← Tots els jocs

18España

Disseny: Leonhard "Lonny" Orgler, Enrique Trigueros

La Península Ibèrica amb doble ample de via, orografia molt dura, mines i capitalització parcial.

18ESP — Resum


Tipus de capitalització


Quantitat de diners segons número de jugadors


Final de partida (end game triggers)


Número de fases


Llista de trens i preus


Llista de privades


Llista de corporacions


Mecàniques específiques

Comparació amb 1830

1. Ambientació i mapa: la Península Ibèrica
El 1830 cobreix el nord-est dels EUA. El 18ESP se situa a la Península Ibèrica, amb el sistema ferroviari espanyol del segle XIX com a escenari. El mapa és accidentat i reflecteix la dificultat real de construir línies de ferrocarril a través d'una de les penínsules amb orografies més complexes d'Europa: Pirineus, serralades centrals, serranies andaluses.

2. Doble ample de via: ibèric i estret
Al 1830 totes les vies són equivalents i no hi ha distinció d'ample. Al 18ESP existeixen dos amples de via diferenciats: l'ample ibèric (el tradicional espanyol, més ampli que l'estàndard europeu, adoptat al segle XIX per raons d'estabilitat en terrenys muntanyosos) i l'ample estret (utilitzat en línies de muntanya i regionals). Cada corporació fa servir majoritàriament un ample, i només els trens amb la variant "combinada" poden travessar un pas de muntanya per connectar totes dues xarxes.

3. Orografia molt exigent
Al 1830 el terreny té un cost puntual però no és un factor dominant. Al 18ESP la peninsula és muntanyosa i els hexàgons de terreny difícil (serralades, ports de muntanya) són molt cars de construir. L'orografia obliga a planificar molt bé cada extensió de xarxa, ja que les rutes directes solen ser les més cares i les alternatives per valls o costes allarguen les distàncies considerablement.

4. Mines com a fonts d'ingressos
Al 1830 els ingressos vénen exclusivament de ciutats i pobles. Al 18ESP existeixen hexàgons de mina que generen ingressos específics per als trens que les visiten. Connectar mines pot ser tan o més rendible que connectar ciutats, especialment en zones on les mines estan concentrades però el terreny és difícil. Aquestes fonts d'ingressos alternatives canvien la lògica de disseny de rutes.

5. Empreses amb traçat historial ibèric
Les empreses del joc recreen els grans ferrocarrils de la historia espanyola del XIX: les companyies que van construir les línies radials des de Madrid, les línies costaneres mediterrànies i les connexions transfrontereres amb França. Per als jugadors que coneixen la xarxa ferroviària ibèrica, el mapa i les empreses ressonen amb noms i rutes reals, afegint una capa de reconeixement temàtic.

6. Un 18xx amb identitat pròpia, no una simple variant del 1830
La combinació de doble ample de via, orografia extrema i mines fa del 18ESP un joc amb un sabor molt diferent als 18xx anglosaxons clàssics. No n'hi ha prou de saber jugar al 1830 per ser bon jugador de 18ESP: la gestió del terreny, els amples de via i les mines obliga a repensar des de zero com es dissenya una xarxa ferroviària rendible.