18España
Disseny: Leonhard "Lonny" Orgler, Enrique Trigueros
La Península Ibèrica amb doble ample de via, orografia molt dura, mines i capitalització parcial.
18España
Índex
Com funciona
- Diners segons jugadors: de ₧860 (3) a ₧440 (6); el banc no té límit
- Es retiren a l'atzar 2 majors del nord, 3 del sud i 3 minors
- Subhasta de les privades, una per una i en ordre
- Al principi només es poden fundar les majors del nord i les minors
- Vendre (si la companyia ja ha operat) i comprar una acció
- Una major flota amb el 40% i rep 4 × el preu de sortida
- Una minor és un sol certificat: rep 2 × el preu
- Vendre fa baixar la cotització; exhaurida, puja
- Rendes de les privades
- Cada companyia, de més a menys cotització:
- 1. Via: una loseta; les majors, una segona per ₧20
- 2. Una estació (₧50)
- 3. Trens: el nord, via estreta; el sud, via ampla
- 4. Repartir (dreta) o retenir (esquerra); les minors, meitat i meitat
- 5. Absorbir una minor (des de la fase 3)
- 6. Comprar trens
- Es compra el segon tren 8: s'acaba aquella ronda i es juga un últim joc de rondes d'operacions
- No hi ha fallides: el president que no arriba a pagar un tren demana un préstec
- Compten diners i accions
- Guanya qui sumi més
Elements
- Diners
- Accions (màx. 60% d'una major)
- Privades
- Límit de 27 a 13 certificats
- Del nord (via estreta) i del sud (via ampla)
- Tres objectius: arribar al destí, córrer a una sortida, córrer a un port
- Cada objectiu: més capital (preu × objectius assolits) i una estació
- Estacions a ₧50
- Un sol propietari
- Una loseta per torn, no van a les sortides
- Paguen meitat al propietari i meitat a la tresoreria
- Una major les pot absorbir; tanquen amb el primer tren 5
- Rendes de ₧5 a ₧30
- Mines, un tren gratis, un tren 2 permanent, passos de muntanya, tènders
- Dues donen accions; la P7, la presidència d'una major del nord
- Diners il·limitats
- [IPO] i mercat obert
- Trens: 2, 3, 4, 5, 6 i 8, cadascun en via ampla o estreta
Per on passen els diners
- Jugadors Banc Accions, minors i privades a la subhasta
- Banc Majors En flotar, 4 × el preu; capital per cada objectiu; ingressos retinguts
- Banc Minors En flotar, 2 × el preu; la meitat dels ingressos
- Banc Jugadors Dividends, rendes de privades, vendes d'accions
- Majors Banc Trens, terreny, estacions i passos de muntanya
- Majors Jugadors Comprar una privada a un jugador (fins al 100%, 150% o 200% del valor segons la fase)
- Jugadors Majors Compra forçosa de tren: el president posa el que falta, amb préstec si cal
Fases
- Cada tren té dues versions al mateix preu: la de via ampla (sud) i la de via estreta, que compta ciutats i pobles a part (1+2: una ciutat i dos pobles).
- Una major comença amb poc capital: el completa assolint objectius.
- El nord i el sud tenen amples diferents i només es poden unir per 4 passos de muntanya, tancats fins que algú els obre (des de la fase 3).
Una ronda pas a pas
Exemple il·lustratiu muntat amb la implementació del joc a 18xx.games: 4 jugadors amb ₧650 cadascun. Seguim el [J1] i la [FdSB], una major del nord amb seu a Santander i destí a Bilbao, durant les dues primeres rondes de borsa i d'operacions.
-
Abans de començar Una partida diferent cada cop Fase 2
Amb 4 jugadors, cadascú té ₧650 i el límit és de 20 certificats. Es retiren a l'atzar unes quantes companyies; la [FdSB] es queda.
- Diners [J1]
- ₧650
- Tresoreria [FdSB]
- —
- Cotització [FdSB]
- —
- Trens [FdSB]
- —
-
Subhasta de privades La [P4] Fase 2
Les privades se subhasten una darrere l'altra. El [J1] guanya la [P4] per ₧100. Dona ₧20 per ronda d'operacions i, en mans d'una major, obre un pas de muntanya.
- Diners [J1]
- ₧550
- Tresoreria [FdSB]
- —
- Cotització [FdSB]
- —
- Trens [FdSB]
- —
-
Ronda de borsa 1 Fundar la [FdSB] Fase 2
El [J1] compra el certificat de president de la [FdSB] (20%) a ₧90, el preu més alt que pot triar ara una major del nord. Paga ₧180.
Els preus ₧95 i ₧100 s'obren per al nord a la fase 3.
- Diners [J1]
- ₧370
- Tresoreria [FdSB]
- —
- Cotització [FdSB]
- ₧90
- Trens [FdSB]
- —
-
Ronda de borsa 1 Flotar al 40% Fase 2
El [J1] compra un altre 10% (₧90) i el [J2] en compra un. Amb el 40% venut, la [FdSB] flota i rep 4 × ₧90 = ₧360.
La resta del capital arriba amb els objectius.
- Diners [J1]
- ₧280
- Tresoreria [FdSB]
- ₧360
- Cotització [FdSB]
- ₧90
- Trens [FdSB]
- —
-
Ronda d'operacions 1 Rendes i estació Fase 2
La [P4] paga ₧20 al [J1]. La [FdSB] posa la seva estació a Santander, que ja té via estreta impresa.
- Diners [J1]
- ₧300
- Tresoreria [FdSB]
- ₧360
- Cotització [FdSB]
- ₧90
- Trens [FdSB]
- —
-
Ronda d'operacions 1 Una sola loseta Fase 2
Una major del nord només pot posar una loseta per torn fins a la fase 3. La [FdSB] posa una groga de poble a Laredo, camí de Bilbao.
- Diners [J1]
- ₧300
- Tresoreria [FdSB]
- ₧360
- Cotització [FdSB]
- ₧90
- Trens [FdSB]
- —
-
Ronda d'operacions 1 Sense trens, no cobra Fase 2
No té trens: retén ₧0 i la cotització baixa una casella, de ₧90 a ₧85.
- Diners [J1]
- ₧300
- Tresoreria [FdSB]
- ₧360
- Cotització [FdSB]
- ₧85
- Trens [FdSB]
- —
-
Ronda d'operacions 1 Un tren de via estreta Fase 2
Compra un tren 2 en la versió de via estreta, el 1+2, per ₧100: pot fer una ciutat i fins a dos pobles.
Una companyia del nord no pot fer servir trens de via ampla fins que no té una estació al sud.
- Diners [J1]
- ₧300
- Tresoreria [FdSB]
- ₧260
- Cotització [FdSB]
- ₧85
- Trens [FdSB]
- 1+2
-
Ronda de borsa 2 Una acció més Fase 2
El [J1] compra una altra acció de la [FdSB] a l'[IPO] pel preu de sortida, ₧90. Ja en té el 40%.
- Diners [J1]
- ₧210
- Tresoreria [FdSB]
- ₧260
- Cotització [FdSB]
- ₧85
- Trens [FdSB]
- 1+2
-
Ronda d'operacions 2 Fins a Bilbao Fase 2
La [P4] torna a pagar ₧20. La [FdSB] posa una groga que uneix Laredo amb Bilbao, el seu destí.
- Diners [J1]
- ₧230
- Tresoreria [FdSB]
- ₧260
- Cotització [FdSB]
- ₧85
- Trens [FdSB]
- 1+2
-
Ronda d'operacions 2 Primer objectiu Fase 2
Arribar al destí és el primer dels tres objectius. El banc li paga el preu de sortida multiplicat pels objectius assolits: 1 × ₧90. També se li allibera una estació.
El segon objectiu valdrà 2 × ₧90; el tercer, 3 × ₧90. En total, la companyia haurà rebut 10 vegades el preu.
- Diners [J1]
- ₧230
- Tresoreria [FdSB]
- ₧350
- Cotització [FdSB]
- ₧85
- Trens [FdSB]
- 1+2
-
Ronda d'operacions 2 Una ciutat i un poble Fase 2
El 1+2 no pot passar per dues ciutats: fa Santander (₧20) + Laredo (₧10) = ₧30. La [FdSB] reparteix ₧3 per cada 10%: el [J1] cobra ₧12. La cotització torna a ₧90.
- Diners [J1]
- ₧242
- Tresoreria [FdSB]
- ₧350
- Cotització [FdSB]
- ₧90
- Trens [FdSB]
- 1+2
-
Ronda d'operacions 2 Un segon tren Fase 2
Compra un altre 1+2 per ₧100. Una major pot tenir fins a 4 trens en aquesta fase.
- Diners [J1]
- ₧242
- Tresoreria [FdSB]
- ₧250
- Cotització [FdSB]
- ₧90
- Trens [FdSB]
- 1+2 + 1+2
-
Cap a la fase 3 Obrir la muntanya Fase 2
Amb el primer tren 3 arribaran les majors del sud, la segona loseta per al nord i els passos de muntanya. Si la [FdSB] compra la [P4] al [J1], podrà obrir el pas d'Alar del Rey gratis i portar trens combinats cap al sud.
- Diners [J1]
- ₧242
- Tresoreria [FdSB]
- ₧250
- Cotització [FdSB]
- ₧90
- Trens [FdSB]
- 1+2 + 1+2
18ESP — Resum
Tipus de capitalització
- Capitalització peculiar, lligada al llindar de flotació: en flotar (40% venut per a les majors, 100% per a les minors), la corporació rep de cop només el pagament corresponent a les accions ja venudes en aquell moment (4 accions per a una major, 2 per a una minor), no un pagament ple de 10 accions com al 1830. Quan es compra el primer tren de tipus 5 (esdeveniment "float_60"), el llindar de flotació de les majors que encara no han flotat puja al 60% i, a partir d'aquell moment, reben el pagament complet equivalent a 10 accions en flotar.
Flotació i límits d'accions per jugador
- Les majors floten inicialment amb el 40% de les accions venudes (puja al 60% quan es compra el primer tren de tipus 5); les minors floten sempre al 100%
- Cap jugador pot tenir més del 60% d'una major, mentre que les minors es poden posseir al 100%
- Límit de certificats per jugador: 3 jugadors — 27; 4 jugadors — 20; 5 jugadors — 16; 6 jugadors — 13
Quantitat de diners segons número de jugadors
- 3 jugadors: ₧860 inicials (límit de certificats: 27)
- 4 jugadors: ₧650 inicials (límit de certificats: 20)
- 5 jugadors: ₧520 inicials (límit de certificats: 16)
- 6 jugadors: ₧440 inicials (límit de certificats: 13)
- El banc té diners il·limitats (no hi ha final de partida per manca de fons al banc)
Final de partida (end game triggers)
- La fallida no és possible en aquest joc (BANKRUPTCY_ALLOWED = false), i el banc té diners il·limitats, així que cap d'aquests dos motius clàssics d'acabament hi són aplicables
- Únic disparador: es compra el segon tren de tipus 8. Es completa la ronda d'operacions en curs (sense afegir-ne més dins del mateix conjunt) i la partida s'acaba al següent tall de comptes
Número de fases
- 6 fases (2, 3, 4, 5, 6, 8), activades per la compra del primer tren de cada tipus
- Fase 3: s'obren les majors del sud del mapa; les privades es poden comprar a corporacions per fins al 150% del seu valor
- Fase 4: el preu màxim de compra de privades puja al 200% del seu valor
- Fase 5: tanquen totes les privades restants, les minors deixen d'operar, i el llindar de flotació de les majors puja del 40% al 60%
Llista de trens i preus
- Tren 2 — ₧100 (11 unitats; es rovella amb el primer tren 4) — variant estreta "1+2" per creuar passos de muntanya combinant els dos amples de via
- Tren 3 — ₧200 (9 unitats; es rovella amb el primer tren 6) — variant estreta "2+3"
- Tren 4 — ₧300 (7 unitats; es rovella amb el primer tren 8) — variant estreta "3+4"; en comprar-se tanca les companyies privades en mans de jugadors
- Tren 5 — ₧500 (5 unitats) — variant estreta "4+5"; en comprar-se tanca totes les privades restants, atura les minors i activa el llindar de flotació del 60%
- Tren 6 — ₧600 (3 unitats) — variant estreta "5+6"
- Tren 8 — ₧800 (il·limitats) — variant estreta "6+8", el darrer tipus disponible
- Tots els trens tenen una variant de via estreta de preu idèntic; els trens "combinats" que travessen un pas de muntanya han de parar tant al nord com al sud del mapa
Llista de privades
- La Habana - Güines (P1) — ₧20, renda ₧5 — descompte de ₧30 per posar una tessel·la groga de mina o per tancar una mina en actualitzar l'hexàgon a verd; es tanca en usar-se
- Barcelona - Mataró (P2) — ₧60, renda ₧10 — la corporació que la compra rep un tren 2/1+2 gratis; es tanca quan la compra una corporació
- Madrid - Aranjuez (El tren de la fresa) (P3) — ₧70, renda ₧15 — si la té una corporació a la fase 5, es converteix en un tren 2 permanent que no compta per al límit de trens ni satisfà l'obligació de posseir-ne un; el primer recorregut ha de passar per Aranjuez i Madrid
- Alar del Rey - Santander (P4) — ₧100, renda ₧20 — la major que la compra pot obrir gratis el pas de muntanya d'Alar del Rey, o qualsevol altre pas amb un descompte de ₧40; es tanca en usar-se
- La Maquinista (P5) — ₧130, renda ₧10 — dona sis targetes de "tènder": se'n poden vendre fins a cinc a ₧80 cadascuna (₧20 pel propietari, ₧60 pel banc); un tren amb tènder assignat afegeix una parada extra a un poble, port o mina; es tanca quan la compra una minor o major
- Zafra - Huelva (P6, versió A) — ₧160, renda ₧20 — dona un certificat del 10% de la corporació sud CRB (només una de les dues versions de P6 és present a cada partida)
- Ferrocarril Vasco-Navarro (P6, versió B) — ₧160, renda ₧20 — dona un certificat del 10% d'una corporació del nord triada a l'atzar
- Ferrocarril de Carreño (P7) — ₧170, renda ₧30 — dona l'acció presidencial (20%) d'una major del nord triada a l'atzar; es tanca quan aquesta corporació compra el seu primer tren
Llista de corporacions
- El 18ESP té fins a 15 majors i 9 minors definides, però a cada partida se'n retiren a l'atzar 2 majors del nord, 3 majors del sud i 3 minors (llevat que es jugui amb la variant "core"), de manera que el conjunt real de corporacions varia cada cop
- Majors del sud (9): N — Norte — F24; MZA — Madrid a Zaragoza y Alicante — F24; A — Andaluces — E33; CRB — Ciudad Real a Badajoz — B26; MCP — Madrid a Cáceres y Portugal — F24; ZPB — Zaragoza a Pamplona y Barcelona — M21; GSSR — Great Southern of Spain — I29; AVT — Almansa a Valencia y Tarragona — K25; TBF — Tarragona a Barcelona y Francia — L22
- Majors del nord (6): FdSB — Santander a Bilbao — I5; CFEA — Ferrocarriles Económicos de Asturias — D6; CFLG — Ferrocarril de Langreo — E3; FdLR — Ferrocarril de La Robla — H8; SFVA — Vasco Asturiana — D6; FdC — Ferrocarril del Cantábrico — I5
- Minors (9): MS — Mérida a Sevilla — C27; CM — Córdoba a Málaga — E29; SC — Sevilla a Jerez / Puerto Real a Cádiz — C31; AC — Albacete a Cartagena — H28; MZ — Madrid a Zaragoza — F24; ZP — Zaragoza a Pamplona — J20; CSE — Sur de España — H32; MH — Madrid a Hendaya — E21; CA — Central de Aragón — J20
Mecàniques específiques
- Doble ample de via (ibèric/ample i estret): les majors del nord i del sud fan servir amples diferents, i només els trens amb variant "combinada" poden creuar un pas de muntanya connectant totes dues xarxes
- Fitxes bloquejadores als passos de muntanya que cal obrir pagant un cost (variable segons el pas, entre ₧60 i ₧100) abans de poder-los travessar
- Mines com a font d'ingressos alternativa a ciutats i pobles
- Objectius per corporació (connectar la seva destinació, córrer a un hexàgon fora de mapa, córrer a un port/harbor): cada objectiu nou assolit dona capital addicional (preu de sortida × nombre d'objectius assolits fins llavors) i una fitxa extra
- Companyies "minor" absorbibles per les majors, amb compensació a l'accionista i possible manteniment de la fitxa
- Setup variable: es retiren corporacions a l'atzar a cada partida (llevat de la variant "core")
- Bonificacions de ruta est/oest i entre les zones G/Bi i B/M
Venda d'emergència (emergency sell)
Comença igual que el 1830 —tresoreria, després els diners personals del president—, però després s'obre una elecció: el president pot vendre accions personals com de costum, o demanar en el seu lloc un préstec bancari amb interès, encara que no les dues coses en la mateixa emergència. La protecció de la presidència també és més àmplia que al 1830: una venda forçosa mai no pot costar-li al jugador que ven la presidència de cap companyia que dirigeixi, no només la que s'està finançant. I aquí no existeix la fallida en absolut: entre la venda forçosa sense restriccions i el préstec sempre disponible, una companyia té garantit poder reunir els diners d'una manera o altra.
Comparació amb 1830
1. Ambientació i mapa: la Península Ibèrica
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 18ESP se situa a la Península Ibèrica, amb el sistema ferroviari
espanyol del segle XIX com a escenari. El mapa és accidentat i reflecteix la dificultat real de construir
línies de ferrocarril a través d'una de les penínsules amb orografies més complexes d'Europa: Pirineus,
serralades centrals, serranies andaluses.
2. Doble ample de via: ibèric i estret
Al 1830 totes les vies són equivalents i no hi ha distinció d'ample. Al 18ESP existeixen dos amples de via
diferenciats: l'ample ibèric (el tradicional espanyol, més ampli que l'estàndard europeu, adoptat al segle XIX
per raons d'estabilitat en terrenys muntanyosos) i l'ample estret (utilitzat en línies de muntanya i
regionals). Cada corporació fa servir majoritàriament un ample, i només els trens amb la variant "combinada"
poden travessar un pas de muntanya per connectar totes dues xarxes.
3. Orografia molt exigent
Al 1830 el terreny té un cost puntual però no és un factor dominant. Al 18ESP la peninsula és muntanyosa i
els hexàgons de terreny difícil (serralades, ports de muntanya) són molt cars de construir. L'orografia obliga
a planificar molt bé cada extensió de xarxa, ja que les rutes directes solen ser les més cares i les
alternatives per valls o costes allarguen les distàncies considerablement.
4. Mines com a fonts d'ingressos
Al 1830 els ingressos vénen exclusivament de ciutats i pobles. Al 18ESP existeixen hexàgons de mina que
generen ingressos específics per als trens que les visiten. Connectar mines pot ser tan o més rendible que
connectar ciutats, especialment en zones on les mines estan concentrades però el terreny és difícil. Aquestes
fonts d'ingressos alternatives canvien la lògica de disseny de rutes.
5. Empreses amb traçat historial ibèric
Les empreses del joc recreen els grans ferrocarrils de la historia espanyola del XIX: les companyies que van
construir les línies radials des de Madrid, les línies costaneres mediterrànies i les connexions
transfrontereres amb França. Per als jugadors que coneixen la xarxa ferroviària ibèrica, el mapa i les
empreses ressonen amb noms i rutes reals, afegint una capa de reconeixement temàtic.
6. Un 18xx amb identitat pròpia, no una simple variant del 1830
La combinació de doble ample de via, orografia extrema i mines fa del 18ESP un joc amb un sabor molt diferent
als 18xx anglosaxons clàssics. No n'hi ha prou de saber jugar al 1830 per ser bon jugador de 18ESP: la
gestió del terreny, els amples de via i les mines obliga a repensar des de zero com es dissenya una xarxa
ferroviària rendible.
Jocs relacionats
Més jocs de Leonhard "Lonny" Orgler
Hi ha algun terme que no et sona? Els tens tots explicats al glossari 18xx. Glossari →