de construir. L'orografia obliga a planificar molt bé cada extensió de xarxa, ja que les rutes directes solen ser les més cares i les alternatives per valls o costes allarguen les distàncies considerablement.

4. Mines com a fonts d'ingressos
Al 1830 els ingressos vénen exclusivament de ciutats i pobles. Al 18ESP existeixen hexàgons de mina que generen ingressos específics per als trens que les visiten. Connectar mines pot ser tan o més rendible que connectar ciutats, especialment en zones on les mines estan concentrades però el terreny és difícil. Aquestes fonts d'ingressos alternatives canvien la lògica de disseny de rutes.

5. Empreses amb traçat historial ibèric
Les empreses del joc recreen els grans ferrocarrils de la historia espanyola del XIX: les companyies que van construir les línies radials des de Madrid, les línies costaneres mediterrànies i les connexions transfrontereres amb França. Per als jugadors que coneixen la xarxa ferroviària ibèrica, el mapa i les empreses ressonen amb noms i rutes reals, afegint una capa de reconeixement temàtic.

6. Un 18xx amb identitat pròpia, no una simple variant del 1830
La combinació de doble ample de via, orografia extrema i mines fa del 18ESP un joc amb un sabor molt diferent als 18xx anglosaxons clàssics. No n'hi ha prou de saber jugar al 1830 per ser bon jugador de 18ESP: la gestió del terreny, els amples de via i les mines obliga a repensar des de zero com es dissenya una xarxa ferroviària rendible.